Societat
La Mercè registra 29 agressions de menors a educadors el 2018
La UGT denuncia falta de recursos i la «masificació» del centre i la DGAIA apunta a un descens dels atacs gràcies al protocol signat el 2017
El Centre d’Acollida Mare Déu de la Mercè de Tarragona va registrar l’any passat 29 agressions per part dels nois i noies que viuen al centre de menors. La majoria dels atacs els van patir els educadors que hi treballen. Tot i que la xifra ha disminuït respecte al 2017, quan va haver-hi 47 atacs, la UGT denuncia falta de recursos i la «massificació» del centre. La Direcció General d’Atenció a la Infància (DGAIA), responsable dels menors, apunta a un descens dels atacs gràcies al protocol de prevenció vigent des de 2017.
Quan es produeix una agressió, s’obre una incidència i a l’educador agredit se li fa una entrevista per conèixer els fets. Si el cas és greu, pot derivar en una denúncia on intervé la Fiscalia de Menors. En els casos extrems, el menor pot ingressar a un centre de justícia juvenil. Tot i la caiguda d’agressions a la Mercè, els educadors estan inquiets. «És preocupant, no hauria d’haver-n’hi cap», explica Sergio Grao, delegat d’UGT i treballador de la Mercè. La majoria dels atacs consisteixen en agressions físiques, verbals i destrosses del mobiliari. En alguna ocasió hi ha hagut alguna baixa d’algun treballador. En una ocasió, un vigilant de seguretat es va dislocar una espatlla després d’una agressió.
La DGAIA defensa una baixada d’agressions des de que el 2017 es signés un protocol de prevenció de casos de violència als centres. «Tenim la percepció que es parla molt més d’aquests casos però les agressions baixen», assegura la directora de la DGAIA, Ester Sara Cabanes, qui assegura que els centres tenen «tolerància zero» amb la violència. «Cada vegada s’aporten coses noves que provoquen millores en cada situació que es genera», explica Cabanes, responsable d’un organisme que tutela uns 10.000 menors.
Els educadors es formen en «contenció emocional» i en «aprofitar la paraula» per evitar atacs i per afrontar diverses situacions. Els professionals també reben formació física per gestionar les agressions, sobretot en els Centres de Residencials d’Educació Intensiva (CREI), on resideixen menors expulsats dels centres per haver tingut actituds violentes.
Grao denuncia que el centre, on conviuen 47 nois, està sobre ocupat i que hi ha manca de recursos, com ara eines d’alfabetització. «Som un col·lectiu deixats de la mà de déu», assegura. «S’omplen la boca en dir que posaran més diners però no poden fer res», es queixa. A més, l’entitat Intress disposa d’algunes desenes de places de nois més que conviuen en el mateix recinte. Cabanes manté que els centres d’acollida estan preparats per «assumir» més places que les que tenen i que l’obertura de nous centres permet canalitzar i compensar els centres més plens. Segons Grao, molts nois porten vivint al centre dos anys quan la mitjana de la permanència en un centre com el de la Mercè és de sis mesos.
La Mercè és un dels 15 centres de tota Catalunya gestionats directament per DGAIA. Els altres centres, la majoria, estan sota el paraigües d’entitats privades, que acullen la majoria de menors tutelats, un col·lectiu que ha experimentat un gran creixement en els últims anys a causa de l’arribada massiva dels menors estrangers no acompanyats (MENA) que provenen, generalment, del Marroc, i que representen el 30% (uns 3.000) dels menors tutelats. El 30% restant són nois que viuen una situació de desemparament o de conflicte familiar a casa i el 30% restant viuen amb famílies extenses.
Pressions als educadors
UGT denuncia pressions per part d’algunes entitats privades perquè l’educador no denunciï les agressions. «No és cert, quan hi ha una agressió sempre hi ha una actuació de mossos que informen la DGAIA, no al centre», afirma Cabanes que reconeix que als centres propis no es compatibilitzen agressions verbals com insults. «En un centre concertat, aquestes situacions les tracten internament. No som responsables dels seus educadors», assenyala la responsable de l’organisme.
Per Grao, la gran diferència d’edat entre els nois és un problema. «Veuen coses que no haurien de veure», diu. Cabanes exposa que l’entorn dels centres ha de ser com el d’una família i defensa el model actual que evita, com passava en el passat, que un nen que havia ingressat amb 6 anys se’l pogués canviar de centre amb 14 quan ja estava plenament adaptat. Per Cabanes, les situacions d’agressions verbals també es produeixen en qualsevol llar i, com passa en molts entorns familiars, hi ha nois als centres que en ocasions no accepten les normes.