«Els meus hàbits alimentaris van empitjorar ja que s'hi menja molt menjar brossa»

Alba Medina és una tarragonina de 18 anys que se’n va anar a St. Charles (Missouri, Estats Units d’Amèrica) l’agost de 2018. És estudiant de Biologia a Lindenwood University.

—Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?

—No puc parlar de trajectòria professional ara mateix ja que encara estic estudiant però porto quatre anys fent i competint en natació sincronitzada al Club Natació Tàrraco alhora que estudiava.

—Quins motius la van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

—Fa uns 4 anys vaig conèixer una noia que volia anar a estudiar als Estats Units amb una beca d’esport, ella tenia aquest objectiu molt clar i quan em va començar a parlar d’aquest tema em va cridar l’atenció. Llavors vaig començar a mirar les opcions que m’oferien les universitats aquí i als Estats Units i em vaig adonar que aquí, per molt que t’agradi un esport, si no despuntes des de petit i arribes a la selecció, és molt complicat seguir practicant-lo a un nivell competitiu un cop has acabat el Batxillerat. Això va ser el que va fer que em decidís a prendre aquesta decisió.

—Quina va ser la seva primera impressió del país en arribar-hi?

—Quan hi vaig arribar no tenia gaires referències sobre el lloc, només el que havia trobat per Internet. Tot i això em va sorprendre moltíssim que la zona on estic no s’assembla res a la imatge que tenim a Espanya sobre els Estats Units. No em va agradar gaire de primeres ja que sempre estava ennuvolat i el lloc en general em va semblar una mica lleig fins que vaig arribar a la Universitat. Se suposa que és petita però les instal·lacions que té són impressionants.

—Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal i com s’ho havia imaginat?

-—Va ser força sorprenent tot en general així de primeres ja que per aquí no es veu res semblant. No m’ho esperava gens.

—Quines són les principals diferències entre St. Charles i casa seva?

—Els horaris de classes eren més o menys com aquí. Els que eren diferents eren els d’entrenament. Com que la piscina on entrenàvem era a un High school fora del campus, havíem d’anar a hores en les quals ells no les necessitessin. En el nostre cas teníem entrenament de 5.15 h. a 8 h. cada dia i després anàvem a classe. Dissabtes era de 6 h. a 10 h. Els meus hàbits alimentaris van empitjorar ja que es menja molt menjar brossa allà. Als dining halls que hi ha per als estudiants hi ha molt poc menjar sa i el fet de ser vegetariana era una mica complicat de compaginar. També tenen diferents horaris: l’esmorzar sol ser abundant i a l’hora que t’aixequis, el dinar a les 12 h. i el sopar de 17 h. a 19 h. més o menys. Aquest canvi em va afectar bastant ja que, acostumada a sopar a les 22 h., abans d’anar a dormir ja estava que em moria de gana.

-—Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?

—A St. Louis, que és la capital de Missouri, hi ha bastant més per veure i només és a mitja hora en cotxe. Recomano l’estadi dels Cardinals.

-—Què destacaria de la manera de treballar del país? Les conductes són similars o diferents a les de l’Estat espanyol?

—Tenen una manera de treballar molt basada en la motivació de la gent. Busquen sempre que el treballador estigui motivat per allò que fa i tothom tingui el mateix objectiu. També hi ha molt esperit d’equip i es dona molta importància a estar orgullós de formar part del mateix projecte. Per exemple, a la meva universitat, la mascota és un lleó i tothom ho porta com a símbol d’orgull. Són una mica més distants que els espanyols, no els agrada gaire que els envaeixin l’espai personal i els costa més expressar les seves emocions.