La darrera proposta d''Històries Amagades' posa en valor Julio Antonio

La mort de l’escultor de Móra d’Ebre Julio Antonio a l’edat de trenta anys, el 1919, a causa d’una tuberculosi, va frenar de sobte la brillant trajectòria d’uns dels artistes més reconeguts que han donat les comarques de Tarragona. Ahir, diumenge, el darrer capítol del cicle Històries Amagades que organitza l’Ajuntament va tenir com a protagonisme, precisament, Julio Antonio, autor entre altres peces del Monument als Herois de la Rambla Nova, un conjunt escultòric que, en el seu moment, va estar rodejat per la polèmica generada per la Tarragona més conservadora.

El Museu d’Art Modern de la Diputació, on es mostra una important part de la col·lecció de Julio Antonio, va ser escenari de la xerrada que va oferir Marisa Suàrez, cap del Projecte de Difusió d’aquest centre museístic. En el decurs de l’acte es van poder veure fotografies de Julio Antonio amb la seva família, departint amb personatges com el seu amic el doctor Gregorio Marañón o al seu taller rodejat d’escultures i esbossos del Monument als Herois.

Julio Antonio va morir el 1919 i no va ser fins al 1922 que el Monument als Herois va ser inaugurat a Madrid. El 1931 va ser col·locat en el lloc on es troba actualment, va explicar Suàrez, qui també va dir que Julio Antonio va dissenyar un gran pedestal, que fins i tot es va aixecar a la Rambla Nova el 1911 i va ser inaugurat, però els anys van passar sense que s’hi posés el conjunt escultòric de l’artista morenc. Precisament, el monument té al seu davant, en la llunyania, el dedicat a l’almirall Roger de Llúria, obra de Feliu Ferrer, qui va ser professor de Julio Antonio.

El fet que les tres figures estiguin nues va generar un gran conflicte social en una Tarragona força provinciana, fins al punt que un veí de la Rambla Nova va dir que es venia la casa i marxava a viure a un altre lloc per no haver de veure imatges nues.

Gràcies a una beca de la Diputació de Tarragona, Julio Antonio va poder viure a Roma i contemplar l’escultura romana, «de la qual era un amant». Com a curiositat, Suàrez va recordar que Julio Antonio era fill d’un militar que va lluitar a la Guerra de Cuba, parlava català i li agradava el flamenc». Una altra curiositat, en aquest cas del Monument als Herois, es troba a l’actual pedestal. En el lateral més pròxim al carrer Canyelles hi ha unes petites deformitats, originades pel cop de materials provinents de l’esclat d’una bomba a pocs metres de distància durant la Guerra Civil.