«ERC ens ha transmès que vol governar amb nosaltres, el PSC no»

Carla Aguilar rep a Diari Més un dia després de la decisiva assemblea d’ECP Tarragona en què una àmplia majoria va votar el dilluns a favor d’investir alcalde el republicà Pau Ricomà. Després de 16 dies de silenci mediàtic i un intens procés intern entre els inscrits d’ECP, Aguilar es mostra convençuda que aquest 15 Tarragona tindrà un alcalde independentista. La seva prioritat és un govern a dos amb els republicans, tot i que reconeix que, les converses amb ERC aquests dies poden generar canvis que els comuns hauran de valorar.

—Per què En Comú Podem Tarragona votarà a favor d’ERC i no del PSC?

—Teníem moltes més coincidències, ja no només a partir de les converses d’aquests dies, sinó pel programa que teníem les dues candidatures. Ens vam adonar que podem tirar endavant un projecte conjunt. La decisió no només és fruit de questions objectives i sobre el paper, sinó que també són fruit de sensacions i de coses que vagin d’acord amb l’essència de tot allò que havíem expressat en campanya. Creiem que començar un projecte de zero que fes realitat aquesta nova manera de fer política i aquesta nova Tarragona seria més fàcil canviant directament el soci de govern, el partit que governés.

—Què és el que menys us agrada del programa del PSC?

—Hem notat que amb ERC hi ha realment una aposta, una sintonia, que ens podem coordinar. Hi ha propostes que són molt similars i que una pot sumar amb l’altra.

—Josep Fèlix Ballesteros els acusa de mentir. Diu que els van oferir un acord de govern i que ho van ocultar als seus inscrits.

—No sé si van ser a l’assemblea. Si hi haguessin estat, farien una altra valoració. Em sembla bastant greu que es faci una roda de premsa per valorar els procediments interns d’un altre partit. Nosaltres no valorarem com estan prenent les decisions la resta de partits i com traslladen la seva presa de decisions a les seves bases ni quan ho fan, ni com. No hem tergiversat, ni mentit. Hem explicat tot el que va passar, cada reunió, i hem passat comptes a l’assemblea. A les votacions havíem de concretar perquè faltaven quatre dies pel 15 de juny (la investidura) i els dos partits ens van traslladar dues prioritats. La d’ERC era tirar endavant un govern que comptés amb nosaltres i ens ho va transmetre de manera molt clara. El PSC ens va traslladar que la seva opció prioritària era governar en solitari. Després tot això podia canviar, però havíem de posar dues opcions sobre la taula.

—El PSC els va oferir entrar al govern?

—Ens va deixar la porta oberta per negociar altres coses, però nosaltres volíem valorar en igualtat de condicions els dos partits i vam valorar les propostes que ens marcaven les intencions i les voluntats de cada un dels dos partits.

—Creu que el PSC no va entendre que vostès eren la clau per aconseguir governar?

—Per a nosaltres és molt important que tot allò del que parlem es pugui fer. Volíem tenir garanties de poder-les fer i estar al govern és una garantia difícil de superar. També li hauria de preguntar a ells, fins a quin punt van valorar la nostra importància. El que buscàvem no només era importància, sinó tirar endavant el projecte i en les millors condicions.

—Un grup d’una desena d’inscrits de Podem va abandonar l’assemblea. No tothom està d’acord amb la manera en què s’ha gestionat la negociació.

—Ahir vam tenir una assemblea on van assistir més de 100 persones i algú va manifestar alguna queixa. Tot i que portem dos mesos de vida de la coalició, encara estem encetant un camí que esperem que arribi molt lluny i que veiem que té molt de múscul, que és el de l’espai polític d’En Comú Podem Tarragona. Els inicis sempre són difícils, costen i sempre hi ha persones que els costa més la presa de decisions en conjunt, però s’ha d’anar treballant a poc a poc i ho anirem legitimant amb el nostre camí. Ahir, moltes persones de Podem es van quedar i van prendre una decisió conjuntament i es van sentir molt còmodes. No va ser un sentiment generalitzat.

—És imprescindible que En Comú entri al govern amb ERC?

—A dia d’avui és la línia que seguirem tirant endavant. Estar a un govern és la forma més efectiva i fàcil perquè tot allò que defenses es faci realitat perquè és responsabilitat teva. És una forma de defensar el nostre projecte.

—Veu viable un govern també amb Junts per Tarragona i la CUP?

—A dia d’avui, 11 de juny, estem parlant d’un govern a dos. Qualsevol canvi en la composició de govern és una decisió que s’haurà de prendre per part de tots i totes.

—En Comú, ERC i la CUP comparteixen els punts programàtics que va oferir la portaveu cupaire Laia Estrada. Amb Junts per Tarragona tenen més diferències?

—El programa és el que està decidint tota aquesta negociació i és el que nosaltres defensem. No apostem un govern buit que es pugui fer a partir de les persones, sinó en tot el que hi ha darrere. Estem en converses amb ERC i qualsevol canvi s’hauria de valorar.

—Quins elements del programa defenseran davant ERC per facilitar el suport a Ricomà?

—Sobretot, una nova forma de fer política que es resumeix molt bé amb el fet de mirar cap a baix, mirar la ciutadania, les necessitats, saber quines són, apropar-nos a la ciutadania i poder respondre. Una de les mesures clau i que compartim amb ERC són els consells de districte, que són una forma de descentralitzar la presa de decisions i apropar aquesta política municipal als diferents barris i a totes les persones i necessitats que a Tarragona, de vegades, són molt diverses i divergents. Una altra qüestió són les polítiques transversals feministes que hem defensat i una Tarragona més sostenible. Avançar en aquest camí és una urgència. També apostem per l’accessibilitat i unes polítiques d’habitatge que a Tarragona no s’han abordat i s’han de prendre amb valentia.

—Si entren al govern, perillen projectes com el centre comercial de Ten Brinke?

—El revisarem perquè en campanya ho hem dit molts cops. Prioritzem la densificació, tenir cura de tota aquella ciutat que ja existeix abans de crear barris nous. No oblidem que aquest barri es va començar a plantejar perquè era una forma que vingués Ikea. Ara no hi ha Ikea pero el barri es queda i tenim una altra empresa. No sabem fins a quin punt això es pot revisar, ho haurem d’analitzar en profunditat, Tampoc tirarem endavant amb la Budellera.

—Paralitzaran els dos projectes? Ten Brinke i la Budellera?

—En la mesura del possible, sí. No he estat a l’ajuntament i no conec en profunditat fins a quin punt es pot paralitzar, però el nostre projecte de ciutat no es basa en construir barris nous.

—Vostès proposen una nova regidoria de Feminisme. Li agradaria ser-ne la regidora?

—Podria ser una opció, però hi ha molts altres àmbits importants. Volem determinar la forma de fer política a nivell transversal, regirà una mica la forma de fer les coses, que hi hagi molta més connexió amb la ciutadania. Aquesta és l’essència del canvi.

—Què ha après a nivell personal d’aquests dies de negociacions?

—A tenir la sang molt freda, que el silenci costa molt més que parlar i que quan no parles sempre hi ha gent que ho fa per tu. La política de partit és molt més dura que la política dels moviments socials, més immediata. Hem de mantenir el nostre espai durant la legislatura perquè és el que ens pot fer fortes. La resposta constant et porta a incoherències i a fer passos en fals. També he vist que hi ha moltes pressions i que Tarragona és molt petita.

—Qui l'ha pressionat més?

—Una mica és l’ambient, la sensació que tens aquesta decisió tan important sobre les teves esquenes. La gent de seguida et coneix pel carrer, tampoc m’ho esperava, però la gent també te ganes de proximitat i de dir la seva i crec que els agradarà el que puguem fer.