Martinez, lletrat del TSJC: «El dret a la informació no és absolut»

«El dret a la informació no és un dret absolut». Qui així de clar s’expressa és Joaquim Martinez, lletrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), crític amb algunes dinàmiques dels mitjans de comunicació a l’hora de tractar la informació judicial. Martinez posa el focus en els casos anomenats «mediàtics», els que tenen un ampli ressò als mitjans i en la societat. D’entre ells, en destaca un d’especial, el de la Manada, paradigma del qual aquest lletrat denuncia.

«En alguns moments es posa el dret a la informació dels mitjans per sobre del respecte i el dret que mereixen les persones com en el cas de la víctima de la Manada», explica. Martinez recorda que la lletrada de l’Audiència Provincial de Pamplona va facilitar, per error, la identificació de la noia de 18 anys, víctima d’un abús sexual en grup per part de cinc nois. Per Martinez, informació com aquesta no «aporta» res a la notícia i, en canvi, pot resultar perjudicial per a la intimitat de la víctima. «El periodista hauria de tenir en compte el dret a la intimitat», afirma. El lletrat moderarà aquesta tarda al hotel SB Ciutat de Tarragona, una taula organitzada per la Unión Progresista de Letrados Administración de Justicia sobre la relació dels lletrats de l’administració de justícia amb els periodistes en casos mediàtics.

El de la Manada viurà el 21 juny un dels dies clau, ja que el Tribunal Suprem decidirà sobre el recurs de les acusacions, després que els cinc nois sevillans fossin condemnats a nou anys de presó per abús sexual.

Martinez descarta que s’hagi de perseguir penalment els mitjans que vulneren el dret a la intimitat de les persones. El lletrat proposa un codi deontològic en què el mateix periodista s’imposi la pràctica de no publicar informació personal. Tanmateix, reconeix que és «difícil» posar un límit a la llibertat d’informació, doncs és un dret fonamental, recorda.

En les jornades d’avui, periodistes i professionals de la justícia debatran sobre els límits d’aquests dos drets. En el cas de la Manada, Martinez recorda que també es va vulnerar el dret a la intimitat dels cinc nois, quan encara no havien estat condemnats. Aquesta pràctica provoca, en ocasions, un judici paral·lel a l’ordinari, on la societat acaba jutjant abans que ho faci el jutge a la persona en qüestió. Martinez creu que «seria desitjable» que els mitjans donessin la mateixa importància a la notícia d’una persona que ha estat absolta d’un delicte que en l’article en què s’informa que s’ha obert una investigació contra ella. Facilitar dades, afegeix, també pot entorpir en ocasions la investigació del cas.