«No volem entrar al govern per preservar l'espai de centralitat»

El portaveu de Junts per Tarragona, Dídac Nadal, assegura que van ser ells els primers a descartar a entrar a un govern amb En Comú Podem i la CUP per no compartir el mateix espai. En aquest sentit, reivindica el seu espai de «centralitat» i tot i garantir «equilibri i estabilitat» a Pau Ricomà alerta que tindrà «llibertat absoluta» en allò que no tingui a veure amb el seu programa de ciutat.

—Hi ha algun compromís per part del nou govern amb Junts per Tarragona, a canvi de la investidura?

—Nosaltres només ens hem reunit amb el PSC i amb ERC. A títol personal, si jo porto un any dient que no m’agrada com està Tarragona i proposo un canvi, la meva predisposició cap al canvi crec que és claríssima. Al plenari nosaltres vam exposar punts programàtics compartits que si el nou govern fa propostes concretes nosaltres les votarem a favor.

—I en la resta?

—Llibertat absoluta.

—Expliqui’m com van anar les negociacions amb el PSC. Els van oferir alguna regidoria en concret?

—M’he emplaçat a mi mateix a no revelar continguts de converses que formen part de la discreció. L’oferta de plantejar-nos govern era la que tocava per al PSC si ens volia convèncer. L’única qüestió aquí és que nosaltres, excepcionalment pel que tenim entès en política, no tenim cap interès en cadires, càrrecs o responsabilitats, simplement volem que la ciutat funcioni. Les cadires no eren el problema. L’essència del que ens oferia el PSC era certa sensació de continuïtat. I això xocava amb les nostres ganes d’un canvi profund en la ciutat.

—Us espereu una posició dura de Ciutadans, el PP i el PSC?

—Més o menys del PP es pot preveure. L’Elisa Vedrina, que és la portaveu del PP, és una persona extremadament respectuosa, educada. Manifestarà el que consideri, però sempre d’una manera educada. En canvi, em dona la sensació que Ciutadans està hiperventilat, que té molts nervis, no sé què esperar de Ciutadans, la veritat.

—I per part de Junts per Tarragona què en podem esperar, estant a l’oposició?

—Jo crec que hem donat una lliçó de coherència. Es veu reflectit en amb qui hem arribat a un acord, com ha estat aquest acord, la voluntat nostra de no agafar cadires per agafar-les. Aquesta coherència continuarà. Si Pau Ricomà es perd en els errors de l’anterior govern, nosaltres hi serem, per dir-li que s’ha equivocat de camí i que rectifiqui. Per damunt de tot hi haurà Tarragona i la seva situació real.

—Fa una dècada, hauria estat impensable un acord entre l’espai que vostè representa, el d’Esquerra Republicana i el dels Comuns/ICV. Abans de les eleccions, ho veia viable?

—Sí. I la llàstima és que la situació a nivell nacional no permeti més pactes. Però és que estem parlant de política local, i en política local el que compta és la ciutat. Per això m’entristeix que fem el que fem, els demòcrates que volem un referèndum per aquest país, se’ns qualifica de forma despectiva «dels independentistes que venen a...». No, hem vingut a respectar el resultat. Jo soc un demòcrata. Amb Esquerra Republicana no només hi ha acord en qüestió de programa, sinó també per la situació de conflicte que existeix. Però estic fart de parlar de blocs, del que jo tinc ganes és de parlar de la ciutat de Tarragona i d’abordar problemes i resoldre’ls.

—Vostès diuen que no volen entrar al govern. Xavier Puig també descartava la seva entrada, per ara, al nou executiu.

—Ara ja sí que és el moment de dir que el dissabte abans d’aquell dilluns en què es va celebrar una assemblea d’En Comú Podem vaig ser jo mateix que em vaig posar en contacte amb la gent d’En Comú Podem i els vaig dir que sobretot i pel damunt de tot Junts per Tarragona no seria un problema pel canvi. Que no fessin aritmètiques en funció del que faríem o deixaríem de fer nosaltres. Rubén Viñuales, de Ciutadans, en el plenari de dissabte, va dir que a nosaltres no ens deixaven entrar a govern. Doncs que sàpiga tothom que nosaltres ja vam renunciar a tot allò que fos necessari per tal d’estudiar diàfanament un acord per un canvi. No ens deixen fora del govern, som nosaltres que ens anticipem a tot això. Els primers a decidir-ho.

—Sou incompatibles amb la CUP o amb En Comú Podem?

—No som incompatibles amb ningú perquè, si la ciutat ens necessita en un determinat moment, nosaltres hi dedicarem els esforços que considerem convenients i necessaris. Però sí que, ara, ad initio, nosaltres volem preservar el nostre espai de centralitat.

—Un dels temes que pot dividir els grups que donen suport al nou govern és l’Urbanisme. El POUM, la revisió del POUM, la Budellera, Ten Brinke, etc. El futur de Tarragona està lligat a construir més?

—Jo el que plantejo és si podem estar sense un instrument que fixi el nord. Tenim un increment del preu dels habitatges que és descomunal. També, amb la recollida de brossa que fem a la Móra i Tamarit, si tenim habitatges a la Budellera, de forma indirecta estem reduint el cost d’aquesta recollida. Això passaria amb tots els serveis municipals. Però també es donaria la possibilitat als barris de Llevant la possibilitat de sortir pel nord, en el cas d’emergència, a l’A-7. No hi hauria tants vehicles que haguessin de sortir per la parts sud, a l’N-340, que és on estem insistint que hi ha accidents que hauríem d’erradicar. Si algú vol fer que l’N-340 sigui una Via Augusta, que m’expliqui com es fa amb aquesta intensitat de trànsit. Si algú diu que hi ha d’haver polítiques de rehabilitació al casc vell de Tarragona a mi m’ha explicar com. A mi m’és igual la Budellera, hi ha altres plans parcials, però a la ciutat se li ha de donar equilibri.

—Vostè que va viure a la seva família, per part de son pare, l’experiència de ser alcalde, què li recomanaria a Pau Ricomà?

—És cert que disposo d’aquesta experiència. Diferents coses, diria. Per exemple, li diria a Rubén Viñuales que no s’emprenyin tant quan li diguin coses, perquè jo recordo que a la meva família sempre li deien de tot. Jo crec que s’ha d’acostumar tothom a, quan s’entra en política, sentir coses en determinats dies que no li agradaran, i no fer-ne drama. Per altra banda, a Pau Ricomà li diria que preservi la seva família, que deixi al marge els petits de la família, que crec que és la millor decisió que pugui prendre per al seu futur. I una altra cosa, que ja me’n preocuparé jo, però ell hauria d’estar poc temps d’alcalde, que no es perpetuï, perquè no és bo ni per a ell ni per a la seva família.