Justícia ultima el projecte de llei de memòria històrica que obligarà a retirar simbologia franquista

El Departament de Justícia està enllestint el projecte de llei integral de memòria històrica que facultarà la Generalitat per retirar la simbologia franquista dels espais públics, anul·lar les condecoracions i suprimir els noms de carrers en homenatge a persones vinculades amb dictadures i crims de la humanitat. Així ho ha assenyalat aquest dijous a Tarragona la consellera de Justícia, Ester Capella, durant la inauguració d’una jornada sobre la Memòria Històrica organitzada pel Consell de l’Advocacia Catalana. En aquest sentit, el president de la institució, Ignasi Puig Ventalló, ha ofert la col·laboració del Consell en l’elaboració de la nova llei per tal de «garantir el compliment dels drets legítims de la ciutadania».

Durant el parlament inaugural, Capella ha refermat el compromís del Govern en la matèria i ha recordat que la nova regulació «incorporarà les tres lleis ja existents a Catalunya i anirà més enllà». Així, la consellera ha apuntat que la competència per retirar simbologia feixista dels espais públics recaurà en la Generalitat i no es deixarà la decisió «a l’atzar de les diferents composicions dels ajuntaments d’arreu del país. En aquesta línia, Capella ha reivindicat que les polítiques de memòria són «estructures d’un estat democràtic» i ha insistit que, més enllà de qui dirigeixi les administracions en cada moment, han de conformar «una voluntat del país».

La consellera ha opinat que posar fi a la impunitat és la millor manera d’evitar que es repeteixin crims contra la humanitat i ha apel·lat a una ciutadania «formada, informada i amb capacitat crítica per evitar que es normalitzin i repeteixin», i a donar a conèixer la memòria històrica a les noves generacions. La consellera ha recordat que enguany s’obriran sis noves fosses de la Guerra Civil i que s’han pogut identificar genèticament cinc víctimes enterrades en fosses.

Capella també ha posat en valor la llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, que ha permès anul·lar sentències i causes instruïdes per tribunals franquistes i consells de guerra. La consellera ha alertat però que a l’estat espanyol «bona part dels obstacles» per fer efectives les lleis de memòria històrica provenen «de la manca d’un procés de transició» en clau judicial. «No es va endegar una reforma institucional a fons per acabar trencant amb la cultura judicial del franquisme i instaurar-ne una de nova i democràtica», ha lamentat.

En aquest sentit, Capella ha apuntat que la interlocutòria del Suprem sobre l’exhumació de Franco, que el reconeixia com a cap d’Estat des de l’1 d’octubre del 1936, «n’és una mostra clara. Tot i això, segons la titular de Justícia aquest no és un problema de la ideologia personal dels jutges, sinó «de la ideologia professional present a la judicatura que ha normalitzat una interpretació del dret que vol ignorar la transcendència jurídica dels crims del franquisme».

L’Advocacia alerta de la banalització del feixisme

De la seva banda, el president del Consell de l’Advocacia Catalana, Ignasi Puig Ventalló, ha ofert la col·laboració de la institució per a l’elaboració de la llei integral de memòria històrica «que garanteixi el compliment dels legítims drets de la ciutadania a la reparació, a la veritat i a la justícia, especialment de les víctimes del franquisme i de les seves famílies».

Durant l’acte, Ventalló ha alertat de l’ascens dels partits d’extrema dreta a Europa i del fet que «es tendeix a banalitzar i a trivialitzar el feixisme». Segons el president del Consell de l’Advocacia Catalana, després dels anys de la dictadura no es pot banalitzar i trivialitzar el règim franquista, com tampoc no es pot comparar el nazisme amb l’independentisme, ha dit.

Primer acte oficial de l’alcalde Ricomà

La jornada sobre memòria històrica ha estat el primer acte oficial de l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, el qual ha refermat la col·laboració del consistori amb el Col·legi de l’Advocacia de Tarragona en la defensa dels drets de les persones i dels animals. En al·lusió a la situació política dels darrers dos anys i de l’actualitat, Ricomà ha apuntat que «estem escrivint memòria». Malgrat això, ha opinat que hi ha «dues maneres d’explicar la història» i que, mentre el poder judicial oferirà una explicació determinada dels fets, «probablement» el poble en tindrà una altra.

Participació de Martín Pallín

La jornada, sota el títol ‘La justiciabilitat dels crims contra la humanitat: Què se n’ha fet de la memòria històrica?’ ha tingut com a objectiu abordar el dret a la memòria històrica com un dret humà, prestant especial atenció a les diferents vies legals per poder exercir aquest dret de forma efectiva, per part de la ciutadania. També ha analitzat les mancances del marc normatiu espanyol i català per poder identificar els mecanismes que caldria implementar per poder fer efectiu el dret a la veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició que garanteix la llei.

El magistrat emèrit del Tribunal Suprem i comissionat de la Comissió Internacional de Juristes de Ginebra, José Antonio Martín Pallín, ha fet la ponència inaugural, sota el títol ‘El marc legal nacional i internacional de la memòria històrica’.