«Els habitatges són molt antics, hi ha zones amb molts contrastos»

— Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?

— Després de fer selectivitat vaig començar a estudiar Nutrició Humana i Dietètica a la URV però des d’un principi no em va agradar i, després de dos anys de la carrera, vaig decidir estudiar Medicina.

— Quins motius la van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

—Per irònic que sembli, la universitat que més facilitats dona als estudiants espanyols que volen estudiar Medicina i que no han pogut fer-ho en tot l’Estat Espanyol, la USJT, tot i estar a 8.889 quilòmetres de casa. Els motius que em van portar fins a San José va ser la idea que allí podria estudiar Medicina i, amb molt d’esforç podria tornar a prop de casa a acabar la carrera.

—Quina va ser la seva primera impressió del país?

—Recordo que, en arribar a l’aeroport, em van venir a buscar per portar-me al lloc on viuria i on estic vivint actualment, una família. El recorregut de l’aeroport a la casa va ser etern per a mi, tot i que només són 40 minuts. Les carreteres són molt diferents, els conductors condueixen diferent, penso que d’una forma bastant kamikaze. Durant el trajecte, plovia moltíssim i era fosc, realment estava molt espantada i em vaig preguntar què hi feia aquí; òbviament la resposta era clara: començar a estudiar la carrera que sempre havia desitjat.

—El canvi, va ser, més o menys, tal com s’ho havia imaginat?

—El canvi va ser molt sorprenent i, fins i tot avui, ho continua sent. En cap moment em vaig voler imaginar com seria per no tenir expectatives ni molt altes ni molt baixes, tan sols deixar-me sorprendre.

—Quines són les principals diferències entre Costa Rica i casa seva?

—La primera gran diferència és que aquí sempre es fa fosc a les cinc de la tarda i em costa molt acostumar-me, sobretot sabent que a Tarragona ja és estiu i fins a les 21 de la nit fins i tot hi ha més claror. Pel que fa als hàbits alimentaris, són totalment diferents de la dieta mediterrània. És un país molt influenciat pels Estats Units i el menjar també. L’alimentació es basa en arròs amb fesols (gallo pinto), plàtans fregits, menjar ràpid. El seu punt fort és la gran varietat de fruites que pots trobar. Els habitatges són molt antics, hi ha zones amb molts contrastos. A la meva zona, les cases són les millors del país, fins i tot queda a prop l’Hotel Hilton i l’estadi nacional, que són estructures molt modernes. Hi ha zones amb recursos molt escassos. A mi, m’agrada anar al centre de San José perquè és un indret on el contrast es fa molt evident: trobes llocs amb recursos econòmics molt elevats i d’altres molt precaris.

—Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?

—Costa Rica com a país turístic és espectacular, però jo visc a San José. No hi ha platja i, de totes les ciutats del país, aquesta és la menys turística. Tot això hi ha coses molt maques com el parc de la Sabana, l’estadi nacional, l’edifici de correus, el teatre nacional. La gran plaça de la cultura que és un dels llocs més macos que té la ciutat. Pel que fa a platges, boscos, reserves naturals, volcans i aigües termals el país, ofereix una quantitat immensa per visitar. Una de les tradicions més maques és quan celebren el Dia de la independència i el dia de les flors, quan s’omple tota la ciutat de fanalets.

—Què destacaria de la manera de treballar del país?

—El lema del país és pura vida, així que la manera de treballar és totalment diferent son molt més relaxats i no s’estressen gaire, hi ha molta més tranquil·litat a l’hora de fer qualsevol gestió administrativa cosa que a vegades no és del tot bona.

—Com s’està vivint la crisi al seu país de residència?

—Penso que aquest país està en crisi constant perquè la seva moneda, el colon fluctua segons el dòlar i és un país molt car pel que fa a la compra diària bàsica en comparació amb el nivell de vida de la població, ja que els salaris són molt baixos. A l’octubre, un mes després que jo arribés, la moneda va incrementar-se molt i van apujar els preus de la cistella bàsica. Hi van haver moltes vagues i manifestacions però molta gent opinava que era necessari per mantenir la seguretat social del país.

—Creu que el país on viu actualment és un bon indret per treballar?

—Penso que no és el país idoni per buscar i trobar feina. Hi ha molt d’atur i poques ofertes de feina. Els salaris són més baixos que a Espanya.

—Ha viscut o li ha passat quelcom curiós que no s’hagués imaginat mai?

—Les anècdotes més gracioses són amb l’idioma, evidentment parlen castellà, però hi ha algunes paraules que no signifiquen el mateix, la paraula regalar significa deixar prestat, jalar la utilitzen per dir empènyer, la paraula macha significa que tens els cabells rossos. Una anècdota impactant és que, quan surts al carrer i si ets una noia, et criden totes les floretes que et puguis imaginar sense cap mena de vergonya, el que es coneix com a assetjament de carrer. En aquest país, lluny d’enfadar-te i contestar malament, em van explicar que t’has de sentir orgullosa perquè significa que et troben bonica...