Ramon Franch diu que Gallart li va demanar el nom d'un comprador fictici i nega haver-la estafat

L’Audiència de Tarragona ha començat a jutjar aquest dimecres els fets que haurien portat l’agent immobiliari Ramon Franch a matar la veïna dels Pallaresos Carme Gallart. El processat, que està complint quinze anys de presó per l’homicidi de la dona, s’enfronta ara a una pena de sis anys per haver-la estafat l’any 2006. Segons la versió de la fiscalia i de la pròpia víctima, l’empresari va fer creure a Gallart que tenia un comprador per al seu domicili. Per aquest motiu, ella va demanar un préstec per comprar un segon habitatge amb la intenció de cancel·lar la hipoteca quan cobrés la primera operació. Segons la fiscalia però, tot plegat va resultar un engany i la dona es va veure obligada a demanar més préstecs i a desfer-se de les seves propietats -tres finques- per pagar els deutes contrets.

Aquest dimecres el processat ha negat les acusacions i ha dit que ell no va fer creure a la dona que tenia un comprador per al seu domicili. Davant el tribunal, Franch ha afirmat que va advertir-la en diverses ocasions de les dificultats de vendre l’immoble de les Escales del Miracle de Tarragona -perquè a la planta superior hi vivia l’exmarit, amb qui tenia conflictes i no es parlava, ha dit Franch-, però que ella li va dir que sinó trobaven cap comprador «tenia un cosí que hi estaria interessat i que se la podria quedar».

Franch ha relatat que, al cap d’uns dies, van poder incorporar al seu catàleg un xalet de 900.000 euros a Sant Pere i Sant Pau que encaixava amb les pretensions de Carme Gallart, que volia mudar-se de casa. «Sempre li vaig dir que seria preferible primer vendre la casa i després comprar l’altra, però ella deia que no hi havia problema perquè tenia un cosí que la podia comprar», ha insistit. Franch ha afirmat que aquest familiar va deixar 45.000 euros a Gallart corresponents a la paga i senyal del nou habitatge.

Segons l’agent immobiliari, la dona es va presentar a la seva oficina i li va explicar que necessitava un document que acredités l’origen d’aquest import, però no volia que hi fes constar el cosí «perquè el banc no ho sabés». Per aquest motiu, i per fer creure a l’entitat financera que ja tenia tancada la venda de casa seva, Franch ha assegurat que Gallart li va demanar que hi fes constar el nom d’una altra persona que no fos de Tarragona.

Aleshores, l’agent immobiliari ha dit que va fer constar el nom d’un veí de Lleida que tenia a la base de dades per haver-li venut un apartament a Salou, que va redactar i imprimir el document i que li va lliurar a Gallart sense signar. En aquest moment, la fiscalia ha fet constar una possible contradicció perquè durant la fase d’instrucció Franch va dir que va lliurar el document en blanc. El processat s’ha alterat i el jutge ha hagut d’intervenir per demanar que es calmés. Finalment, Franch ha corroborat que va redactar el document, però que en cap cas el va lliurar signat, tal com figura en el sumari de la causa.

Pel que fa al document corresponent a la compravenda de la casa de Sant Pere i Sant Pau, Franch ha explicat que va lliurar-li un esborrany a Carme Gallart perquè volia estudiar-lo abans de signar. En aquesta època, Franch ha dit que ell se’n va anar de viatge a l’Argentina i a Xile, i que no va intervenir en els contractes. Així, ha afegit que l’operació es va signar posteriorment i que ell va cobrar uns 20.000 euros, el corresponent a una comissió del 2%.

A més, Franch ha negat que Gallart contactés amb ell a posteriori per reclamar-li la identitat del suposat comprador. Sí que ha dit que, el 2012, la dona va acudir a l’oficina, li va mostrar un contacte, li va fer «preguntes molt estranyes» i que no sap «si duia una gravadora». «Suposo que és quan ja estarien muntant aquesta trama», ha etzibat a preguntes de l’advocat de l’acusació particular. Aquell mateix any, Franch ha confirmat que es va trobar una querella de la dona «damunt la taula del despatx».

Per contra, la fiscalia sosté que Franch va fer creure que Gallart havia venut una finca de la seva propietat ubicada a les Escales del Miracle de Tarragona -on residia-, per un import d’1.067.000 euros. Franch hauria preparat el contracte en el qual constava la firma d’un fals comprador perquè, alhora, la dona comprés un altre habitatge situat a Sant Pere i Sant Pau per uns 900.000 euros. Franch, que va gestionar l’operació, es va embutxacar una comissió de 45.000 euros, segons la fiscalia.

Per tal d’obtenir el segon habitatge, la dona va concertar un préstec hipotecari amb una entitat. La fiscalia sosté que l’acusat ho va gestionar tot i que Gallart no va poder satisfer el préstec, atès que la finca de Tarragona no es va arribar a vendre. Arran de la mort de Gallart, durant la vista oral s’ha llegit la declaració judicial que va fer davant el jutjat d’instrucció l’any 2012, en la qual afirmava que Franch li donava «excuses» sobre la demora en la compra del seu habitatge, que es va negar a donar-li el contacte del comprador i que, quan ella el va poder localitzar, l’home li va explicar que no en sabia res de cap compra i que la seva relació amb Finques Franch es limitava a la compra d’un apartament.

Per la seva banda, l’assessor hipotecari de Gallart, que ha declarat com a testimoni, ha dit que va ser Franch qui li va traslladar la informació que la dona «tenia aparaulada una venda» que no es podia materialitzar fins al desembre. L’home també ha afegit que els dos contractes de paga i senyal que feien falta per tramitar la «hipoteca pont» a Carme Gallart «els demanava el senyor Franch», tot i que no ha pogut recordar si va ser ell qui va lliurar-li els documents en persona. «Pel que em van comentar ella i també des de les finques, estava molt clar i segur que l’operació estava firmada i que es culminaria al desembre», ha insistit.

La defensa diu que el cas ha prescrit

La fiscalia demana sis anys de presó per estafa agreujada en concurs amb un delicte de falsedat en document privat, pels quals sol·licita una pena de sis anys de presó i el pagament d’una indemnització que rondaria els 2 MEUR. L’acusació particular demana quatre anys de presó pels suposats delictes d’estafa i falsedat documental, una multa de 21.000 euros i el pagament d’1,5 MEUR d’indemnització en concepte de responsabilitat civil.

Per la seva banda, la defensa ha negat els fets, ha assegurat que Franch «no va fer cap artifici» i n’ha demanat la lliure absolució. A més, l’advocat de l’agent immobiliari ha afirmat que el suposat delicte d’estafa va prescriure al cap de cinc anys, mentre que la fiscalia ha defensat que es tracta d’una estafa agreujada -que ofereix deu anys de prescripció- i que el cas continua vigent perquè l’auto d’admissió de proves és de l’abril del 2014 i perquè el termini s’ha vist interromput per la desaparició de la dona i altres factors.

El detonant d’un crim

El judici previst per aquest dimecres i dijous estava fixada inicialment pels dies 29 i 30 de setembre del 2015. Segons es va desprendre durant el judici per homicidi, en tenir coneixement del senyalament i de les greus conseqüències que podrien ocasionar-li, Franch va intentar diverses vegades arribar a un acord amb Carme Gallart perquè s’apartés del procediment. La xifra econòmica que li hauria ofert a canvi rondaria els 300.000 euros. La dona, però, s’hi va negar, i això va portar l’empresari a desfer-se d’ella.

L’homicidi es va jutjar a final del 2017 amb un jurat popular. Tot i que el cadàver de la víctima encara no ha pogut ser localitzat, el jurat el va considerar culpable d’homicidi. L’Audiència de Tarragona el va condemnar a quinze anys de presó i a pagar una indemnització de 450.000 euros als familiars de la víctima.