Més de 40 famílies, amb les tombes «abandonades» al cementiri de Tarragona

El cementiri de Tarragona va fer pública el passat 21 de juny la llista de sepultures que des de la Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla consideren «abandonades», en cas que en el termini de trenta dies no s’aboni la taxa dels drets de conservació. En la darrera relació apareixen 42 noms, tant del titular de la sepultura com de l’últim difunt inhumat. Un d’ells és el del doctor Rafael Battestini Galup, que precisament va ser director de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.

Segons detalla la mateixa Fundació, «cada any es publiquen edictes amb una cinquantena de sepultures, de les quals una desena de famílies es posen al dia i continuen mantenint la seva titularitat». La taxa que han de pagar en aquests casos és de 200 euros en el cas dels nínxols i de 350 euros per un sarcòfag. I és que el cementiri disposa de 19.500 sepultures, entre elles 17.500 nínxols, 800 columbaris i un miler de sarcòfags. A banda, compten amb altres modalitats com ara mausoleus, hipogeus, capelles o panteons.

Per tal de declarar «abandonada» una sepultura al cementiri de Tarragona, segons el reglament, han de passar deu anys des del darrer pagament dels drets de conservació. Quan aquest termini ja ha transcorregut, es publica un edicte públic amb la relació de sepultures «desateses». Si ningú no respon per aquella sepultura, les restes «es traslladen a l’ossera general» i la sepultura «reverteix en el cementiri». Com que cada any hi ha una cinquantena de nínxols en aquesta situació, aquesta és una manera que té la Fundació per anar captant nous usuaris, en un cementiri que cobreix les necessitats de tota la ciutat de Tarragona. Ara mateix, el cementiri és titular «de totes les sepultures que no tenen cap dret funerari», és a dir, en l’actualitat, aproximadament unes 700.

El cementiri de Tarragona data del 1809, quan arran de la Guerra del Francès hi va haver una multitud de morts en combat. Això, i el fet que fins llavors s’enterrés a on ara hi ha el carrer de les Coques –al costat de la Catedral–, així com la prohibició durant el segle anterior d’enterrar els difunts a l’interior de les esglésies per motius d’higiene, va provocar la decisió de construir un nou cementiri, suficientment allunyat del nucli d’una ciutat amb mides considerablement inferiors a l’actual. Tot i que ara mateix està gestionat per la Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, durant prop d’una dècada va ser municipal, entre els anys 1825 i 1839. A banda de comptar amb un ús social com el de vetllar els difunts, també està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local. A causa de la seva història, el recinte ha estat testimoni de diversos fets bèl·lics, entre ells la Guerra Civil espanyola. En aquest context històric es van afusellar diverses persones i, posteriorment, se les va enterrar en fosses comunes dins mateix dels terrenys del cementiri.

Doctor Battestini

Al final del llistat d’enguany, la Fundació hi inclou Rafael Battestini Galup, qui va ser afusellat per l’exèrcit feixista poc després d’entrar triomfalment a la ciutat, l’any 1939. Battestini, nascut a Barcelona el 1886, era un metge que va exercir com a director de l’Hospital Sant Pau i Santa Tecla, des de 1924 i fins que la Generalitat el va destituir el 1939. La seva tomba, titularitat de la seva dona, Dolors Tutusaus i Ventosa –ja traspassada–, està «desatesa» a causa de la manca de familiars que se’n puguin fer càrrec. A causa d’aquest fet, la Fundació i el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) es van posar a treballar en la recuperació i l’homenatge de la seva figura. La Fundació estava obligada a emetre aquest edicte pel seu reglament intern i, de moment, no tenen previst finançar el nínxol, per tal de no fer excepcions, però sí que havien de publicar l’edicte per canviar la titularitat de la sepultura. Tot i que encara s’han de fixar els punts de l’acord, pot ser que sigui el COMT qui acabi assumint-ne el cost. En aquest cas, el doctor Jaume Benages, de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Tarragona, comenta «no tenim problema a pagar-ho nosaltres», mentre que des de la Fundació aposten perquè la tasca de reparació de la memòria del seu exdirector vagi a càrrec de la societat civil. A banda de pagar la tomba, també tenen previst baixar-la –ara es troba en un quart pis, difícil de veure a simple vista– i arreglar-la, així com ubicar-hi una placa de dedicatòria.

Precisament des de l’Acadèmia es va crear el Premi Battestini, que se celebra l’1 d’octubre pròxim, i que serveix per reconèixer «les unitats assistencials que han innovat més», tant les hospitalàries com les d’atenció primària. El premi, dotat amb uns 3.000 euros, compta amb una estatueta feta pel joier tarragoní Joan Serramià i que reprodueix la figura del doctor Battestini.

Segons diverses investigacions històriques, Battestini era militant d’Acció Catalana i per aquest motiu des del nou règim feixista es va decidir afusellar-lo. Durant la Guerra Civil, però, va protegir persones conegudes a la ciutat per la seva militància de dretes dels anarquistes. Quan va ser capturat, va demanar l’indult al Cardenal Isidre Gomà, que va donar suport al cop feixista, però aquest no va fer res per ell tot i haver estat el seu metge particular.