«Mannheim és una ciutat industrial lletja i sense llum»

— Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?

— Des de que soc a Alemanya la meva trajectòria s’ha vist estancada, ja que no parlo alemany i el meu nivell d’anglès és el B1, així que no he pogut trobar cap treball qualificat. He hagut d’acceptar feines per sota de la meva qualificació.

— Quins motius el van portar a marxar de casa?

— Va ser per amor a la meva parella. Ell feia temps que buscava treball a Tarragona, fins que al fòrum d’ocupació de la URV oferien fer un curs dual que consistia en estudiar un grau superior i després fer les pràctiques a una empresa a Alemanya. Si aprovaves el curs, et feien un contracte indefinit. Vam lliurar el nostre currículum però només el van trucar a ell i se’n va anar a Alemanya. Després de dos anys separats, vaig deixar la meva feina i vaig venir amb ell, sense saber res d’alemany, a l’aventura total.

— Quina va ser la seva primera impressió del país?

— La ciutat on visc és molt lletja, no em va agradar la primera vegada i menys ara. És una ciutat molt industrial, sense llum i a on el 40% de la població és immigrant. En el centre hi ha un gueto turc i sembla Turquia. Jo vinc d’una ciutat preciosa com Tarragona amb vistes al mar. Quan vaig veure la meva futura ciutat, quasi que em poso a plorar. Vaig veure molta pobresa, gent borratxa a les dotze del migdia, en el pàrquing em vaig trobar un noi punxant-se... Va ser una mala experiència. Per sort, hi ha altres ciutats al voltant de Mannheim que són boniques amb boscos i amb cura i respecte pels animals.

—Quines són les diferències entre Mannheim i casa seva?

—Ells dinen sobre les 12 del dematí i sopen a les 6 de la tarda. Els alemanys tenen el costum de treure’s les sabates quan van a fer una visita a casa dels amics. Em va semblar graciós quan la primera vegada que van venir dos alemanys a casa meva i em van preguntar on deixaven les sabates mentre les portaven a les mans. Son més respectuosos amb el medi ambient. Aquí les bosses son de paper i les de plàstic d’un sol ús estan prohibides. Has de pagar un import extra cada cop que compres ampolles de vidre o plàstic i després et retornen els diners quan les diposites buides en una màquina que hi ha als supermercats. D’altra banda, a l’hora d’adoptar un gat, vaig tenir moltes dificultats. Anava als refugis i quasi no en tenien. Vaig haver de passar una gran entrevista, però ens van fer una visita a casa nostra per després entrar en una llista d’espera ja que hi havia molta gent interessada. A més, has d’adoptar dos gats obligatòriament, no un només. També és legal el minijob que consisteix a treballar sense estar donat d’alta: els empresaris aprofiten aquest contracte per a fer mitges jornades i no donar-te d’alta. La sanitat és privada, així que, no sé com s’ho fa la gent que no té ni treball ni res. Els cursos d’alemany son molt cars: 800 euros per dos mesos.

—Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?

—L’únic bonic es el Wasserturm, però no es res de l’altre món. Hi ha una gran font i vegetació, la qual només funciona al estiu. A prop hi ha la ciutat d’Heidelberg, que és molt bonica.

—Què destacaria del país?

—Els alemanys son molt seriosos i, quan parlen, em fan por. La manera que tenen de treballar és millor a la d’Espanya, el ritme de treball es més tranquil. Si treballes a una bona empresa tens de tot, però si treballes a empreses com les que he estat jo, es una pura explotació. A més, vagis on vagis, fa falta gent, així que crec que la gent que no treballa, és perquè no vol.

—Tornarà aviat?

—I tant que vull tornar i quan abans millor.