Oliver Bueno: «En contra del que es pensa, el jugador de rol és un animal social»

Amb l’arribada de la crisi econòmica, l’historiador Oliver Bueno va trobar feina entre llibres. Però a aquest barceloní de 34 anys, que encadenava feines en diferents llibreries, el que en realitat l’apassionava eren els jocs de rol, miniatures i de taula. «Sempre he estat un freak», comenta somrient. Cinc anys després d’obrir la botiga de jocs Drakkar a Tarragona, a Bueno i la seva dona el negoci els funciona. Han abandonat el seu antic local i, des de fa una setmana, reben els «roleros» i la resta d’aficionats als jocs de taula des del seu nou local, més ampli que l’anterior.

Fins al número 20 del carrer Bastos, s’apropen cada setmana una cinquantena de clients fixes que participen en les partides que Bueno organitza. Per jugar al temple del rol tarragoní no és necessari pagar cap quota. Cal ser, això sí, client de l’establiment. Adolescents i joves, però també pares de família formen part de la clientela del Drakkar. «En obrir la botiga pensàvem en gent jove, però la mitjana d’edat és d’uns 30 anys», comenta.

Bueno desmunta amb rapidesa un parell de tòpics i conceptes erronis sobre el món dels jocs. «El rol és una afició minoritària dins de l’afició dels jocs», explica. La majoria d’aficionats als jocs s’inclinen pels jocs de taula i, en segon terme, pels jocs de miniatures. «El rol és un exercici d’imaginació, t’ha d’agradar llegir i la temàtica del que tracta el joc», segueix.

Segona fal·làcia: no existeix un perfil concret de jugador i, aquest, no s’ajusta a la imatge estereotipada de gran part de la població que emmarca els aficionats en persones introvertides i poc sociables. «En contra del que es pensa, el jugador de joc de taula, de rol i de miniatures és un animal social. Hi ha gent tancada, com a totes les aficions, però no és el més habitual», afirma. Per les taules de joc del Drakkar desfilen mossos d’esquadra, guàrdies civils, enginyers, periodistes, historiadors i sobretot, molts professors. «El jugador de rol no és algú que no et miri a la cara quan et parla. Segurament tindrà mil temes de conversa més que a algú que, potser, només li agrada el futbol», insisteix. Després de desmantellar algun tòpic, Bueno admet que el món del joc encara és un àmbit molt masculí. «Potser parlem d’un 70% d’homes i un 30% de dones, però això també està canviant a poc a poc», assegura. L’afició als jocs comporten, diu, grans beneficis per a la ment. «Genera curiositat, estratègia i pensament lateral, trobar una manera de solucionar un problema que, en principi, no resulta òbvia», comenta. Actualment, Drakkar és la única botiga de jocs de rol de Tarragona, segons explica el mateix propietari. En el passat, sempre hi ha hagut «moviment» a la ciutat, però en els últims anys els tres locals que seguien actius han anat tancant. Ahir, una desena de persones passaven la tarda competint en parelles en diferents jocs. La botiga té un pis superior amb una àmplia habitació per esprémer al màxim la passió per aquesta afició.

Han passat 20 anys des que a Bueno li caigués a les mans el primer joc de taula a Vinaròs, on va passar l’adolescència. Ara, aquest historiador consolida entre jocs i miniatures, el seu somni guanyant-se la vida gràcies a la seva devoció.