Tres exportaveus veïnals de Sant Salvador passen en poc temps pel ple de Tarragona

Tres presidents de les dues associacions veïnals de Sant Salvador i Sant Ramon, el barri ubicat més al nord de Tarragona, han aterrat en els darrers anys al plenari de l’Ajuntament. Un d’ells, nou d’aquest mandat, ara és conseller d’Educació i de Seguretat Ciutadana: Manel Castaño. Els altres dos ja van formar part de l’anterior plenari, entre el 2015 i el 2019: Cristina Guzmán i Pedro Sánchez. El darrer va haver de deixar sobtadament la política i assegura que tornarà a l’activisme veïnal, allà d’on venia. Tots tres coincideixen en diversos problemes que ha d’afrontar el barri: la segregació escolar, la connexió amb el centre, la seguretat o la neteja són preocupacions d’uns veïns que, de manera temporal, els toca treballar des de la institució.

Castaño, que des del passat mes d’octubre milita a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), va ser president de l’Associació de Veïns de Sant Salvador entre els anys 2004 i 2014. Creu que la seva participació en aquest moviment va ser «totalment casual» després que el 1982, per motius familiars, anés a viure a aquest barri. Amb la voluntat d’integrar tots els nouvinguts que anaven arribant, arran de les noves construccions, primer a Santa Isabel i després a Sant Ramon, que, apunta, «van descohesionar el barri», es va apuntar a l’entitat amb 49 anys. «A Sant Salvador, hi ha una diversitat de població molt gran, hi ha gent pobra, hi ha mà d’obra qualificada, classe mitjana... Tenim un nord i un sud des d’un punt de vista socioeconòmic», afirma. Aquest sud és precisament al nord del barri: la zona d’Interblocs, el que va ser l’origen d’aquesta zona edificada originàriament entre els seixanta i els setanta. Va ser a principis dels anys 2000 quan des de l’Associació de Veïns es posen en marxa l’aula taller, per tal de pal·liar el fracàs escolar, la taula d’entitats, el pla de desenvolupament comunitari amb un sistema de mediació o el primer pla educatiu d’entorn. És un llegat que Castaño s’enorgulleix de recordar i assegura que es va produir gràcies a les seves connexions amb l’administració i el sector de l’educació.

Tot i el bon balanç que fa del seu mandat a l’entitat veïnal, Manel Castaño es va quedar amb l’espina de resoldre qüestions pendents com ara el manteniment de la zona d’Interblocs. També, els pisos pasteres, els pisos ocupats o la seguretat en general, «que no són problemes exclusius de Sant Salvador», destaca. L’any 1998, apunta, l’Ajuntament va signar un conveni de cessió d’ús a la zona d’Interblocs per tal de poder intervenir. «Allò es va deixar de fer, revisarem els convenis, no han estat denunciats per cap de les parts i entenem que tenen vigència», afirma el regidor. La voluntat és precisament evitar la deixadesa en què es troben els espais comuns d’aquest indret del barri, on fins i tot s’hi poden veure diversos cotxes abandonats. El govern té les esperances dipositades en els Consells de Districtes, que es preveu que entrin en funcionament a finals de l’any 2020. «Han de ser els veïns els que diguin on intervenim», destaca. El mateix passa amb la seguretat, una àrea que anirà a càrrec de l’expresident veïnal i que podria comptar properament amb «agents de proximitat» que estarien vinculats a aquests consells.

Malgrat que no és la seva àrea, els principals problemes de convivència es generen a causa de l’habitatge. La manca d’accés i, sobretot, el fet que a les escales hi hagi pisos buits i ocupats preocupa el nou govern. «Els pisos no es venen, no és un producte que pugui ser comprable, encara que valguin 15.000 o 20.000 euros», assegura en el cas de la zona Interblocs. Per aquest motiu aposten per explorar la via d’alternatives com ara l’expropiació, com ja han fet a Barcelona.

Pel que fa a l’escola, Castaño destaca que mentre al barri les persones nascudes fora de l’Estat espanyol ronda entre el 15 i el 30%, als centres d’ensenyament «el nivell de diversitat és del 80 o el 90%». «La diversitat és excessiva, malgrat els esforços del Departament de baixar les ràtios i de dotar de recursos, és molt homogeni en el sentit que molts nens venen de fora», afegeix. En aquest sentit, com a nou conseller d’Educació, té previst d’iniciar una campanya de sensibilització entre els pares del barri. «L’escola de Sant Salvador és tant o més digna que la resta d’escoles des del punt de vista educatiu», diu.

Guzmán, la presidenta efímera

Una altra exlíder veïnal i ara regidora de Junts per Tarragona és Cristina Guzmán. Aquest serà el seu segon mandat al plenari, però abans havia estat implicada amb l’Associació de Veïns. «Vaig entrar amb 13 anys com a vocal de joventut», assenyala. La seva implicació amb el barri es va traduir també participant del Tarragona Handbol Club. «Sempre que he agafat una presidència ha estat perquè l’antecessor ha marxat, va passar el mateix amb Manel Castaño, que em va dir que sobretot no em posés en política i va ser el primer que vaig acabar fent», diu. Guzmán va prendre aquesta decisió, afegeix, perquè pensava que podia assolir més objectius per al barri des d’aquesta posició. Recorda que abans s’havien convocat talls per a una reivindicació històrica: la connexió a peu entre Sant Salvador i el centre, per l’N-240. «Tallar la carretera no era l’única opció», detalla. Després dels primers quatre anys a l’Ajuntament, valora que l’entrada de nous regidors el 2015 de diferents formacions polítiques va comportar que es parlés més de les problemàtiques dels barris al ple, però que les mocions «no s’executaven». Tot i aquesta crítica a l’anterior govern, continua pensant en la utilitat de ser regidora, més que la de ser presidenta veïnal. «No és el mateix que et truqui un conseller que ho faci un president d’una Associació de Veïns, et dona una mica més de veu, tot i que estàs a l’oposició», diu.

Guzmán comparteix la sensació d’«abandonament» de bona part dels habitants de Sant Salvador. Fixa la connexió amb el centre, la seguretat, l’habitatge i la segregació escolar com els reptes a afrontar. Pel que fa a la seguretat, recorda que el 2015 es van implementar les juntes de seguretat per barris. Algunes d’aquestes incidències estan relacionades amb el tràfic de drogues. Tot i que Castaño i Guzmán coincideixen a dir que Sant Salvador no és un barri que destaqui per aquest tipus de delictes, la regidora de Junts reclama més recursos en agents per tal d’eliminar els punts de venda. «Tot passa perquè la Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra baixin del cotxe i no es quedin al perímetre», diu. Una de les urgències, creu, es troba en la contractació promesa de 22 nous agents de la policia local: «Han d’entrar a l’acadèmia al setembre i no l’any vinent».

D’Unió, de Ciutadans i del PP

L’ara exregidor de Ciutadans, Pedro Sánchez, liderava fins a la seva entrada al consistori l’Associació de Veïns de la ciutat de Tarragona des de Sant Ramon i Sant Salvador. L’entitat, que no comparteix federació amb l’altra AAVV, s’ha mostrat sovint més enfocada a «fer complir les ordenances municipals». Sánchez va il·lusionar-se el 2015 amb el projecte de Rubén Viñuales (Ciutadans), qui li va comunicar, a pocs mesos dels comicis d’enguany, que no continuava confiant en ell. Sánchez creu que «van fer una mala gestió» en decidir, ara fa quatre anys, no entrar al govern de Josep Fèlix Ballesteros. Tot i el seu suport públic al PP durant la campanya, ara es mostra «independent» i assegura que continuarà recollint les demandes dels veïns per traslladar-les al consistori.

Ideològicament «de centre o centre dreta» –afirma que el seu referent és l’antiga Unión de Centro Democrático i que va ser fundador d’Unió Democràtica de Catalunya a Vila-seca–, al maig es podria haver presentat per diversos partits que li van oferir un lloc, entre ells: Izquierda en Positivo, Lliures, Som Identitaris o Centrats.

En referència al barri de Sant Salvador, Pedro Sánchez, conegut per les seves crítiques als nouvinguts, es mostra preocupat pel que fa a l’amplada de les voreres o pel manteniment de l’espai públic. «Si no ho fan bé, no podem estar quatre anys més sense que les coses s’arreglin», assegura. Pel que fa a les ordenances, és partidari de «reeducar els d’aquí i educar els nouvinguts». Això sí, ho reclamarà des del carrer: «No hi ha cap diferència entre ser regidor a l’oposició i ser portaveu veïnal».

Un barri no independentista

En les eleccions municipals del passat 26 de maig, de la mateixa manera que a Ponent i a Sant Pere i Sant Pau, el partit que va quedar en primera posició va ser el PSC (26,9%), molt per sobre d’ERC (17,84%) o de Ciutadans (17,33%), En Comú Podem (9,43%), Junts (8,41%), Vox (5,14%) o la CUP (2,66%). Si bé els resultats de les forces independentistes van ser minoritaris, la pujada dels republicans –que el 2011 al mateix barri van assolir 33 sufragis (1,85% dels vots)– va destapar una voluntat de canvi en el govern municipal i el que podria entendre’s també com un viratge ideològic que ja es va poder notar en les eleccions estatals del passat 28 d’abril. Tot i això, Cristina Guzmán reconeix que «Sant Salvador no és un barri independentista». Manel Castaño, que es passeja pels seus carrers amb el llaç groc, diu que «se’m respecta, no tinc cap problema». Segons Castaño, «és aquella idea que té ERC que ens hem de veure com un veí més, com a persones molt properes». Per aquest motiu, i també per proximitat ideològica, assegura que no va dubtar a l’hora d’acceptar la invitació de l’ara alcalde Pau Ricomà i de l’exregidora Mònica Alabart per tal d’ajudar-los amb el programa electoral. En el mateix sentit va actuar Cristina Guzmán, el 2015, quan el ja traspassat Albert Abelló li va oferir un tercer lloc a la llista de Convergència i Unió, com a independent. Més tard es va acabar afiliant a un partit que ha anat canviant de nom i de plantejaments polítics, especialment pel que fa l’eix nacional, però confessa sentir-se «còmode» amb els canvis. «La gent ha de saber diferenciar entre política nacional i política municipal, hi ha gent que no és independentista i m’ha votat», afegeix.