«A Ucraïna, l'aigua era verda, aquí és transparent»

A Ucraïna feia molt fred i el menjar no els hi agradava. «Molts problemes», repeteixen diverses vegades les dues germanes. L’Arina té 9 anys, és la gran. Seguda des d’una roca de l’espigó de la platja del Miracle, observa com la Polina juga amb la sorra. Els altres dos germans, més petits, no paren de rondar i de sortir i entrar a l’aigua. Un cinquè germà encara no camina i és massa petit per anar al casal d’estiu que organitza Creu Roja Joventut Catalunya. Fugint de la guerra, fa poc més d’un any, els pares d’aquesta família de set membres van demanar asil a Espanya. Ara, intenten començar una nova vida a Tarragona.

«L’objectiu és que s’ho passin bé, que tinguin un lloc on anar a l’estiu», explica Jessica Parra. Aquesta pedagoga és una de les monitores d’aquest casal dirigit a nens i nenes, fills de refugiats i per a infants tarragonins en risc d’exclusió social. Des de fa dues setmanes, una vintena de nens passen el matí a l’espai de Creu Roja ubicat al Port. «Fem els deures i juguem al joc de la bomba», diu la Valentina, de quatre anys, procedent de Veneçuela i a qui li encanta banyar-se a la piscina.

Avui és un gran dia, el segon que els monitors porten la canalla a la platja. Alguns ja la coneixien, com la Imam, de 9 anys. La Valentina, però, ha descobert la platja a Tarragona. A l’Arina, la transparència de l’aigua del Miracle li agrada més que la platja de Berdanska (Ucraïna), on vivia. «Allà era dolenta, era de color verd», explica.

La Creu Roja és una de les entitats que a Espanya acull les persones refugiades que, per motius racials, polítics o per la guerra, fugen dels seus països i demanen protecció. El casal d’estiu que organitza Creu Roja Joventut de Tarragona s’adreça a aquelles famílies amb pocs recursos, ja sigui per la situació personal a casa, o bé perquè l’exili i el procés d’asil dificulten, a l’inici, una estabilitat econòmica pels progenitors. Molts d’ells s’han de reinventar i buscar un futur professional totalment diferent de la feina que desenvolupaven als seus països d’origen.

«Els seus pares no poden cobrir les seves necessitats perquè no tenen permís de feina. En aquest període, Creu Roja els dona cobertura per les necessitats bàsiques com ara material escolar o aquest casal», descriu Anna Bota, del departament de refugiats de Tarragona.

El projecte de Creu Roja Joventut d’enguany és nou. L’entitat ha decidit prolongar durant l’estiu un servei extraescolar que té lloc durant l’any que està destinat a nens amb risc d’exclusió social i ampliar-lo, també, a fills de refugiats. Coordinats a través de l’Escola El Serrallo, educadors, treballadors socials i pedagogs, organitzen durant l’hivern activitats i jocs perquè els nens no deixin en cap moment de ser nens. El projecte també té lloc al Vendrell i a Vila-seca. A les llars d’aquests infants hi ha pocs recursos econòmics, un dels pares està a un altre país, o bé es tracta de nens que tenen problemes per adaptar-se a la societat. Un cop, una nena se li va trencar la sabata i el dia següent no va assistir al casal perquè no en tenia una altra. De vegades, algun dels nens no porta l’esmorzar. «Potser no tenen res a la nevera, hem de tenir en compte quan preguntem als pares què ha passat», comenta Parra.

Avui, un grup d’uns 12 nens i nenes aprenen el significat de les banderes de les platges amb un divertit taller organitzat pels socorristes de la platja Arrabassada. La pedagoga percep com entre els nens refugiats, l’alegria es dispara amb més intensitat. «Són molt feliços amb coses senzilles. Quan els diem que anem a la platja et munten una festa impressionant», observa Parra.

Els nens provenen d’Ucraïna, Colòmbia, Veneçuela, Síria, Salvador i, recentment, també de Geòrgia. «Es tracta que els nens puguin gaudir. Per a ells és un canvi, han deixat enrere els seus amics, molt d’ells potser no saben què ha passat. Tot és nou i alguns encara no han fet nous amics», comenta Bota. Alguns d’aquests pares realitzen difernts cursos per readaptar-se i redirigir el rumb de les seves vides i no poden estar pendents dels fills com voldrien. L’Arina i la Polina han acabat 4º i 3º de Primària respectivament. A la primera, els estudis no li costen gens. «Trec vuits i nous», comenta orgullosa amb un castellà més o menys fluid. Enrere queda la llet de mala qualitat barrejada en aigua que evitaven prendre a Ucraïna, un país encara dividit per una guerra iniciada el 2014 sense un clar horitzó per a la pau. «El menjar comprat estava dolent, ens l’havíem de fer nosaltres mateixos», recorda l’Arina.

Bota treballa en l’anomenada primera fase d’acollida dels refugiats fent visites als pisos d’acollida que Creu Roja els ofereix durant sis mesos. L’objectiu és que, amb el temps, les famílies siguin cada cop més autònomes. «Els donem una empenta», explica. Tanmtaeix, no tots els refugiats accedeixen a les ajudes. «El sistema està saturat», avisa.