«El xoc entre l'antic i el nou és present en el dia a dia»

—Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?

—He estat força anys treballant en una fàbrica de productes químics mentre em treia estudis de direcció de Màrqueting i Vendes.

—Quins motius el van portar a marxar de casa?

— Sempre m’ha agradat el Japó, la seva cultura, tradició i actualitat, i des que el vaig visitar per primera vegada, el 2007, i després d’al·lucinar amb el país, em vaig prometre que tornaria més vegades. Fa un parell d’anys vaig conèixer per Internet una noia que vivia allà i, després d’entaular amistat durant un temps, vam començar una relació a distància. Així doncs, l’any passat vaig tornar al Japó per estar amb ella durant un curt període de temps. I enguany estic vivint a Osaka gràcies a un visat d’estudiant amb el qual estic aprenent l’idioma en una acadèmia per a estrangers amb la idea de buscar una feina referent als meus estudis, un cop tingui prou nivell.

—Quina va ser la seva primera impressió a arribar-hi?

—Al principi, la primera vegada que hi vaig ser, ja estava bastant informat sobre què em trobaria, però un cop allà, és una altra història. Et sents esglaiat i aclaparat, sobretot en les grans ciutats com Tòquio i Osaka. Cada botiga, cada carrer, cada restaurant, cada racó et sorprenen. Si visites una zona més rural i allunyada, es respira molta pau.

—Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal com s’ho havia imaginat?

—Com ja hi havia estat diverses vegades, el tenia assumit, però les rutines, els horaris, el menjar, i l’entorn havia canviat, i al principi em costava habituar-me. En unes setmanes ja estava adaptat.

—Quines són les principals diferències amb casa seva?

— Sobre els horaris, aquí es fa de nit més d’hora (a l’estiu cap a les 19.00) i es fa de dia abans (al voltant de les 5.00) i això em va fer haver de comprar unes bones cortines opaques, ja que aquí no són habituals les persianes. A més, no hi ha canvi d’horari a l’estiu, així que depèn de l’època hi ha una diferència horària de 8 o 7 hores amb Espanya. El menjar es fa al voltant de migdia (11.30-13.00) i se sopa abans, encara que, en les grans ciutats com Osaka, els restaurants tenen un horari molt ampli. Això em porta a parlar de menjar fora de casa, perquè aquí és molt habitual fer-ho i un punt a favor és que, si no demanes una beguda específica, t’ofereixen te o aigua sense cap cost. Però per menjar més sa és recomanable anar al súper. Els supermercats són força complets i pots trobar de tot, encara que hi ha algunes diferències amb el preu en alguns productes. El preu de les coses és una mica més car que a Espanya, però no massa. A més, en cas de necessitat, hi ha els famosos convinis: petites botigues obertes 24 hores, on venen de tot una mica, des de menjar preparat, fins a premsa diària, passant per begudes, productes d’higiene personal, snacks, i fins i tot pots anar a pagar els rebuts!

—Quins són els indrets més característics?

— Per la zona d’Umeda, al nord, està ple de gratacels i botigues de grans superfícies amb molta tecnologia. A prop d’Umeda hi ha un lloc molt típic de visita: el castell d’Osaka, una fortalesa transformada en museu d’història i, des de dalt, pots tenir bones vistes. Al barri de Nanba i Shinsaibashi sempre hi ha bon ambient. També és curiós el barri de Nipponbashi, amb les seves botigues de tecnologia i de cultura anime i manga. Seguint una mica més al sud, hi ha la zona de Sinsekai, amb la seva famosa torre envoltada de vistosos restaurants tradicionals. Cal destacar les zones d’Amerikamura i Tennoji, amb molta activitat comercial. La localització d’Osaka fa que estigui en un punt estratègic des d’on poder visitar altres grans ciutats d’interès com Kyoto, Kobe i Nara, a menys de 50 minuts amb tren.

—Què destacaria de la manera de treballar del país?

—Al Japó als llocs de treball, les persones són molt servicials i atentes, amb una metodologia que sorprèn. És una de les coses més famoses del país: la cultura del treball. En aquest país, i més a Osaka, l’atur és menor al 3%, això fa que sigui fàcil trobar feina, sempre que tinguis un visat apte. En el meu cas, amb el visat d’estudiant puc tenir una feina a temps parcial, de màxim 28 hores cada 7 dies, per ser compatible amb els estudis. Això m’ha portat a treballar un parell de dies a la setmana a un bar, on puc posar en pràctica el que estudiat amb l’idioma i conversar.

—Des que va arribar ha viscut o li ha passat quelcom curiós?

— Hi ha petits costums, com per exemple a l’hora de pagar en un restaurant o botiga. El normal és fer-ho dipositant els diners en una petita safata, on el dependent els recull, mai directament de mà a mà. Sorprèn que, essent Japó un dels països amb més fama en tecnologia, hi hagi coses com el pagament amb targeta de crèdit que no estigui tan estès com sembla. Es més comú l’ús de diners en metàl·lic. El xoc entre l’antic i el nou és present en el dia a dia: pots trobar un petit temple paret amb paret amb un enorme gratacel.

— Quin costum del país actual s’emportaria cap a Catalunya?

— La mentalitat per la qual es pensa més com a conjunt que com a individu, que fa que no trobis brutícia pels carrers i que el respecte per les persones sigui absolut i la sensació de seguretat sigui en tot moment molt alta.