«Aquí he pogut ascendir professionalment»

—Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?

—Vaig començar a treballar en el gremi de l’hostaleria passant per diferents posicions i categories. Començant per ajudant de cuina, cambrera, portant un petit negoci turístic a Llatinoamèrica, fins a concentrar-me en la meva carrera com a cuinera.

—Quins motius la van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

—Per mi començar de nou en un lloc totalment diferent no ha sigut mai un problema, sempre m’ha agradat posar-me a prova en aquest aspecte, i el cert és que la situació laboral en el meu sector no era gens esperançadora.

—Quina va ser la seva primera impressió del país en arribar-hi?

—La primera impressió va ser que tothom conduïa al revés! No, el cert és que el primer que vaig notar és que l’aire era diferent i que l’aigua de l’aixeta era deliciosa. A banda, Edimburg té una arquitectura molt especial, conserva edificis de 500 anys i tot i això és moderna i viva.

—Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal com s’ho havia imaginat?

—Procuro no tenir expectatives i així tot és sorprenent. A part de l’idioma i la cultura que òbviament són diferents, tot i que seguim estant a l’Europa occidental, hi ha petites diferències.

—Com ara quines?

—Una cosa que mai havia viscut és que, com que la ciutat està més amunt de l’hemisferi, aquí els dies d’estiu són molt més llargs, per exemple per Sant Joan no es va arribar a fer mai negra nit i el sol començava a alçar-se a les 4.30 hores. A l’hivern és diferent, a les quatre de la tarda ja es comença a fer fosc i no tornem a veure la claror fins a les vuit del matí. Un altre fet curiós és que pots viure les 4 estacions de l’any en un dia. Pot començar una mica fresc i ennuvolat, continuar després amb un bon sol i de cop pot aixecar-se una brisa que després canvia a una bona ventada. Llavors arriba una tempesta i comença a ploure fins que pot caure pedra i finalment nevar. Això va passar el passat maig!

—Com a professional de l’hostaleria, què en pot dir de la gastronomia del país?

—Sempre s’ha dit que al Regne Unit es menja molt malament en comparació a altres llocs, però en realitat tenen un producte excel·lent. La cuina d’altres països no té res a envejar als estofats, les tartaletes de peix i els embotits.

—Recomani’m els llocs que els visitants no es poden perdre.

—Aquell que vingui de visita a Edimburg pot passar perfectament el dia al centre, ja que les principals atraccions de la ciutat es troben allà, per exemple el carrer Princess, ple de bons hotels, galeries i botigues, l’estació de trens Waverley o el castell d’Edimburg amb una vista panoràmica des del cor de la ciutat.

—Què destacaria de la manera de treballar del país?

—El que he vist sorprenent és que fan ús del contracte verbal, és a dir que mantenen la paraula de quan i com has començat a treballar. Quan et donen el contracte físic, aquest fa honor a allò que s’ha dit al respecte. A part, aquí, per primera vegada, he vist que els meus esforços com a treballadora han donat els seus fruits i he pogut ascendir en la meva carrera. Vaig començar com a cap de partida i ara estic fent feina en dues posicions més endavant amb el salari corresponent per categoria.

—Expliqui’m una anècdota curiosa.

—En arribar aquí he viscut una sèrie de coses en l’àmbit professional, ascensos en la meva carrera i haver concursat en una competició culinària la qual m’ha fet adonar que, a nivell personal, estic preparada per començar una nova etapa.

—Què és el que més troba a faltar de casa?

—Veure com els meus, la família i els amics, van creixent i les terrasses amb vermut.

—Quin costum del país actual s’emportaria cap a Catalunya?

—M’emportaria la mobilització sindical i les cobertures socials.

—Té intenció de tornar aviat?

—De moment no, però és clar que eventualment ho faré.