L'aventura de viatjar set anys sobre dues rodes

A Guadalupe Aráoz (36 anys), la passió per conèixer noves cultures li ve de lluny. «Mentre estudiava a la Universitat, vaig estar un any sense nevera per poder estalviar i viatjar», explica aquesta argentina. Res va canviar quan aquesta economista va començar a treballar en empreses de Capital i Risc. «Sempre negociava cobrar menys a canvi de tenir un mes de vacances per poder viatjar», assenyala.

El 2012 Aráoz va decidir fer un pas més. Desplaçar-se a altres països de manera intermitent no era suficient. «Em vaig adonar que no era feliç. El psicòleg em va dir que canviés de forma de vida», relata. En aquell moment, ho va veure clar: la seva vida girava al voltant dels viatges. Un dia, treballant des de casa, va trobar la valentia per deixar-ho tot (casa i feina) i afrontar l’aventura de la seva nova vida. «Llençar-se a la piscina fa por, però un cop ets a l’aire només cal caure i nedar.», observa.

Onze mesos recorrent Xina i el sud-est asiàtic van donar pas a un segon gran viatge recorrent tots els països del centre i el nord d’Amèrica durant 1 any i 8 mesos. Des d’aleshores, a Aráoz res l’ha aturat. Tampoc l’accident en motocicleta a Libèria on es va trencar les dues mans i del que va necessitar tres operacions i vuit mesos de recuperació.

Després de visitar 50 països en dues rodes (primer en moto i després en bici), Aráoz afronta el seu nou repte: recórrer Madrid - Tarifa - Barcelona en patinet elèctric. El compte d’Instagram @hastaprontocatalina és testimoni dels seus viatges, que acumula 2.000 km. El pressupost sempre és reduït. Alguns dels més del 16.000 seguidors també participen dels seus projectes i li obren les portes de casa seva per dormir. Quan no pernocta en cases d’amics o a través de la plataforma Couchsurfing, dorm al ras amb el sac a la muntanya, sota un arbre o al pati del darrere d’un bar no fa uns dies a un poble extremeny. Araóz ha parat uns dies a Tarragona. «M’agrada molt, té la muntanya i el mar molt a prop. És una ciutat mol tranquil·la i plena d’història», assenyala. Entre els països que ha recorregut, es queda amb el sud de la Xina, Indonèsia, la salvatge Alaska i els parcs naturals dels Estats Units. En els països musulmans se sent segura. «En general et cuiden bastant perquè tenen aquesta creença que la dona és una cosa preciosa que s’ha de cuidar. Creuen que és molt perillós viatjar sola i sempre intenten ajudar-me», explica.

Aráoz mai oblidarà les 12 hores en furgoneta amb les mans trencades per arribar Monròvia (capital de Libèria), on hi havia l’únic hospital adequat per operar-la. Milers d’hores a la carretera també transformen. «He guanyat molt en paciència i en aprendre què és la felicitat i que no pots anar darrere perseguint-la. La felicitat és l’avui i aprendre a veure el got mig ple i decidir viure’l», reflexiona. «Cap element extern et donarà la felicitat. És un estat en la ment que el decideixes tu. Quan te n’adones d’això comences a canviar els hàbits perquè la infelicitat també és un hàbit», manté. Mentre viatja, treballa com autònoma explicant les seves experiències a través d’articles que publica a EUA, Mèxic i Espanya. Ha escrit un llibre, Africoneando i també treballa gestionant xarxes socials per a empreses.

Set anys, tot i que no pensa canviar d’estil de vida, Aráoz sí que desitja instal·lar-se en una casa per seguir viatjant. La seva Buenos Aires, però, està descartada. «Em treu massa energia», diu. La seva futura casa podria estar a Espanya. Mentre la trobi, seguirà amb la motxilla a l’esquena. «M’agrada el moviment, em fa pensar, questionar-me les coses i canviar», afirma.