L'Aigua de Sant Magí arriba a la ciutat després de recórrer 66 quilòmetres

Des dels peus de la Catedral de Tarragona Carles Salvadó, 39 anys, somreia emocionat. «És la sensació de la feina ben feta», expressava ahir a la tarda el coordinador dels Portants de l’Aigua de Sant Magí. A dos quarts de vuit del vespre, carros, cavalls i els 90 portants desfilaven pels últims carrerons de la Part Alta fins a arribar al Portal del Carro, la destinació final de la Confraria de Sant Magí en la tradicional Baixada de l’Aigua, recuperada a la ciutat fa 27 anys.

Tres dies després d’iniciar el seu recorregut al santuari de Sant Magí de la Brufaganya, els portants, una secció de la Confraria, arribava ahir al voltant de les set de la tarda a la plaça de la Font. «És el millor moment, sense dubte, una passada», explicava Salvadó. Els portants van entrar a la plaça acompanyats d’alguns elements del Seguici Popular com els Nanos Vells, Nanos Nous i els Bastoners de l’Esbart Santa Tecla.

Els grallers anunciaven l’arribada dels portants i els més petits, que viatjaven en carruatge, omplien la plaça de l’Ajuntament d’una flaire intensa d’alfàbrega després de llençar les branques d’aquesta planta al públic. Durant la breu pausa de la comitiva a la plaça de la Font, Pere Senabre observava, content, la gentada que l’envoltava, amb un bon ram d’aquesta herba aromàtica a la mà. Als seus 80 anys, és l’únic responsable de plantar tota l’alfàbrega que ahir contagiava tota la Part Alta. «Ningú més ho vol fer», es lamentava Senabre, que fa 10 anys que és l’encarregat de plantar l’herba que es recollia el matí del 17 d’agost.

Tot i el pessimisme de Senabre, el futur de la Baixada de l’Aigua està garantit gràcies al relleu generacional. «Som unes 90 persones, tampoc podem ser més per la logística. Dormim en tendes de campanya dues nits», apuntava Salvadó, que coordinava per primer cop els Portants de l’Aigua.

Els germans Rion, de 18 i 16 anys, són la prova que la tradició té present i futur. «El que més m’agrada és l’atmosfera que es crea durant el camí», explicava Alexandra, la més gran. L’Arcadi és un dels Portants més joves i aquest any va convèncer la germana per participar. «Volem conservar aquesta tradició», argumentava aquest adolescent.

Ahir, els portants culminaven 66 quilòmetres de recorregut en un camí que els va dur per Santa Perpètua del Gaià, Querol, el Pont d’Armentera, Santes Creus i Vila-Rodona, Nulles, l’Argilaga, el Catllar i els Pallaresos. Milers de tarragonins van rebre els Portants de Sant Magí, que recreen la llegenda del sant, segons la qual va fer brollar aigua miraculosa donant tres cops amb el seu bastó a les fonts de la Brufaganya.

Els Portants són un col·lectiu de famílies que tenen un objectiu principal: viatjar fins a les Fonts de Sant Magí de la Brufaganya, recollir l’aigua i baixar-la a Tarragona perquè la puguin gaudir tots els tarragonins i els visitants de la ciutat.

Durant l’any, els Portants organitzen actes com la ruta guiada per racons Maginians de la ciutat, el vermut amb els grallers i timbalers dels Xiquets de Tarragona, entre altres.

Durant el camí, els cops de bastons ressonaven entre els carrers de la Part Alta. Els vuit cavalls dels portants tiraven amb força dels carruatges de fusta a l’altura del carrer Baixada de la Peixateria, un dels trams amb més desnivell de la Part Alta.

Fernando Miró, 66 anys, és Portant des de fa tres anys i ha arrossegat al seu fill i el nét a participar en aquesta tradició. «Hem aconseguit parar el cop», afirmava. Els carros amb l’aigua preuada de Sant Magí carregada en bidons, van avançar pel carrer Cós del Bou, baixa de Pescateria, la Nau, Major, plaça de les Cols, carrer Merceria, carrer Pare Iglésias, carrer de les Coques i carrer Arc de Sant Llorenç per finalitzar el seu itinerari al Portal del Carro.

Les noves generacions que agafen les regnes de la Baixada de l’Aigua retransmeten els dies de viatge dels Portants de Sant Magí a través de les xarxes socials. La gran varietat d’edats entre els Portants consolida, de moment, aquesta tradició amb més de 150 anys d’història.