Òmnium aposta a Tarragona per clarificar «l'horitzó nacional» abans que es dicti la sentència de l'1-O

El vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, ha visitat aquest dimarts a Tarragona l’autobús amb què l’entitat recorre aquest estiu la costa catalana en el marc de la campanya Ho tornarem a fer. L’objectiu és denunciar la «regressió democràtica» que es viu a l’estat espanyol i refermar el compromís de l’entitat en la defensa i exercici dels drets fonamentals. Abans de tancar la ruta a les Terres de l’Ebre aquest cap de setmana, Mauri ha dit que durant aquestes tres setmanes el seu missatge ha impactat en unes 50.000 persones, tant d’aquí, com de la resta de l’Estat i de l’estranger, i als quals s’explica la situació que viu el país.

D’altra banda, la recollida de signatures per la «llibertat per als presos catalans», impulsada per Òmnium, ja suma prop de 28.000 adhesions i espera arribar a les 30.000 en pocs dies. L’entitat les farà arribar al govern espanyol i a les principals institucions europees.

Òmnium aposta per clarificar «l’horitzó nacional» abans de la sentència de l’1-O

En declaracions a Tarragona, Mauri ha emplaçat l’independentisme a buscar «punts en comú» i a «treballar» la unitat de cara a la resposta a la sentència de l’1-O i a poder culminar el procés d’autodeterminació. Mauri s’ha mostrat convençut que al setembre, abans que el Tribunal Suprem no es pronunciï, aconseguiran «explicar a la ciutadania en quin punt ens trobem i quin és l’horitzó nacional que ens cal». El vicepresident d’Òmnium ha dit que no s’entendria que no hi hagués una «estratègia de consens» davant una sentència condemnatòria. D’altra banda, Mauri ha tornat a demanar a Sánchez que accepti la reunió amb Cuixart, tot i que ha lamentat que el govern espanyol «no respon a res». «No respon davant les crisis humanitàries al Mediterrani ni davant la petició de diàleg que li estem fent», ha etzibat.

Marcel Mauri considera «legítim» que cada organització tingui la seva opinió sobre els passos a seguir, però s’ha mostrat partidari de parlar-ne i de buscar punts en comú, «que n’hi ha i molts», ha assenyalat. En aquest sentit, s’ha mostrat convençut que, abans de la sentència, tots plegats intentaran explicar a la ciutadania «en quin punt ens trobem i quin és l’horitzó nacional que ens cal».

Davant la sentència del judici pel referèndum de l’1-O, Mauri ha manifestat que caldrà donar una resposta col·lectiva i que interpel·li a la ciutadania, especialment a aquell 80% «que estan en contra de la repressió, que no vol presos polítics i que vol resoldre el conflicte a través de les urnes».

El vicepresident d’Òmnium ha dit que caldrà emprar instruments de lluita no violenta i, si cal, la desobediència civil per defensar els drets fonamentals. «La resposta ha d’estar a l’alçada de qualsevol atac sense precedents que es pugui produir, però la resposta no depèn d’Òmnium, sinó de molts actors», ha afegit.

«Sánchez no respon a res»

D’altra banda, Marcel Mauri ha tornat a posar damunt la taula la petició de reunió que el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, va fer a Pedro Sánchez perquè inclogui l'entitat en la ronda de trobades amb entitats socials per actualitzar el programa electoral. «No trobarà una altra entitat arreu de l’Estat amb una massa social de 175.000 socis», ha subratllat.

Mauri ha admès que Sánchez no se sentiria gens còmode amb la trobada. «És evident que allò que li explicarem segur que no li agradarà, però com a nosaltres tampoc ens ha agradat l’actitud que ha tingut aquest estiu amb Open Arms, o la que ha tingut al judici de l’1-O, en què l’Advocacia de l’Estat, que depèn directament de Pedro Sánchez, ha mantingut les tesis de Vox en lloc d’escoltar allò que volen les Nacions Unides», ha criticat Mauri.

Òmnium constata que el govern espanyol «no respon absolutament a res» i que només és dedica a fer «màrqueting electoral» i «publicitat enganyosa». Per aquest motiu, ha dit el vicepresident de l’entitat, no tenen confiança que la reunió es pugui produir. A més, Mauri ha assenyalat que la impossibilitat de Sánchez d’arribar a un acord d’investidura i de govern demostra que el govern en funcions «no sap dialogar ni buscar punts de consens amb els seus possibles socis».