Miquel Ballester: «Si fos de Reus, els reusencs d'avui em coneixerien»

Miquel Ballester, l’«amic tarragoní de Cristòfol Colom», va reviure per uns instants el passat divendres en la penúltima visita teatralitzada de Les Nits del Museu del Port. «Si fos de Reus, els reusencs d’ara em coneixerien, però soc de Tarragona», es lamentava Ballester després de preguntar als assistents –una vintena, entre ells algunes famílies– si n’havien sentit a parlar. Aquest «comerciant, navegant i aventurer» va néixer a la Part Alta de Tarragona i posteriorment va anar a viure a Mallorca. Allà va conèixer el navegant més reputat del món, Colom, de qui no va voler detallar la procedència –un tema que darrerament està més en discussió. De Ballester hi ha documentació gràcies a Fra Bartolomé de las Casas i, posteriorment, a Ernest Vallhonrat, qui va recollir els escrits d’uns fets datats de 1493. Va ser el 25 d’agost d’aquell any quan Colom sortia de Mallorca en direcció a Cadis, posteriorment a les illes Canàries i finalment a les Amèriques, alhora que descobrien una nova ruta «més ràpida i eficaç» per arribar-hi per l’Atlàntic. Ell i Ballester van aterrar al continent desconegut 21 dies després a l’illa posteriorment batejada com La Deseada –a les Antilles– i més tard a La Hispaniola, a l’actual República Dominicana. El 6 de gener, segons Ballester, «funden la primera ciutat del nou món, La Isabela», però acaben marxant del lloc per una epidèmia.

No hi ha documentació sobre la relació d’aquest tarragoní amb el comerç d’esclaus, però en canvi sí que n’hi ha sobre el de la canya de sucre i un dels seus derivats un cop fermentat: el rom. Anys més tard, ja comptava amb dues plantacions, una a San Cristóbal i l’altra a Concepción de la Vega. En tot aquest temps, Tarragona roman com a port «en una situació desastrosa» i que no es comença a recuperar fins molts anys més tard. Ballester, doncs, no va veure reflotar la seva ciutat. En aquella època, eren Reus i el port de Salou els actius més importants del Camp de Tarragona. Els excedents agraris eren enviats a Cadis per comerciar amb altres indrets tant d’Europa com també a Amèrica, ja que no va ser fins al 1756 que la Corona va autoritzar el port de Barcelona d’enviar vaixells al nou continent. Reus exportava aiguardent, vi i fruits secs i això va generar que es tirés endavant la primera carretera del territori, cap a Salou. Fins i tot, a causa d’aquest moviment, Reus va planificar la construcció d’un canal. Segons Ballester, aquesta hauria estat «la fi definitiva del Port de Tarragona». Les obres no es van desenvolupar. Amb els anys, el port tarragoní va anar guanyant terreny, també físicament. El personatge fictici va fer un repàs de totes les èpoques històriques d’aquesta infraestructura, ara una de les més importants de l’Estat. La construcció de nous dics i de llatzerets al Serrallo–espais dedicats a fer de quarentena de persones i productes que arribaven– durant el segle XIX va generar una nova activitat que encara es va incrementar més amb el creixement del barri de la Marina. Ballester, doncs, posava veu a una Tarragona poc coneguda, la que va mar endins. Les Nits del Museu del Port tanquen, el pròxim 30 d’agost, les visites teatralitzades protagonitzades per l’actor Josep Maria Pinyol. Divendres es va celebrar la penúltima edició d’un acte que es va iniciar el 26 de juliol i que disposa fins i tot de llista d’espera per a qui hi vulgui assistir. Tot i així, la història es pot conèixer amb una visita al Museu.