La degradació de la coberta del Palau Municipal de Tarragona obliga a actuar d'urgència

La coberta del Palau Municipal es troba en un estat crític, fins al punt que l’Ajuntament de Tarragona ha iniciat un procediment d’urgència per licitar una intervenció per evitar possibles mals majors. La situació de degradació de l’edifici de la plaça de la Font afecta també als bustos de personatges il·lustres que hi ha a la part superior, que fins i tot corren el risc de caure a terra. La intervenció, pressupostada en més de 467.000 euros i una durada de contracte de nou mesos, té com a objectiu «assegurar la seva estabilitat estructural i dotar d’unes condicions de seguretat adient a la seva funció», segons recull el projecte que, de manera detallada, fa referència de tots els desperfectes que presenta aquest sector de l’edifici.

La revisió de l’estructura ha posat al descobert que el Palau Municipal pateix diferents patologies arquitectòniques, per la qual cosa es recomana portar a terme «una intervenció d’urgència». La situació de risc s’ha observat en les tres cobertes de l’edifici, que afecten de manera alarmant a la Sala d’Actes, la Rotonda, la Torre del Rellotge, el Saló de Plens i la Sala dels Tarragonins Il·lustres.

Segons indica l’informe, «a la façana principal s’han desprès elements, posant en perill la seguretat i integritat de vianants». Per aquest motiu, també es farà la revisió de l’estat de busts, balustres, coberta volada i escut de la ciutat que coronen l’edifici. Cal recordar que l’escultor Bernard Verderol va fer els busts de personatges singulars per a la ciutat i les comarques tarragonines, concretament els que representen Paulo Orosio, Lluís Pons d’Icart, Vicenç García, Pere Virgili, Antoni Gimbernat, Antoni Martí, Pròsper de Bofarull, Joaquim de Santiyan i Joan Smith. L’estat de degradació de molts d’ells és inquietant, fins al punt que han perdut parts que s’han desprès i, fins i tot, s’observen esquerdes en les estructures que els suporten. Aquesta situació convida a pensar en la possibilitat que es produeixi un greu incident.

La sala dels tèrmits

L’Ajuntament coneix de fa temps la situació en què es troba la part superior de l’edifici de la plaça de la Font i l’estat de les cobertes. La Sala d’Actes fa anys que està tancada a causa dels efectes negatius que provoquen els tèrmits en les bigues de fusta, tot i que en alguna ocasió s’ha intervingut en aquestes.

El 4 d’octubre del 2017 es va realitzar una inspecció visual que va deixar al descobert els capçals d’aquest element constructiu de fusta. «Els capçals presenten degradacions molt importants, amb pèrdues de més del 80% de material de la seva secció resistent, que anul·len la seva funció estructural i representen un veritable, perill d’ensorrament de la teulada», es detalla en l’informe elaborat per tècnics especialitzats. En les altres cobertes, situades damunt de la Sala de Plens i la Sala de Rellotge, «s’observen les mateixes patologies», subratlla l’informe.

Anteriors intervencions

El Palau Municipal ocupa el lloc on en època romana es trobaven les carceres del circ, que van ser descobertes va poc més d’una dècada. En aquest espai estava situada la línia de sortida i era el punt de trobada dels aurigues i els animals que intervenien en les curses. En aquest mateix espai es va construir un refugi soterrani antiaeri durant la Guerra Civil.

Va ser al segle XVI quan es va construir el convent de Sant Domènec, del qual es conserven moltes de les seves característiques estructurals. Possiblement, es va aixecar sobre restes d’un anterior edifici medieval.

A partir d’aquest moment va passar per diverses campanyes constructives al llarg del temps que ha donat lloc a un conjunt d’espais interiors heterogenis però amb un aspecte acadèmic i normalitzat a l’exterior, segons concreten els autors de l’informe.

L’antic convent de Sant Domènec es desamortitzà l’any 1835. L’edifici ja no era de sòlida construcció. L’església del convent fou volada el 1813 per l’exèrcit de Napoleó Bonaparte, que va invadir la ciutat. El 27 de juliol de 1837 és cedit per la Hacienda Nacional per instal·lar les cases provincials i municipals. El 1860 s’encarregà als arquitectes Rosell i Barba la seva remodelació. Anys després participà Ramon Salas, arquitecte municipal de Tarragona. L’obra de remodelació i enderrocament de l’església no va estar enllestida fins a les darreries del segle XIX.

L’edifici de la plaça de la Font va ser compartit durant anys per l’Ajuntament de Tarragona i la Diputació Provincial, fins que la segona de les administracions esmentades va inaugurar la seu del passeig de Sant Antoni en la dècada dels noranta. Una de les estructures que es conserven del convent de Sant Domènec és la Sala d’Actes, que va contenir l’església i que, en temps de la Diputació, va ser el Saló de Plens d’aquesta institució.