Diari Més
Pau Ricomà Vallhonrat

Alcalde de Tarragona i militant d'Esquerra Republicana de Catalunya

Política

«El pacte amb la CUP no va de terminis ni de línies vermelles, sí de confiança»

Ricomà diu que «ser el primer alcalde republicà després de tants anys em provoca emoció i responsabilitat»

Ricomà va ser investit alcalde de Tarragona el dia 15 del passat mes de juny, convertint-se en el primer de caràcter independentista de l'era democràtica.

Pau Ricomà, alcalde Tarragona, esquerra, ERCGerard Martí

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

—La pròxima setmana farà tres mesos de la seva presa de possessió com a alcalde de Tarragona. Com ha viscut aquests primers dies de mandat?

—Han estat intensos, intensíssims. El relleu a l’alcaldia es va fer a l’estiu. També porto Cultura i en aquest període de l’any hi ha moltes festes, com les de Sant Magí i Santa Tecla, que porten molta feina, però el resultat és satisfactori. També ens trobem en fase de recompondre la casa, d’analitzar com està. Serà la línia de partida dels pròxims pressupostos.

—Com ha trobat els calaixos de l’Ajuntament?

—La situació organitzativa és molt millorable. He trobat que hi havia una gran manca d’organització, coses que han d’anar per un canal i anaven per un altre.

—També en qüestions d’especial rellevància?

—En molts temes, intuíem que ens trobaríem amb alguna cosa a resoldre. Ho intuíem perquè vam estar a l’oposició. Quan entres, veus que hi ha assumptes que estaven mal enfocats.

—Em pot posar un exemple?

—Ens van trobar coses no pressupostades. Hem hagut de posar 400.000 euros per al manteniment de l’enjardinament de l’Anella Mediterrània. Es va fer un projecte que no és massa sostenible.

—Quins sentiments el van envair quan va ser investit alcalde de Tarragona el 15 de juny?

—Vaig sentir l’alegria de molta gent que estava orgullosa i que ho va viure amb esperança. Tarragona ha de ser una ciutat del segle XXI. Molta gent ho va veure com una gran oportunitat, i així ho vaig viure jo.

—Vostè és el primer alcalde republicà de Tarragona, precisament des de la República. Aquest també va ser un fet significatiu.

—Ser el primer alcalde republicà després de tants anys em provoca emoció i responsabilitat. Sents que formes part d’una llarga història. Quan em van nomenar alcalde vam tenir un record per als alcaldes republicans, que van deixar un llegat important. Nosaltres som hereus d’ells.

—Quan finalitzi el seu mandat de quatre anys, com ho notarà la ciutat?

—No hi ha cap ciutat que estigui acabada. Quatre anys poden servir per avançar molt. Tarragona ho ha de fer en cohesió urbana, però trigarà temps. Hem de fer els primers passos. Els consells de districte i la cultura poden transformar la ciutat en poc temps.

—La creació de consells de districte va ser una de les propostes que va fer en la campanya electoral. Quines passes s’han donat per la seva constitució?

—A l’agost, tot s’atura. Treballem amb tres equips: de tècnics, polítics i ciutadans. Els dos primers ja estan en marxa i ara falta que ho faci el dels ciutadans. Hem de treballar en la normalització d’un calendari i avançarem amb determinació. També volem pressupostos participatius reals.

—La primera convocatòria, feta per l’anterior govern municipal, va tenir una resposta ciutadana molt modesta.

—Canviarem el sistema i la quantia. Forma part de l’organització participativa que volem implantar. No es farà una votació seguint un sistema digital. Els pressupostos participatius no són una moda. Han de ser el resultat d’una política que afavoreixi la participació ciutadana.

—L’anterior alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, va dir fa uns mesos que, després de Santa Tecla, se sotmetria a votació popular el nou paviment de la Rambla Nova. Manté aquest calendari?

—No hem de fer el que va dir l’anterior alcalde, però és cert que en els pròxims pressupostos ha d’estar reflectida una modificació. És una prioritat. Volem dignificar la Rambla i, també, el centre de Tarragona. El nucli històric és el més icònic en qualsevol ciutat i la Rambla, amb els seus monuments, com els dels castells, els herois o el de Roger de Llúria, és un element simbòlic que ha de millorar.

—Hi ha propostes que feia a l’oposició i que no podrà fer com a alcalde?

—Hi ha un procés de canvi de l’oposició al govern. Veus el bosc, però quan t’endinses hi ha arbres caiguts i aquest s’ha de netejar. Necessitem pressupostos sòlids per definir les línies de govern. Ja estem fent coses decisives, com en l’àmbit de la neteja, en què hem posat sancions, o el control de les terrasses, i hem creat una línia d’autobús molt reclamada per unir Ponent i les platges. Són actuacions que hem de vestir amb una línia estratègica a partir dels pressupostos.

—Els pressupostos del 2020 seran els primers de l’actual equip de govern. Actualment, treballen amb els que va dissenyar l’anterior, el de PSC i PP.

—És evident que es veuran canvis. Els assumptes més profunds seran els que trigaran més a fer-se. Cosir la ciutat és un objectiu que pot trigar generacions, però és important començar a fer-ho.

—Que pot fer el seu govern amb projectes que va iniciar l’anterior, com és el cas de la urbanització de la Budellera?

—Hi ha qui diuen coses que no són certes. La Llei d’Urbanisme diu que, fins que un projecte no estigui aprovat definitivament, s’hagi fet la reparcel·lació i les màquines estiguin treballant, no s’ha d’indemnitzar. En tot cas, només el cost dels projectes. És la diferència entre el PP-10 –el conegut com d’Ikea– i el de la Budellera.

—Per tant, no s’executarà el de la Budellera?

—Els tarragonins poden estar tranquils respecte a aquest projecte. Ja estàvem en contra quan érem a l’oposició. La nostra posició és la mateixa.

—La CUP, entrarà a formar part del govern?

—Treballarem perquè es pugui fer. Les presses no són bones. Cal buscar encaixos, que tothom se senti còmode amb el pacte. No va de terminis ni de línies vermelles, sí de confiança i de propostes amb què es pugui treballar de manera conjunta.

—Com es troba governant en minoria, tot i els molts punts en comú que tenia ERC amb altres partits durant la campanya electoral?

—Té el seu punt. Som conscients, des de l’inici del mandat, però ningú entendria que no hi hagués el suport majoritari existent dels partits, tot i la diversitat de criteris que hi ha en el ple. Aquest és un camí de fons. No hi ha res que estigui tancat.

—Per què molts programes electorals de formacions força diferents tenien punts de coincidència?

—Molts partits vam recollir allò que hi havia al carrer, la necessitat de canvi en una societat transversal però que és majoritària, la qual cosa ens permet governar.

—De fet, Dídac Nadal, portaveu de Junts per Tarragona, presideix l’empresa municipal Espimsa.

—Tarragona és un cas singular. Governes amb pactes amb JxT i la CUP, i volem aprofundir en aquesta relació. Hem de trobar punts de coincidència amb què treballar.

—Què li fa una il·lusió especial aconseguir en aquest mandat?

—Que, realment, els canals de participació que posarem a disposició dels ciutadans siguin útils, que la convivència sigui un valor respectat per tothom i que la ciutat estigui més cohesionada. Tot això té a veure amb avançar en aspectes com l’urbanístic o el de la cultura. Espero presentar un balanç positiu dintre de quatre anys.

—Té al cap propostes noves que encara no ha fet públiques?

—En l’apartat de cultura tinc idees que bullen, però que cal treballar. No volem aixecar expectatives.

—Dimecres de la pròxima setmana se celebra la Diada Nacional de Catalunya. Hi haurà canvis?

—No. El divendres dia 6 hi haurà un acte institucional a Casa Canals, amb la presència del president del Parlament, Roger Torrent. L’acte de l’11 de Setembre a Tarragona serà l’habitual.

—Es viurà amb un independentisme dividit?

—Hi ha d’haver objectius comuns i estratègics compartits. L’opció independentista és molt transversal, la transversalitat és el principal valor d’aquest moviment independentista i s’ha de mantenir. És bo compartir objectius i que aquests siguin entesos com a positius dins la diversitat.

Pau Ricomà al seu despatx a l'Ajuntament, amb les imatges dels presidents de la Generalitat Quim Torra i Lluís Companys al darrere.

«El pacte amb la CUP no va de terminis ni de línies vermelles, sí de confiança»Gerard Martí

tracking