Dissenyen polímers degradables per al transport de fàrmacs

Investigadors de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i de la Universitat de Pennsilvània han estat portada del darrer número de la prestigiosa revista Biomacromolècules, de la Societat Americana de Química, per la publicació d’un article on s’explica com han obtingut polímers degradables per al transport i alliberament de fàrmacs. Gerard Lligadas i Adrián Moreno han estat dos dels membres del grup Polímers Sostenibles que han encapçalat la investigació.

Les tècniques per obtenir un polímer de forma controlada permeten que els investigadors avancin en la definició de noves propietats i funcions per als materials polimèrics. Ara, investigadors del grup de recerca en Polímers Sostenibles de la URV, junt amb investigadors de la Universitat de Pennsilvània, han dissenyat una família d’iniciadors hidrofòbics degradables –els compostos que permeten iniciar el procés de polimerització– que permeten obtenir polímers sensibles a un o diversos estímuls biològicament rellevants.

La utilització d’aquest disseny ha permès formular en aigua partícules de mida nanoscòpica que poden encapsular en el seu interior petites molècules i alliberar-les després només en ambients àcids, reductors o sota irradiació amb llum ultraviolada. Per exemple, aquestes nanopartícules es podrien utilitzar com a vehicles de fàrmacs antitumorals en el cos humà que alliberin només la seva càrrega a zones del cos on el pH és lleugerament àcid, com és el cas, per posar un exemple, dels teixits que són cancerosos.

L’alliberament controlat de fàrmacs respon a la necessitat de crear tractaments menys invasius i més eficients d’acord amb medicines ja existents. Els reptes inclouen millorar la poca solubilitat d’alguns fàrmacs hidrofòbics en aigua, així com controlar-ne l’alliberament per maximitzar l’efectivitat del tractament. Aquestes partícules que han desenvolupat tenen l’avantatge que el cor és hidrofòbic i la corona hidrofílica. El cor hidrofòbic permet encapsular una droga, com pot ser un dels casos, i la corona fa que les partícules siguin solubles en aigua. Aquest fet, combinat amb la seva propietat intrínseca estímul-resposta, permet l’alliberament del principi actiu exclusivament a la zona on es trobi l’estímul, en el cas d’aquesta recerca, als teixits cancerosos.

Respostes a diferents estímuls

Si fins a aquests moments s’havien desenvolupat altres polímers amb aquesta finalitat, el que han dissenyat ara els investigadors de la universitat tarragonina i la de Pennsilvània té un valor afegit des del punt de vista de simplicitat. Per fer el polímer es requerien dos monòmers, un hidrofílic i un hidrofòbic. Els investigadors que firmen aquesta recerca ho han fet combinant els iniciadors desenvolupats amb un únic monòmer biocompatible hidrofílic.

Segons ha manifestat Gerard Lligadas, investigador de la Universitat Rovira i Virgili, aquesta aproximació sintètica destaca per la seva simplicitat i versatilitat. «Els resultats d’aquesta recerca bàsica ens han animat a buscar altres col·laboracions multidisciplinàries per tal d’estudiar l’aplicació d’aquests polímers en el diagnòstic i tractament de patologies humanes», ha subratllat aquest membre de l’equip d’investigació del grup Polímers Sostenibles.

Aquesta investigació, publicada en el darrer número de Biomacromolècules, de la Societat Americana de Química, ha estat portada del mes d’agost de la revista, la qual cosa implica un gran prestigi tant per als investigadors autors de l’article com per a les dues universitats a les quals pertanyen.

La publicació l’encapçalen els investigadors de la URV Gerard Lligadas i Adrián Moreno, i Virgil Percec, de la Universitat de Pennsilvània, amb seu a Filadèlfia, un dels referents mundials en química supramolecular i polimerització radicalària controlada. La utilització d’aquest disseny ha estat publicat a la revista ACS MacroLetters.