«Hi ha molta amabilitat i molt de respecte cap als professionals sanitaris»

—Quins motius les van portar a marxar a viure a l’estranger?

—Mentre cursàvem 5è d’Odontologia ja vam rebre ofertes per marxar. Les destinacions possibles eren Holanda o França, on hi ha més manca de dentistes. Vam optar per fer les entrevistes per treballar a França per l’idioma i la proximitat amb Catalunya. No ens hauríem imaginat començar la vida laboral en un altre país i menys aprendre una nova llengua. Havíem estudiat anglès i alemany a l’Institut Martí i Franquès, però les oportunitats que ens van oferir a França van ser suficients per aprendre la llengua. Ens va sorgir l’ocasió d’anar quatre amigues a la mateixa empresa (Mutualité Française Normandie SSAM) a pobles al voltant de Caen.

—Quina va ser la primera impressió de Caen?

—Coneixíem una mica el sud de França però no havíem estat a Normandia. En aquesta regió falten molts dentistes ja que la majoria exerceixen a París o al sud. En treballar a diferents pobles ens vam trobar amb una imatge molt més rural de la que ens hauríem pensat si ens imaginem ciutats grans de França com París o Toulouse. És veritat que plou molt, sobretot a l’hivern. També cal destacar l’amabilitat i bona educació amb la que tothom ens tracta i el respecte cap els professionals sanitaris.

—Va resultar molt sorprenent, el canvi?

—En ser una ciutat europea no vam notar massa el canvi. Com que és ciutat universitària, Caen té bastant ambient i en nombre d’habitants només en té 30.000 menys que Tarragona.

—Quines diferències hi ha entre Caen i Tarragona?

—Els horaris laborals acostumen a ser de 9 a 18.30 h. i les botigues tanquen sobre les 19 h. L’hora dels àpats és a les 12-12.30 h. al migdia i al vespre entre les 19-19.30 h. Si es vol anar a un restaurant a les 14-15 h. no n’hi ha cap que serveixi el dinar. A més, els preus en general són més elevats, es nota molt el canvi en els cafès i les cerveses. En el sector immobiliari ens va cridar l’atenció que gairebé tots els pisos estan sense mobles ja que els francesos acostumen a desallotjar del tot els apartaments quan marxen.

—Què destacarien de la manera de treballar del país?

—Podríem dir que en el món de l’odontologia, no varia gaire. En la regió de Normandia la majoria dels dentistes són odontòlegs generalistes i es troben molt pocs professionals amb especialitats. A l’Estat espanyol la majoria dels que exerceixen han cursat algun postgrau o màster per realitzar alguna especialització. A més, la Seguretat Social paga un tant per cent dels tractaments odontològics i molta part de la població francesa és beneficia d’aquests avantatges i dels de mútues que paguen cada mes.

—Des que van arribar han viscut quelcom curiós?

—Quan vam arribar teníem dificultats per comprendre la llengua francesa i més d’un cop ens vam equivocar demanant algun plat del menú del restaurant, i així vam acabar menjant coses que no ens venien gens de gust. També ens han sorgit situacions on francesos pensaven que no dominàvem la seva llengua en sentir-nos parlar en espanyol i hem rigut molt responent amb un francès més o menys fluid «ho hem entès tot».

—Què és el que més troben a faltar?

—Sembla un tòpic, però és ben cert que es troba molt a faltar a la família i als amics més propers.

—Quin costum s’emportarien a Catalunya?

—Molta de la gastronomia francesa: formatges, vins, crepes, galettes i varietat en les fleques.

—Tenen intenció de tornar aviat o de moment no?

—De moment ens quedarem uns dos anys més però la intenció es tornar. En l’àmbit laboral no tenim cap queixa però confiem que amb l’experiència que hem guanyat, tant professionalment com personalment, ens depari un bon futur al tornar a casa.