«El que em va sorprendre molt és l'eficiència en el reciclatge de la brossa»

—Com ha estat la teva trajectòria professional fins ara?

—He treballat de coses molt diverses fins a arribar a la passió de la cuina combinada amb el veganisme. El que més m’agrada és alimentar d’una manera més saludable a la gent.

— Quins motius la van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

—Vaig conèixer un noi meravellós que va venir amb uns amics meus de vacances a Cambrils. Un cop va marxar, vam mantenir el contacte dia a dia i sembla que la cosa va anar a més. Vaig visitar-lo a finals de setembre i, per Nadal, vam decidir tirar endavant aquesta relació màgica. El 27 d’abril va tornar a Tarragona per marxar junts a Rovereto i començar una nova aventura de vida junts.

— Quina va ser la seva primera impressió del país en arribar-hi?

—La primera vegada que vaig anar vaig fer una visita llampec, era octubre, encara feia bon temps i vaig fer un passeig pel Llac di Garda, era molt verd i començaven els colors típics dels boscos a la tardor. Em semblava una ciutat petita, pintoresca, dins una vall enorme amb un paisatge idíl·lic, com els de postal, amb muntanyes alpines, rius i llacs. La segona vegada era Nadal i, per a mi, feia molt de fred, però ells em deien que era un dels hiverns més càlids dels últims anys, hi havia poca neu. Vaig veure que a la gent no la frena el fred per sortir de casa i surten a fires artesanals, festes nadalenques i celebracions per tot arreu. La tercera i definitiva va ser finals d’abril inicis de maig, quan va haver-hi uns dies on va nevar quasi més que a l’hivern... Les causes del canvi climàtic. Em vaig anar adaptant a l’idioma, la primera setmana no m’atrevia a parlar gaire, després ja em vaig llençar a la piscina, vaig perdre la vergonya i vaig començar a parlar amb tothom, era divertit perquè quan no sabia com es deia una paraula, la deia en català, i curiosament així vaig descobrir que el dialecte trentí de la zona de Rovereto té moltes semblances amb el català. Se’m va simplificar la traducció en deixar l’italià i el castellà de banda!

—Va ser molt sorprenent el canvi?

—La veritat és que el canvi se’m va fer molt agradable, la família i els amics em van rebre amb els braços oberts i tots m’ajuden en el que sigui necessari, la gent és oberta i tinc la sensació de no sentir-me estrangera.

—Quines són les principals diferències entre Rovereto i casa seva?

—Tenen els horaris europeus dels àpats. No em va costar gaire adaptar-m’hi perquè, en realitat, és una mica el que et demana el cos de manera natural. La ciutat és molt cultural i sempre estan fent música, exposicions, festes temàtiques... Quelcom que em va sorprendre molt va ser l’eficiència en el reciclatge de la brossa, deixo un enllaç per a tothom a qui li pugui interessar: dolomitiambiente.it i comune.rovereto.tn.it. Cada dia de la setmana recullen un tipus diferent de brossa ben classificada, de dimarts a divendres des de les 8 del matí fins al migdia. Els mini contenidors i les bosses de brossa les proporciona l’ajuntament amb els impostos que es paguen. Després tenen el CRM –Centri Raccolta Materiali– on tu portes la resta de coses no classificables, com la gespa del jardí, piles, mobles, metall. Aquell lloc em va fascinar seriosament, ho tenen molt ben muntat. La ciutat està neta, la gent està molt conscienciada, fins i tot quan fan festes veus que tothom fica el seu gra d’arena a l’hora de recollir perquè el lloc quedi net, ja sigui ciutat, prat, bosc, riu o llac.

—Què destacaria de la manera de treballar del país? Les conductes són similars o diferents?

—Al nord d’Itàlia és bastant diferent al sud, són molt més normatius, civilitzats i treballadors. Pel que fa a Espanya té algunes normatives diferents però s’hi assembla força.

— Què és el que més troba a faltar de casa?

—Pensava que trobaria a faltar el mar, però en haver-hi llacs i rius per tot arreu, d’aigua no me'n manca!

—Quin costum del país actual s’emportaria cap a Catalunya?

—La cultura de la cervesa artesanal i el respecte a la natura pel que fa al reciclatge.