El centre de Tarragona i la Part Alta tenen 1.120 locals comercials buits

Tarragona disposa, almenys, de 1.120 locals comercials buits. És la principal conclusió que es desprèn d’un estudi a peu de carrer realitzat pel Departament de Promoció Comercial de l’Ajuntament el juliol de 2018, el resultat del qual ha estat facilitat a diari més per PIMEComerç Tarragona. Per fer l’estudi es van comptar un per un els locals buits a la Part Alta i el centre, tenint en compte els voltants del Mercat Central i els carrers de l’entorn de la Rambla Vella i la Rambla Nova. Si als locals s’hi sumen els pàrquings i els trasters, la xifra puja a uns 1.500 locals sense activitat només al centre de la ciutat.

«A Tarragona hi ha una fuita de comerç. Abans, quan tancaven locals, se n’obrien d’altres. Ara no existeix aquesta visió. Estem donant una imatge de desertització del comerç a la ciutat», lamenta el president de PIMEComerç de Tarragona i la província, Florenci Nieto. Des de la patronal de la petita i mitjana empresa es mostren preocupats per la degradació comercial que la ciutat arrossega des de fa anys i que va començar amb l’arribada de la crisi econòmica.

Segons les dades facilitades per Nieto, dels 1.120 locals comercials buits del centre i la Part Alta, 321 reunirien les condicions per a acollir un negoci. L’Ajuntament disposa de dades de locals buits actualitzades a 2015 que contemplen tot el centre de la ciutat i els barris de Ponent amb l’excepció de Llevant. Fa quatre anys, l’àrea de Comerç assenyalava que hi havia 5.058 locals buits a la ciutat sense tenir en compte els barris de Llevant. D’aquests, el 80%, és a dir, 4.046 locals, estarien en condicions d’acollir un negoci i tenir activitat.

En algunes zones del centre de Tarragona, el rètol de «es lloga» enganxat als locals de la ciutat és un monòleg. Carrers com Apodaca i Unió i nombroses vies de l’Eixample destaquen per la presència de locals deserts. Nieto atribueix l’eliminació de comerços als efectes de la dura crisi econòmica que encara es noten amb contundència en l’àmbit social i econòmic de les ciutats. Pel president de PIMEComerç Tarragona la recent liberalització del mercat dels lloguers de locals també ha contribuït. «Molts comerços no han pogut mantenir el negoci perquè el lloguer ha augmentat molt i han hagut de tancar. El pes que guanyen el model de negoci dels grans centres comercials en detriment dels petits negocis i l’imparable augment de les compres per internet afecten directament a les petites i mitjanes empreses.

Millorar la imatge

Des de la patronal de la petita i mitjana empresa, Nieto subratlla la importància de millorar la imatge dels carrers amb locals buits i abandonats per incentivar i atraure empresaris que vulguin ocupar els establiments. «És el peix que es mossega la cua. Si un empresari té ganes d’invertir a la ciutat, però veu que els carrers estan buits, minsos en comerços i foscos que conviden a la delinqüència, pensarà que és el lloc menys indicat per a invertir-hi», observa.

Una de les solucions que proposa el representant dels empresaris és la col·locació de vinils, cartells de plàstic als locals buits «per netejar la imatge patètica del local comercial tancat i oblidat des de fa molt de temps». Nieto creu que pot ser una manera d’atraure inversors. Una altra de les possibles eines per afrontar el problema –i que ja es van començar a plantejar amb l’anterior govern municipal– anirien encaminades a sancionar els propietaris de locals buits, tancats i que donin una imatge d’abandonament. «No soc partidari de sancions, però sí que podríem buscar alternatives per crear opcions entre els joves, donar oportunitats als emprenedors», puntualitza Nieto.

Des de PIMEComerç Tarragona aposten per elaborar una bateria de propostes i traslladar-les al nou equip de govern de la plaça de la Font. La intenció és treballar conjuntament amb la Cambra de la Propietat Urbana, amb qui la patronal va firmar el passat febrer un conveni de col·laboració que té l’objectiu d’«incentivar als propietaris a la gestió dels seus locals buits i millorar les condicions dels contractes d’arrendament». En aquest sentit, Nieto aposta per uns «lloguers tous» de cara als nous empresaris «que s’adaptin a l’evolució del negoci». Uns lloguers, que s’anirien incrementant a mesura que els ingressos del negoci augmentessin.

Durant la campanya de les eleccions municipals del 26 de maig, ERC feia una clara aposta pel comerç de proximitat. Entre les seves mesures, ERC plantejava un «Pla de Dinamització comercial a la Part Baixa» i la «Rehabilitació dels Carrers Unió i Apodaca ampliant la zona per a vianants per tal de recuperar un eix comercial, que lliga el Mar amb la Rambla gràcies a una Via Comercial del Mar. El futur projecte Illa Corsini que ha de revitalitzar l’entorn de la plaça i peatonalitzar els seus carrers, hauria d’incentivar el sector comercial de la zona.