L'Eduard Boada regala a la ciutat un pregó per a tothom

La plaça de la Font s'ha omplert per escoltar aquest primer pregó al balcó, tot un èxit que ha apropat les festes a la gent i que de ben segur ha agradat a tothom. Tot va començar amb una piulada que demanava que eltascamanEduard BoadaPascualfos pregoner de les festes de Santa tecla d'enguany. Avui 21 de setembre, mesos després d'aquella iniciativa popular2.0, l'Eduard Boada, acompanyat de la seva dona i els seus fills, s'ha adreçat a la ciutadana des del balcó principal de l'Ajuntament de Tarragona amb una missiva molt clara:posar en valorl'art i la cultura latent a la ciutat. «Qui em coneix sap que sóc un ciutadà humil i per mi poder estar aquí representa el més gran honor, espero no defraudar», ha començat.

«Any d'estrenes, alcalde, arquebisbe, pregó aquí al balcó. Enguany tot és nou!» El seu humor tranquil i pacient ha arrencat els somriures de molts en recordar els canvis que ha patit la ciutat en els últims mesos, una manera d'agermanar els tarragonins i fer «que s'estimin» deixant de banda les seves diferències. I és que l'Eduard Boada havia promès això: un pregó per a tothom.

Totes les persones que havien entrat alguna vegada a Can Boada sabien que a la ràdio hi hauria posat uncassettede música clàssica, i amb aquest amor a la música i a l'Amparito Roca, l'Eduard ha volgut posar èmfasi als músics, pintors, actors, escultors, cronistes, fotògrafs, pastissers i, en resum, a tots els artistes que mantenen viva la cultura a la ciutat. Els ha anomenat a tots, amics i coneguts que han compartit el dia a dia de la ciutat a Can Boada amb l'Eduard i que han participat activament en l'activitat cultural de Tarragona. Però sobretot ha demostrat la persona que és, i perquè mereixia fer avui el pregó, recordant tots aquells amics que avui ja no hi són. «Josep Maria Salvadó Urpí, tu em vas ajudar a interpretar el pregó de Carnestoltes. Xavier Zaragoza, tu vas recordar-me la Santa Tecla passada, ara tu no hi ets però jo et recordo a tu. Un sentit aplaudiment per a vosaltres».

També ha fet una menció especial al món casteller, confessant que, tot i no participar activament a les colles de la ciutat, ell se sent casteller, gràcies a la tasca de les quatre colles de la ciutat que fan que el nom de Tarragona es conegui a tot el món. «A les quatre colles castelleres: que santa Tecla us acompanyi i us protegeixi en tot moment!»

Tampoc s'ha oblidat del col·lectiu gitano que històricament ha estat una peça clau en les festes de Santa Tecla, ni de les persones que treballen netejant la ciutat cada dia: «Diuen que Tarragona està bruta, però som nosaltres els que l'embrutem» ha remarcat entre aplaudiments.

El toc d'humor l'ha donat en parlar del Nàstic i demanant un cop de mà diví per ajudar al club de la seva situació. «Jo demano que des del cel doneu un cop de mà al Nàstic i que la gent continuï tenint fe en el nostre equip. Que si vós no feu un miracle, ho

veig difícil!».

Però la gran lliçó que ha donat el senyor Boada a tothom és la de saber estimar-nos, i aprofitant la seva etapa com a cocteler ha volgut alliçonar-nos i dient a tots als tarragonins que: «M'agradaria que aquesta gran coctelera que és el món amb els cinc continents -diferents races, creences, costums, maneres, de pensar– s'unissin per un sentit comú de pau, amor i que en harmonia és com una gran simfònica. Seria el gran còctel de la concòrdia Moltes gràcies i felicitats a les Tecles!» ha conclòs.