Les ajudes per pagar el lloguer a Tarragona es disparen un 160% en 4 anys

L’encariment del lloguer registrat els últims anys dificulta cada cop més el pagament de l’arrendament mensual. Les 1.780 ajudes econòmiques tramitades aquest 2019 per l’Oficina local de l’habitatge són un reflex d’aquesta situació. Fa només quatre anys, el Servei Municipal de l’Habitatge de Tarragona (SMHAUSA) en va gestionar 663, segons les dades que el regidor d’Habitatge, Hermán Pinedo, ha facilitat a aquest diari. Així, des de 2015, els sol·licitants que demanen la prestació per pagar el lloguer ha crescut un 160%.

Aquesta prestació econòmica l’atorga la Generalitat i els ajuntaments les tramiten i canalitzen fins als ciutadans que les sol·liciten. Es tracta d’una ajuda que, fins aquest any, podien optar els arrendataris que pagaven un lloguer de fins a 450 euros. Aquest 2019, l’Ajuntament va aconseguir que el govern català ampliés el límit fins als 500 euros de lloguer mensual.

«Ens vam adonar que la gent cada cop pagava més per al lloguer», explica Pinedo, qui recorda que, malgrat que la Generalitat no disposi de pressupostos, les ajudes s’abonaran igualment als beneficiaris. Els ajuts, que s’atorguen per un any, cobreixen un 40% de l’import del lloguer i consten d’un màxim de 240 euros mensuals.

Des de 2015, les persones que demanen accedir a aquesta prestació no ha deixat de créixer. El 2016, l’Ajuntament va registrar 1.022 expedients, gairebé els dobles que 2015. El 2017, la xifra va créixer fins als 1.326 expedients i, el 2018, es van registrar 1.482. L’encariment descontrolat del preu dels lloguers ha generat un nou perfil de desnonat. El regidor d’En Comú Podem assenyala que els casos de persones que són expulsades de casa per no pagar el lloguer està augmentant. El fenomen, assegura, és més cruent als barris de Ponent.

Per coordinar els esforços d’administracions i entitats i ajudar amb més eficàcia els casos més urgents, l’Ajuntament està treballant en la creació d’una taula de treball que es posarà en marxa a partir d’octubre i en la que hi formaran part la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), SMHAUSA, l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) i l’Aliança de la Pobresa Energètica. «La intenció és donar solució a aquests casos», anuncia Pinedo. «Començarem a escoltar totes les entitats que coneixen bé la precarietat amb l’habitatge i treballarem amb elles per posar-nos en marxa ja», incideix el regidor d’Habitatge.

Més lloguer social

Actualment hi ha 998 famílies vivint en un lloguer social a la ciutat. La majoria, 775, els gestiona la Generalitat. La Borsa de l’Oficina Local de l’Habitatge en gestiona 104. Es tracta de propietaris que cedeixen els seus pisos buits a l’Ajuntament perquè els gestioni com a lloguer social. Pinedo avisa que l’encariment del lloguer ha esgotat aquesta tipologia de parc de lloguer perquè els propietaris prefereixen oferir els seus habitatges al mercat immobiliari, ja que és més rentable. «Tenim més peticions per accedir a lloguer social de les que podem oferir. Ampliarem l’oferta rehabilitant edificis», informa Pinedo. El regidor d’Habitatge, que avui compleix 100 dies al càrrec, anuncia un increment de la partida d’Habitatge en els pressupostos municipals de 2020. La injecció econòmica tindrà dos objectius: incrementar les ajudes en habitatge social, per una banda, i potenciar la rehabilitació dels edificis antics on no hi viu ningú per convertir-los en pisos de lloguer social.

El regidor d’En Comú Podem descarta una mesura que el seu predecessor en el càrrec, el socialista Josep Maria Milà, proposava el passat gener, quan anunciava la possible conversió dels locals buits de la ciutat en habitatges. «Des del govern municipal no plantejarem aquesta mesura, perquè requereix inversió i no és una política a llarg termini, sinó temporal. Preferim rehabilitar», explica Pinedo.

Sobre el mandat de l’exregidor d’Urbanisme, explica que no va prioritzar la rehabilitació de la ciutat, de les cases en mal estat. «Volem omplir els forats de la ciutat d’habitatge i, en canvi, es va apostar per construir nous barris als afores. Era una aposta legítima, però no és la nostra aposta. Volem rehabilitar allò que ja tenim». L’edil explica que hi ha molts edificis sense ascensor a la Part Alta i que hi ha una mancança de pàrquings.

Possibles sancions a bancs

Pinedo exposava el dijous passat que Tarragona té 399 pisos buits, segons un últim cribratge que el consistori ha fet a l’agost. D’aquests, puntualitza que només 51 tenen cèdula d’habitabilitat, és a dir, que compleixen les condicions mínimes per a viure. El regidor d’Habitatge té la intenció de parlar amb els bancs per conèixer amb exactitud quants pisos buits pertanyen a les entitats bancàries. En el futur, Pinedo obre la porta a sancionar bancs que tinguin pisos buits. «Ho estem estudiant», afirma.