«Un nen amb síndrome de Down aporta molts valors en una aula ordinària»

—D’on ve la seva vinculació amb l’associació?

—A casa sempre hem anat empenyent, perquè tenim una filla amb síndrome de Down. De petita va anar a una escola ordinària, a l’escola Montsant de Reus, en una aula inclusiva. Però quan va acabar ens vam trobar que no tenia on anar, si volia seguir estudiant havíem de buscar un centre d’educació especial. Així que vaig anar a veure el director de Serveis Territorials d’Ensenyament i li vaig posar aquesta qüestió damunt la taula. Ell em va donar la raó, i em va dir que si li portava quatre directors de centres de la província de Tarragona que fessin la sol·licitud per tenir aules inclusives, ell es comprometia a tirar-ho endavant. La setmana següent ja els tenia, i finalment la nostra filla va poder estudiar a l’ins Domènech i Montaner. Més o menys en aquella època va néixer l’associació, i nosaltres ens hi vam adherir.

—Detalli-me’n els objectius fundacionals.

—La nostra associació va ser de les últimes en sorgir. Així com a Lleida estan molt avançats i tenen projectes molt robustos, igual que a Barcelona, Girona, Sabadell… l’última de les grans que va néixer és la de Tarragona. I ho vam fer amb una missió: que totes les persones amb síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals desenvolupin un projecte de vida, i que ells mateixos dictaminin com ha de ser aquest projecte. Per això es necessita una associació com la nostra, que empeny i hi posa els recursos professionals.

—Aquesta tasca no correspondria, primordialment, a l’administració?

—Nosaltres oferim un servei integral. D’entrada, cobrim allò que en podríem dir la primera notícia, que és una etapa més informativa. Després entrem en l’etapa educativa, on fem un suport molt potent per tal que les persones amb síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals s’integrin en l’escola ordinària. En tercer lloc també treballem en la inserció laboral, i finalment tenim un projecte d’oci i lleure. Quan vam engegar no hi va haver massa problemes per trobar suports a la demarcació, i com que es va picar molta pedra, ja no es va anar a l’administració. Però fa dos anys hi va haver una davallada d’ingressos molt important. Quan m’hi vaig posar i vaig fer la comparativa, vaig veure que, comparats amb altres entitats que ofereixen un servei idèntic, no rebíem el mateix per part de l’administració. Ara ja tenim ben cobert el projecte d’inclusió al món laboral, però encara tenim problemes amb el programa de l’etapa educativa. I volem seguir treballant fort pel reconeixement d’aquest projecte, perquè quan nosaltres portem un nen amb síndrome de Down o altres discapacitats intel·lectuals a una aula d’una escola ordinària, també hi aportem molts valors: esforç, companyerisme, atenció… és un valor afegit per a la societat. Quan ho tinguem cobert amb prou robustesa financera, ens platejarem altres projectes de continuïtat, com la vida independent, la vida en parella i l’envelliment.

—Quants socis són, a dia d’avui?

—Som uns setanta, però usuaris que fan ús de l’associació són unes quaranta persones. El balanç de tota la feina feta fins ara és molt positiu, perquè s’ha fet el mateix que altres associacions similars, però només a través de la tasca associativa. A més, tenim sis membres que ja treballen amb contractes indefinits.

—La inserció laboral segueix sent un cavall de batalla.

—Sí, però tenim claríssim que aquestes persones també aporten un valor afegit molt important. No fa gaire, el president de la Cambra de Comerç de Lleida explicava en un programa de TV3 que el fet de tenir una persona amb síndrome de Down a la seva empresa havia fet millorar la qualitat humana del seu equip, amb lo qual el rendiment havia passat a ser més alt. Va parlar de valors com l’esforç, el compromís o l’honestedat. Tot això és el que hi ha darrere d’aquestes persones.