L'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Tarragona ret homenatge al doctor Mallafré

L’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Tarragona i la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla faran entrega de la segona edició dels Premis Rafael Battestini, destinats a equips assistencials d’unitats d’atenció primària i d’hospitals. Per primera vegada, inclouen un premi d’honor amb el qual serà distingida la trajectòria del doctor Santiago Mallafré Gimeno, pertanyent a una reconeguda nissaga de professionals de la medicina de Tarragona. L’acte d’entrega dels premis se celebrarà l’1 d’octubre, a les 19 hores, a la Cambra de Comerç. En el decurs de la gala Oriol Quintana, de la càtedra d’ètica i pensament cristià de l’Institut Químic de Sarrià, oferirà la conferència L’Era de l’Homo Hàmster.

El president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Tarragona, Jaume Benages, va comentar a aquesta redacció que els Premis Rafael Battestini, que s’entreguen en dues categories, van dirigits a «equips assistencials que promouen accions per la millora sanitària: un premia un grup d’atenció primària i l’altre una unitat d’hospital». El premi està dotat amb 3.000 euros, que recauen directament en les unitats, i una escultura, el bust del doctor Battestini, realitzada per l’artista Joan Serramià. A la segona edició han estat presentats els projectes de nou unitats assistencials.

Pel que fa al Premi d’Honor, el president de l’acadèmia va destacar la trajectòria professional del doctor Santiago Mallafré, «fill de Joan Mallafré Guasch, qui dona nom a l’avinguda on hi ha l’Hospital Joan XXIII». «El seu pare era conegut com el metge dels pobres perquè deixava diners sota del coixí del malalt si veia que aquest no en disposava per pagar els medicaments», va dir. «Els seus fills, els metges Santiago i Pere –va morir l’any 2003–, són, com el pare, uns grans metges», va remarcar Benages.

Santiago Mallafré Gimeno va néixer el 9 de desembre del 1939 a Tarragona. El seu pare, avi i besavi van ser metges. Després de llicenciar-se a la Universitat de Barcelona, el 1963 torna a Tarragona i treballa en el servei nocturn on atén famílies que malviuen a les barraques que hi havia a la llera del riu Francolí o la Savinosa, com escriu el periodista Ricard Lahoz en una revista que s’entregarà a les persones que assisteixin al lliurament dels premis i que també serà qui dirigirà l’acte. En l’article, Mallafré relata a Lahoz que «la feina de metge et permet veure i entrar en contacte amb totes les capes de la societat: rics i pobres, professionals diversos i nivells de formació, procedències i orígens molt plurals». El doctor afegeix que «per moltes diferències econòmiques o socials que els separi, t’adones que tots els pacients tenen en comú la fragilitat de l’ésser humà». «Tots tenim malalties, tots ens morim i tots necessitem ajuda», diu Mallafré.

El doctor Battestini

El doctor Rafael Battestini va néixer a Barcelona el 1886 i va morir a Tarragona el 1939, afusellat al Puig de les Oliveres després de ser condemnat a mort per un tribunal militar franquista. Abans de morir, va dir en veu alta: «Moro per Déu, per la Lola i per Catalunya». El pare de Battestini era d’origen cors i va néixer a Puerto Rico, i la mare era de Calella, amb avantpassats polonesos. Deixeble d’August Pi i Sunyer, va iniciar la carrera a l’antiga seu de l’Hospital de Santa Creu. El 1922, arran d’una epidèmia de còlera, va ser comissionat al Vendrell. També exercí de metge a Calafell, l’Espluga de Francolí i el Catllar.

El 1923 va guanyar per concurs d’oposició la plaça de metge de l’Hospital de Santa Tecla, del qual en va ser director. Va dur a terme una gran tasca formativa dirigida a metges i personal sanitari. Battestini va engegar un programa de cirurgia gratuïta per a persones sense recursos econòmics, motiu pel qual va ser rebutjat per la junta del, en aquells moments, classista Col·legi de Metges de Tarragona. Battestini va militar en el Sindicat de Metges de Catalunya i a Acció Catalana, i va ser un catòlic practicant. Durant la Guerra Civil va salvar gent perseguida, fet que no va agradar a la Federació Anarquista Ibèrica, que el va obligar a dimitir com a director Santa Tecla.