Patrimoni
L'Amfiteatre s'enfronta a un futur incert pel seu estat de conservació
L’aparició d’esquerdes el febrer de l’any passat va obligar a actuar i ara l’Ajuntament ha decidit tancar el monument ‘sine die’
La decisió de l’Ajuntament de tancar de manera provisional l’Amfiteatre, a causa de l’estat de conservació del sector construït en la dècada dels anys setanta, planteja una sèrie d’interrogants sobre el futur més immediat del monument, declarat Patrimoni de la Humanitat. El regidor de Patrimoni Històric, Hermán Pinedo, va anunciar la mesura el passat divendres, argumentada en el fet que un informe alerta de la situació del monument, que es va donar a conèixer el mes de maig de l’any passat, quan es va parlar del risc d’esfondrament de les grades construïdes el segle passat. Pinedo va dir que «ho fem per prudència i per seguretat, de forma preventiva, perquè no volem posar en risc les persones». El regidor va remarcar que l’informe apunta a diverses situacions de degradació que poden posar en perill la seguretat de les persones i la conservació del valor patrimonial. El document també fa referència a la degradació de murs i pilastres de l’estructura per l’acció de la pluja i el vent, i del possible despreniment d’elements de la basílica visigoda que hi ha a l’arena. L’informe insta a reforçar la graderia que data dels anys setanta i a apuntalar els blocs de pedra del vessant de la muntanya perquè hi ha risc que caiguin amb pluges molt intenses.
La informació no és nova. El mes de febrer 2018 es van detectar esquerdes en un mur posterior de la grada afegida el 1979. Tres mesos després, l’Ajuntament va decidir tancar l’Amfiteatre amb caràcter d’urgència i, poc després, es va instal·lar una estructura tubular per permetre l’accés provisional. El recinte monumental es va reobrir íntegrament a les visites uns dies després i, des de llavors, ha acollit diverses activitats amb presència d’espectadors a la zona afectada.
El president de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, Joan Vianney Arbeloa, va manifestar ahir a aquesta redacció que «desconeixem el contingut de l’informe que l’Ajuntament va encarregar fa un temps i no sabem els detalls». És per això que «ens és difícil pronunciar-nos, perquè desconeixem la realitat». L’única informació de què disposa l’entitat és «allò que ha publicat la premsa», així com el fet que el tancament del monument «és preventiu». L’Arqueològica considera que «no és el mateix que estigui afectada la part original i les basíliques gòtica i romànica, que la nova que es va fer als anys setanta».
Arbeloa es posiciona a favor que «l’arranjament sigui com més ràpid millor i es faci per fases per poder reobrir el monument en la mesura que s’intervingui en els diferents sectors». L’Arqueològica advoca perquè «l’Amfiteatre no estigui tancat durant uns anys i que s’obri sense interferir les obres que s’hagin de fer, i sempre que no hi hagi cap risc per a les persones». Arbeloa va dir que «es podrien obrir les parts segures i el mirador, sense perjudicar el desenvolupament de les obres».
En aquest context, el president de l’Arqueològica va apuntar que l’entitat que presideix «sempre ha dit que els monuments requereixen un manteniment continuat i acurat». Pel que fa al conjunt de monuments de la ciutat, Arbeloa va dir que un dels problemes és que «hi ha molts propietaris i fa temps que es parla de crear un ens unificat, al qual ens agradaria pertànyer: estem en aquesta línia».
Reacció de forces de l’oposició
La decisió de l’àrea de Patrimoni Històric de procedir al tancament provisional de l’Amfiteatre ha generat diferents reaccions de formacions polítiques amb presència a l’Ajuntament. El regidor Hermán Pinedo, en representació de l’actual govern municipal (ERC-ECP) va manifestar el passat divendres que «tenim una anàlisi preliminar de l’Amfiteatre i, per precaució i seguretat, com a mesura preventiva el tanquem provisionalment». Pinedo va afegir que «la deixadesa que hi ha hagut en matèria de manteniment i preservació del patrimoni de la ciutat en els últims anys ha comportat que no s’hagin realitzat les inversions necessàries i que ha provocat, en bona part, que espais com l’Amfiteatre necessitin afrontar actuacions significatives».
La responsable de Patrimoni quan es va conèixer l’aparició d’esquerdes en el sector de l’Amfiteatre dels anys setanta del passat segle, Begoña Floria, representant del govern que formàvem PSC i PP, va respondre Pinedo dient que «és inadmissible que l’actual govern ataqui l’anterior, per justificar la temeritat de mantenir obert l’amfiteatre», i va demanar a l’actual govern municipal que els partits que el formen «deixin de tirar pilotes fora per amagar la seva incompetència». Floria, va recordar que va ser ella mateixa qui va obrir l’expedient per realitzar una anàlisi «profunda» del monument, quan van aparèixer les esquerdes.
La regidora socialista va dir que «aquest ha estat un procés llarg, perquè s’ha hagut de fer una anàlisi exhaustiva, però el govern Ballesteros va actuar amb diligència i es van encarregar tots els informes pertinents», els quals es van conèixer el dia 10 de setembre. Floria, critica que «és inadmissible que no s’hagi tancat el monument, un cop feta la diagnosi i coneguda, i ha estat una temeritat fer activitats després de conèixer l’informe».
Posicionaments de CUP i CS
Per la seva banda, la CUP va mostrar-se a favor del tancament provisional de l’Amfiteatre. Aquesta formació va dir que «no entenem com no s’havia pres abans aquesta decisió i com s’ha permès que aquest estiu hagin tingut lloc en el conjunt arqueològic diferents esdeveniments turístics multitudinaris, com l’espectacle Amfiteatvm». L’informe en el que es basa el regidor Pinedo, per justificar ara el tancament de l’espai patrimonial, «va ser encarregat pel govern de Ballesteros a una empresa d’arquitectes». La CUP va afegir que «no entenem el motiu pel qual no es va encarregar el dit informe al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), institució que ja el 2016 en va realitzar un en profunditat sobre el Pla de Conservació, Diagnòstic i Actuacions d’Urgència al Conjunt Arqueològic de Tàrraco, a partir del qual se n’hagués pogut fer un òptim seguiment». La CUP va afegir que el centre de restauració «hauria de ser el de referència, al qual acudir per tal de tenir una valoració professional pel que fa al conjunt patrimonial, i no pas un estudi d’arquitectes».
Ciutadans, mitjançant el seu portaveu, Rubén Viñuales, va denunciar «la temeritat» amb la qual «el govern de Ricomà ha ignorat l’estat de deteriorament de l’Amfiteatre» i va instar l’alcalde a «explicar per què ha permès actes multitudinaris al monument davant un informe tècnic que alertava de més de 52 incidències». Viñuales va recordar que «l’informe va ser encarregat per l’anterior govern municipal arran de les esquerdes que van aparèixer abans de l’estiu del 2018» i va apuntar que «de les 52 incidències detectades pels experts, 10 es consideren greus i 31 molt greus». L’informe aconsellava «no utilitzar les graderies pel seu mal estat, així com evitar el seu ús pel perill de possibles despreniments de blocs de formigó i roques als túnels d’accés». Viñuales no descarta «posar en coneixement de la Fiscalia que s’haurien permès actes a l’Amfiteatre sent el govern local coneixedor del perill».