L'alcalde Ricomà no sap què fer amb un Senat de Tarragona que segueix vigent

El Senat de Tarragona viu hores d’infantesa. Tot i que està vigent, l’alcalde Pau Ricomà està valorant si el manté actiu o, al contrari, decideix la seva dissolució. Senadors consultats per aquesta redacció consideren que és un òrgan d’assessorament positiu, format per persones de diferents àmbits de la societat tarragonina que poden aportar suggeriments interessants per la ciutat, i aposten perquè Ricomà el mantingui operatiu. Fonts de l’Ajuntament van informar ahir que l’alcalde estudiarà què fer amb aquest ens. Entre altres activitats, els seus membres van poder visitar les obres de reforma del Mercat Central i la construcció de l’Anella Mediterrània, i assistir a reunions per abordar temàtiques sobre la ciutat, com la xarxa ferroviària, i fer-ne aportacions.

El Senat de Tarragona es va crear en la sessió del ple de l’Ajuntament celebrat el 26 de juny del 2008, a proposta de l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros. L’objectiu era generar un òrgan consultiu i d’opinió per assessorar l’alcalde en àmbits que beneficiïn la projecció de la ciutat, així com la seva planificació de futur. Inicialment, el van formar prop de quaranta persones, entre pretors –senadors residents a Tarragona– i legats –no residents però vinculats a la ciutat–. Des de la creació, tres quartes parts dels senadors han estat escollits per l’alcalde i la resta a proposta d’entitats ciutadanes. La normativa aprovada estableix que cada tres anys s’ha de renovar el 25 per cent dels seus membres.

L’ens no sempre ha estat una basa d’oli. Arran del posicionament de l’alcalde Ballesteros l’1 d’octubre del 2017, data en què es va celebrar el referèndum, diferents personalitats van abandonar el Senat. Entre altres, van emprendre el camí de sortida el baríton Àngel Ódena, el periodista Frederic Porta, la psicòloga Marina Robert, el doctor Josep Maria Solé Poblet, la docent de la URV Joana Zaragoza o la presidenta de l’Esbart de Santa Tecla Rosa Llorach. En aquest darrer cas, Llorach va argumentar la seva dimissió per carta dirigida a l’alcalde Ballesteros, «pels fets ocorreguts a la nostra ciutat el passat 1 d’octubre de 2017 i la nul·la resposta del Consistori que vostè presideix». Per la seva banda, Robert va lamentar que el baix nombre de reunions del Senat i va dir que «arriba un punt que desisteixes i vas deixant d’assistir de forma discreta i sense obrir boca».

Buqueras: «És una bona eina»

Josep Maria Buqueras, un dels senadors que segueixen des del primer dia, va manifestar a aquesta redacció que el Senat «és una bona eina», però va afegir que «s’hauria de saber si el plenari municipal va aprovar la seva creació per unanimitat o per majoria, ja que en el primer dels casos hauria estat amb el vot a favor de tots els partits». Buqueras va apuntar que la darrera notificació que va rebre per poder assistir a diferents actes en qualitat de senador va ser les recents festes de Santa Tecla, «per la qual cosa penso que el Senat segueix vigent». «No sé què farà l’equip de govern, però penso que el Senat és positiu», va dir, per apuntar que «quan es va fer pensava que seria més operatiu i eficaç, perquè hi ha hagut coses que s’han programat i no s’han fet». En aquest context, Buqueras va puntualitzar que «a vegades els senadors plantejaven qüestions que no pot controlar l’Ajuntament, com els preus dels taxis de Tarragona». El senador va remarcar que «en el fons, l’esperit estava molt bé, perquè gent de Tarragona que viu fora podia aportar idees de projectes que s’han fet en altres ciutats».

El també senador Pere Joan Salas va explicar que fa només uns dies «em vaig trobar l’alcalde, li vaig preguntar pel Senat i hem va dir que ho estava estudiant». «Penso –va afegir– que tots els senadors volem que continuï, perquè és una forma de participar que té la societat civil». Salas va destacar la importància de «poder assessorar l’alcalde i donar veu als ciutadans».

L’entrenador del CBT i actual regidor de l’Ajuntament, Berni Álvarez, també en forma part del Senat. Álvarez coincideix amb altres senadors en el fet que l’ens «és positiu, un òrgan en què la gent participa de manera altruista». «No sé si seguirà vigent, perquè com a senador ningú m’ha comunicat res» en el sentit si es mantindrà vigent o serà dissolt. Segons la seva opinió, «hauria de mantenir-se perquè la gent pugui mostrar les seves inquietuds». Álvarez també considera que «seria una equivocació que no seguís vigent».

Per la seva banda, l’arquitecte Xavier Climent va dir que «és una eina que potser hauria de ser més àgil, però és positiva». «Si l’alcalde pensa que, com a senadors, el podem ajudar, perfecte», va afegir. Fins ara, «tot i no ser vinculant, l’alcalde sempre prenia nota i tenia en compte les nostres opinions, i hi havia propostes que arribaven, tot i que no de manera immediata». Climent va afirmar que el Senat «és una manera de connectar amb diferents sectors de la societat».