Membres de l'IPHES troben a Sicília abundants restes ceràmiques i dents humanes de 3.700 anys

Arqueòlegs de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) han descobert al jaciment de Vallone Inferno, situat a Scillato (Palerm), abundants restes ceràmics de fa 3.700 anys i restes humanes, sobretot dents, que poden ser encara més antics.

Segons ha informat l'IPHES, l'excavació arqueològica ha permès trobar restes ceràmiques i arqueopaleontològiques, que revelen l'ús del lloc com a corral, que són d'un gran interès a l'estudi del pastoralisme i de la transhumància.

També han identificat restes humanes, principalment dents, en posició secundària, és a dir, procedents d'enterraments possiblement d'una antiguitat superior.

Les restes de ceràmica, en general, són fragments de recipients petits, d'ús quotidià, abandonats pels pastors que van ocupar l'abric i molt probablement dispersats pel mateix ramat.

Sobre les restes arqueopaleontològiques, sobre fauna, hi ha bàsicament fòssils d'ovicàprids, senglar i algun petit carnívor.

També han trobat una mica d'indústria lítica, entre la qual destaquen alguns elements fabricats en obsidiana (procedent de l'illa de Lípari, a uns 30 quilòmetres al nord de la costa nord-est de Sicília.

En el jaciment de Vallone Inferno treballa un equip internacional des de 2008, coordinat per l'arqueòloga Vicenza Forgia, de la Universitat de Palerm, i els arqueòlegs catalans Andreu Ollé i Josep Maria Vergès, tots dos investigadors de l'IPHES.

En la campanya d'aquest any ha participat una desena d'arqueòlegs, entre elles el Chiara Messana, que col·labora en l'IPHES i està fent el doctorat en Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

El jaciment de Vallone Inferno presenta una seqüència estratigràfica corresponent al Plistocè Superior-Holocè que conté registre del plistocè superior final (encara no excavat i fa uns 10.500 anys), del neolític mitjà (7.300 anys) i del bronze inicial (fa uns 3.800 anys).

A més, estan representades les èpoques romana tardana, medieval i fins al seu ús modern com cleda.

De fet, segons els arqueòlegs, aquesta tònica agropecuària sembla haver estat la tendència en l'ús d'aquest abric des d'èpoques neolítiques, la qual cosa confereix al jaciment un indubtable interès a l'estudi de la història del pastoralisme i de la transhumància, tant a Sicília, com en altres àrees del Mediterrani.