«Més de la meitat de pel·lícules de la cartellera podrien estar al Psicurt»

—El Psicurt es defineix com un festival de temàtica sobre salut mental. Quins àmbits abraça, aquest concepte?

—Aquest festival l’organitzen el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya i l’Ajuntament de Tarragona amb l’objectiu d’apropar a l’espectador els diferents àmbits de la salut mental. No estem parlant de patologies, sinó d’històries d’estima, de patiment, de tristesa, de superació… Això es pot veure per exemple al vídeo de promoció del Festival, en què ens servim d’imatges de diferents curts per presentar tots els sentiments que abarca la salut mental, perquè al capdavall, són part de la vida.

—En l’edició d’aquest any s’han presentat a concurs prop de 300 curtmetratges. Són treballs que ja incorporaven aquestes temàtiques abans de plantejar-se optar al premi?

—Sí, tota aquesta cinematografia ja les incorpora, i de fet són treballs que estan rodant també per altres festivals. Si pensem per exemple en Madre, que es va projectar l’any passat, també va passar pel FICVI de Vila-seca i els Goya, perquè com a obra artística és brutal, però també parla del maltractament psicològic. Els únics treballs que es fan expressament pensant en el nostre festival són els de la secció Educurt Exprés, que s’han d’enregistrar a Tarragona durant el cap de setmana del Festival.

—La conclusió és que moltes de les grans pel·lícules del cinema podrien entrar a competir en el Psicurt.

—Sí, i tant. Si ara ens miréssim la cartellera de cinema, segur que més de la meitat de pel·lícules podrien participar al Festival. De fet enguany obrim el certamen amb la pel·lícula Campeones, de Javier Fesser, en què podem veure la història d’un entrenador que, en un determinat moment, decideix fer un canvi a la seva vida per ajudar els altres. Després de la projecció hi haurà un col·loqui amb David Marqués, guionista de la pel·lícula.

—No són els únics professionals que protagonitzaran sessions de debat.

—Cert, dissabte 12 al matí hi haurà la classe magistral ‘Cómo levantar mi primera película’, amb Marcos Cabotá, guanyador del Psicurt 2018 amb el curtmetratge Glitch. I més tard es projectarà el documental Down n’hi do, amb un debat posterior amb la seva directora i guionista, Mireia Ros.

—Quants curtmetratges es projectaran?

—Van entrar 294 curts, i n’hem seleccionat un total de 32, dels quals se’n pot veure la majoria de tràilers a la pàgina web del Psicurt. Pensem, i és una opinió compartida amb els membres del jurat, que és l’edició del Psicurt més potent, pel que fa al conjunt de treballs seleccionats.

—A més de la secció oficial, el Psicurt contempla l’Educurt, adreçada a alumnes d’instituts. En paral·lel, també es fa un treball als mateixos centres educatius amb la presència de responsables del Festival. En què consisteix aquesta labor?

—Cada any, després del festival, oferim la possibilitat als centres de la demarcació de fer una sessió de curtmetratges i una xerrada amb Jaume Descarrega, coordinador del Psicurt. Ell obre el debat i els nois i noies van intervenint o fent preguntes al voltant dels temes que apareixen als curts que es projecten.

—Quines qüestions apareixen amb més freqüència, en aquestes xerrades?

—Sobretot l’assetjament escolar i la violència de gènere. També el sexe o les noves tecnologies. En aquestes sessions es veu molt clarament com el cinema pot ser una eina fonamental per crear debat, i també per aprendre a funcionar a la vida, perquè convida a reflexionar sobre què cal fer per evitar que passin certes coses o, la contrari, que unes altres succeeixin.