Menjar festucs ajuda als prediabètics a alentir l'envelliment cel·lular, segons un estudi de la URV

Menjar pistatxos ajuda els pacients prediabètics a alentir l'envelliment cel·lular, segons ha revelat un estudi de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV).

La investigació, que ha estat dirigida per la nutricionista Mónica Bulló, s'ha dut a terme amb un total de 49 adults espanyols que tenen una predisposició a patir diabetis.

El treball ha demostrat que «la ingesta d'aquest fruit sec té efectes beneficiosos en la pèrdua de telòmers i en l'envelliment cel·lular en pacients prediabètics», ha explicat la investigadora.

Els telòmers són les tapes protectores que hi ha a la part final dels cromosomes, les seves funcions són l'estabilitat i integritat dels cromosomes i actuen com rellotge per controlar la quantitat de repeticions que pot assolir una cèl·lula.

La importància dels telòmers per a la salut està en el fet que el seu escurçament o pèrdua és reconeguda com una de les característiques de l'envelliment.

Alguns dels factors que poden contribuir a reduir la taxa de pèrdua són l'estil de vida, la dieta saludable i l'exercici físic, ja que l'estrès, el sedentarisme i una alimentació inadequada pot accelerar la pèrdua.

La principal novetat de l'estudi de Mónica Bulló és que és el primer que analitza l'efecte del consum d'aquest fruit sec en les mesures d'envelliment cel·lular: dany oxidatiu a l'ADN, longitud dels telòmers i expressió d'enzims que protegeixen contra la pèrdua de telòmers.

A l'estudi van participar un total de 49 adults espanyols amb prediabetis, els quals, després de seguir una dieta saludable durant dues setmanes, es van dividir en dos grups: un que va incloure 56,6 grams de pistatxos al dia en la seva dieta al llarg de quatre mesos, mentre que l'altre grup (grup de control) va seguir la mateixa dieta, però no va incloure el fruit sec.

Posteriorment, es van intercanviar les dietes dels dos grups i el dany de l'ADN es va mesurar a partir d'una mostra de plasma al començament i al final de cada període d'intervenció.

L'estudi posa de manifest com el dany en l'ADN va ser menor en el grup que va consumir la dieta amb pistatxos, i si bé la longitud dels telòmers es va mantenir igual en totes dues dietes, l'expressió de la telomerasa, l'enzim que ajuda a protegir contra la pèrdua de telòmers, va ser més gran després de la ingesta d'aquest fruit sec.

Bulló ha puntualitzat que l'estudi es va dur a terme exclusivament amb persones amb prediabetis, per la qual cosa es desconeix si els pistatxos tindrien beneficis similars en persones sanes o persones amb diabetis.

«Reduir el dany oxidatiu a l'ADN i protegir contra la pèrdua de telòmers mitjançant la dieta pot ser una forma interessant de promoure la salut, revertint certes conseqüències metabòliques perjudicials de la prediabetis», ha afirmat la nutricionista.