Les riuades històriques a Tarragona, a la tardor

Les grans inundacions provocades pel desbordament del riu Francolí, acompanyades de forts temporals, han afectat la part baixa de la ciutat de Tarragona des de temps immemorials. En els últims anys, les crescudes sovintegen, però ha estat en els darrers noranta quan s’han produït les més alarmants i destructives. En moltes crescudes del Francolí hi ha un calendari coincident: s’han produït a l’octubre o els dies abans d’entrar en aquest mes i els primers de novembre. Només entre els anys 1595 i 1930 es van comptabilitzar 4 riuades descrites com a extraordinàries i 14 catastròfiques, segons recull l’informe Evolució de les inundacions a Catalunya en els últims cinc-cents anys, elaborat per Maria Carmen Llassat, Mariano Barrientos, Roberto Rodríguez i Javier Martín-Vide.

En l’apartat destinat a grans catàstrofes correspon el desbordament del Francolí la nit del 18 al 19 d’octubre del 1930 –l’any vinent farà 90 anys–. El resultat va ser de sis víctimes mortals i dues persones desaparegudes, a més d’importants danys materials a conseqüència de la destrucció d’un habitatge del Serrallo i la desaparició de l’antiga seu del Club Nàutic, localitzada just al davant del pont de la Petxina, on també hi havia el xiringuito Buenos Aires, que també va patir la força de l’aigua, a més de generar efectes molt negatius en naus industrials i camps de l’Horta Gran.

La tragèdia del 1930 va provocar una enorme commoció en una ciutat de poc més de 30.000 habitants. Les cròniques de l’època parlen dels crits de les persones que, atemorides per la inundació de carrers, demanaven auxili des de balcons d’habitatges de Pere Martell, Reial, Smith o Castellarnau i, de manera molt especial, del Serrallo. Un mitjà de comunicació local va relatar que «els veïns del carrer Smith i altres adjacents treien el cap amb llanternes als balcons en escoltar el rumor dels transeünts, coincidint entre ells l’alarma en assabentar-se que les aigües del Francolí arribaven al Real Cinema». En un altre apartat, s’informava que una persona «que exerceix autoritat en certa institució armada de gloriosa nissaga catalana» va advertir personalment l’alcalde de la ciutat de la proximitat d’una riuada, i es lamentava que la màxima autoritat política de Tarragona no va prendre cap mesura per «evitar o minorar la catàstrofe».

Les crescudes del Francolí i les tempestes de pluja que han ocasionat inundacions han estat freqüents en els darrers anys, com les del 13 de setembre del 2006 i del 3 de novembre del 2015, o l’episodi més recent, ocorregut el 10 d’octubre de l’any passat, quan l’aigua va inundar comerços i pàrquings localitzats en carrers de la Part Baixa. En els darrers temps, però, cap desbordament com l’ocorregut la nit del 9 al 10 d’octubre del 1994, del qual ahir es van complir vint-i-cinc anys. Una conseqüència va ser la construcció d’un mur de contenció en el marge esquerre del riu, per evitar nous desbordaments en el tram final del Francolí, on històricament s’han produït més episodis catastròfics.

Amb motiu de les inundacions del 1930, la premsa de Tarragona va fer esment del que es va conèixer com l’aiguat de Santa Tecla, ocorregut 56 anys abans i quan la ciutat encara no s’havia recuperat del tot de la destrucció que va patir a causa de la Guerra del Francès. Va tenir lloc el 23 de setembre del 1874. La tempesta va ocasionar la desaparició d’un antic pont de fusta i un de ferro del ferrocarril, la caiguda de gran quantitat d’arbres i el desbordament del Francolí, que va inundar els camps de conreu pròxims i va provocar la mort d’animals. Les cròniques recordem que el barri del Serrallo va ser, un cop més, un dels més afectats, i com pescadors van pujar a les barques per rescatar i salvar la vida de persones que es trobaven a les seves cases. «A darrera hora s’havien trobat tres cadàvers –arrossegats pel riu–, a més d’una cama de persona, no sent ningú d’aquesta ciutat. Les llanxes de sanitat van continuar a l’expectativa per si el corrent baixava altres cadàvers. Doncs el temporal es va estendre a molts pobles situats als marges del Francolí». Amb aquestes paraules recollia el succés un mitjà de comunicació de l’època.