La Conferència Episcopal tarraconense diu que cal «respectar» la sentència i apel·la a la «misericòrdia»

La Conferència Episcopal tarraconense ha emès un comunicat en el qual assegura que cal «respectar»la sentència del Suprem però apel·la a la «misericòrdia»per «desactivar la tensió acumulada en els darrers anys i «retornar a l'únic camí possible: un seriós camí de diàleg entre els governs espanyol i català» que permeti trobar una «solució política adequada». L'ens també remarca que s'ha de «retornar al poble el sentit de futur» i que «cal convèncer i persuadir, cal el debat polític i social respectuós, cal l'intercanvi d'opinions i la recerca comuna de solucions negociades». Per la seva banda, diverses entitats cristianes en un altre comunicat afirmen que la sentència és «un greu atemptat als principis democràtics essencials de la nostra societat» i «una greu violació dels drets humans dels afectats». «Tant per la indeguda aplicació de les lleis penals a fets que no són ni poden ser considerats delictius, imposant penes d'una gran crueltat, com per les vulneracions de les garanties processals», insisteixen.

Al comunicat que han fet arribar als mitjans de comunicació, la Conferència Episcopal tarraconense recorda que en els darrers temps, la situació social i política al país ha esdevingut «força complexa» però remarca que «Catalunya no és una societat violenta», tot i que admet que en els últims temps «ha minvat la qualitat de la convivència per la via del refredament, de la ignorància o del menyspreu».

Amb tot, diuen que la convivència és «un bé preciós que cal salvaguardar» i que «la persona és primer que la idea, la unitat preval sobre el conflicte, el tot per sobre de la part». Per això, afirmen, l'instrument «essencial» és «la paraula» i que «el diàleg esdevé fonamental».

L'ens constata «l'existència de sentiments diferenciats i, sovint, barrejats entre les identitats espanyola i catalana», tal i com, diuen, han mostrat els esdeveniments que s'han produït en els darrers anys. Entre ells, recorda l'empresonament dels membres del govern i «la sortida d'altres a un país estranger». «La presó preventiva ha durat gairebé dos anys i l'hem viscuda amb la pena al cor», insisteixen.

Malgrat això, recorden que el Suprem ha dictat sentència i que, «encara que hi haguessin legítims recursos i es puguin fer valoracions distintes, cal respectar-la». «En un estat democràtic, les lleis fonamentals que regulen el sistema polític i que han estat votades i aprovades pels ciutadans», afegeixen.

D'altra banda, però, creuen també per «l'assoliment d'un recte ordre social», requereix «alguna cosa més que l'aplicació de la llei». En aquest sentit, recorda un discurs del Papa Joan XXIII que apel·la a la misericòrdia i diuen que cal aplicar aquesta via per «desactivar la tensió acumulada» i retornar al camí del «diàleg». «Dialogar significa renunciar en part al que un voldria per tal d'aproximar-se a l'altre i imaginar entre tots una solució satisfactòria», destaquen.

També demanen retornar al poble «el sentit de futur» i diuen que cal «construir una societat justa, solidària i respectuosa». «La societat catalana ha de treure fora les grans energies que posseeix», afegeixen.

«Un greu atemptat als principis democràtics»

Per la seva banda, diverses entitat cristianes asseguren en un altre comunicat que veuen la sentència com un «greu atemptat als principis democràtics» i una «greu violació» dels drets humans dels afectats. «Tant per la indeguda aplicació de les lleis penals a fets que no són ni poden ser considerats delictius, imposant penes d'una gran crueltat, com per les vulneracions de les garanties processals», insisteixen.

Al seu entendre, la sentència és «un seriós pas enrere per a la solució del conflicte» i «posa en perill la convivència i la democràcia». Per això, diuen, «com a entitats compromeses en el servei de la societat», se sumaran a iniciatives cíviques i pacífiques que expressin «un rebuig» a la decisió judicial.

A més, fan una crida a les institucions de l'estat espanyol perquè busquin una solució «jurídica que porti a l'excarceració de les persones injustament condemnades», que permeti «afavorir un clima de diàleg». «Reclamem a totes les institucions i partits polítics que posin fre a la judicialització d'aquesta situació i s'iniciï de manera urgent i immediata un procés multilateral de diàleg polític», afegeixen.