Milers de participants en la columna tarragonina de la Marxa per la Llibertat

Entre 10.000 i 12.000 persones van participar ahir dimecres en el primer tram de la Marxa per la Llibertat, que va transcórrer entre les ciutats de Tarragona i Vilafranca del Penedès, segons va informar a aquesta redacció Carles Xavier Gómez, membre del secretariat nacional de l’ANC i un dels organitzadors d’aquesta iniciativa. Un miler de persones es va concentrar a la plaça de la Unesco, on a dos quarts de vuit del matí es va iniciar el tram tarragoní de la Marxa. El destí eren les poblacions de Torredembarra, el Vendrell –on es va fer parada per dinar– i Vilafranca del Penedès, on un bon nombre de participants han passat la nit al Palau Firal. Avui, dijous, continuarà el recorregut fins a Martorell, on la columna tarragonina s’unirà a la de Tàrrega, i demà s’uniran les cinc que van partir de diferents ciutats catalanes als Jardinets de Gràcia de Barcelona. La marxa va suposar talls de circulació a l’N-340 i a l’autopista AP-7. Gómez va dir que «tot ha anat amb normalitat» i no s’ha produït «cap mena d’incident».

Encara era fosc quan prop d’un miler de persones es van concentrar a la plaça de la Unesco, enmig d’un ambient festiu. Poc abans de la sortida, música i fotografies per tenir un record d’un moment que els participants van considerar històric. Van formar part del grup el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet; el delegat del Govern a Tarragona, Òscar Peris, i l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà. També, el candidat de Junts per Catalunya a les eleccions del 10 de novembre Ferran Bel els regidors de l’Ajuntament de Tarragona Dídac Nadal i Laia Estrada, el diputat d’ERC Jordi Salvadó o el pare de Raül Romeva, polític condemnat pel Tribunal Suprem. Calvet i Nadal van fer el tram fins al Vendrell, mentre que Ricomà va acompanyar els participants en els primers quilòmetres.

«Estem molt satisfets»

Carles Xavier Gómez es va mostrar «molt satisfet» per com va anar la primera de les tres jornades i per l’alta participació. «A la sortida a Tarragona érem prop de mil persones, però en arribar a la Savinosa ja s’havien afegit cinc-centes més». El membre del secretariat de l’ANC va explicar que, al llarg del recorregut fins a Vilafranca del Penedès, «moltes persones van abandonar la marxa, sobretot persones d’edat avançada, que van ser substituïdes per altres que s’han anat incorporant, fins al punt que a Coma-ruga eren unes 3.000, mentre que en el tram entre Torredembarra i Roda de Berà calculem que eren uns 6.000 els participants». Gómez va remarcar que l’ambient viscut durant la primera jornada de la Marxa per la Llibertat «ha estat magnífic, la gent ha estat molt animada i ha canalitzat l’energia al fet de caminar, que és el que tocava, tot i que està molt enfadada pel resultat de la sentència del Tribunal Suprem».

El vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, va ser un dels integrants de la columna tarragonina de la Marxa per la Llibertat. A Torredembarra, va expressar el seu malestar pels operatius policials, «que actuen amb una violència desmesurada davant un moviment pacífic». Mauri, va queixar-se del fet que «la policia espanyola continuï llançant pilotes de goma i hi hagi gent que hagi perdut un ull quan estan prohibides» a Catalunya. «No ens fa res condemnar qualsevol classe de violència, però demanem també que cessin aquestes actuacions policials, que l’Estat condemni la violència des de l’1-O i que, a la vegada, es posin solucions polítiques sobre la taula», va dir. El vicepresident d’Òmnium va rebutjar que «es criminalitzi un moviment pacífic com l’independentisme».

Per la seva banda, el conseller Damià Calvet va rebutjar «la violència d’uns pocs», després dels aldarulls que es van produir en diferents ciutats catalanes en les manifestacions per protestar per la sentència del procés de dimarts al vespre. A la sortida de la Marxa a Tarragona, Calvet va dir que les accions violentes van ser «d’uns grups decidits a rebentar la voluntat pacífica d’un poble de protestar per unes sentències injustes». Sobre les càrregues policials, el conseller va assegurar que el departament d’Interior «investigarà i depurarà qualsevol responsabilitat derivada de qualsevol mala praxi dels cossos policials».