«El que més em costa és l'alimentació, estant aquí»

Lorena Irigaray Romero és ballarina professional i tècnica en educació infantil i animació sociocultural i turística. Viu a Blackpool (Regne Unit) des del passat novembre de 2018 i fa una estada d’Aupair.

—Quins motius la van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

—Des de ben petita, he estat estudiant anglès a l’escola, però no hi havia manera d’aprendre’l. Era la típica que no passava de dir hola i adeu, per això mateix vaig decidir fer un canvi i marxar a un país angloparlant i poder aprendre l’idioma, ja que t’obre moltíssimes portes.

—Quina va ser la seva primera impressió del país en arribar-hi?

—Des del primer moment vaig tenir molt bona impressió sobre el país. Estava una mica espantada, però més que res era per la desconeixença de l’idioma. S’acostuma a dir que els anglesos són persones sèries, però en el meu cas va ser tot el contrari. La gent anglesa que he conegut durant aquest any ha estat molt oberta i sempre disposada a donar-me un cop de mà.

—Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal i com s’ho havia imaginat?

—Va ser molt millor del que jo m’esperava. La família d’acollida sempre va ajudar-me, aquest va ser un gran punt a favor. A més, portava una motxilla plena de motivació i il·lusió, la qual feia que en moments de desmotivació o de voler llençar la tovallola, em donessin una empenta i volgués seguir vivint l’experiència.

—Quines són les principals diferències entre Blackpool i casa seva?

—Sens dubte l’alimentació és el que més em costa estant aquí. Si vius sol, tens més oportunitat de cuinar per a tu, tens més llibertat. Però el fet de viure a casa d’un altre i menjar el mateix que ells em matava una mica. No tenen costum de menjar gaire sa, el sucre i carbohidrats abunden a tot arreu i la verdura és molt escassa. Vaig haver de demanar a la família comprar el meu menjar a part per poder portar una dieta molt més equilibrada. També tenen un horari bastant diferent al nostre, a excepció dels caps de setmana, entre setmana a les 6 de la tarda no veus ni una ànima pel carrer, tothom ja marxa a casa, ja que és l’hora de sopar. També hi ha molta diferència climatològica. Allí no saps mai què pot passar, t’aixeques un dia solejat, que en un parell d’hores plourà, i el sol tornarà a sortir, i després pots esperar de tot un altre cop.

—Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?

—Del mes d’agost fins al novembre, els carrers més cèntrics de Blackpool s’enlluernen de llums i figures en el passeig marítim, la veritat és que és molt bonic de veure.

—Què destacaria de la manera de treballar del país? Les conductes són similars o diferents a les de l’Estat espanyol?

—En relació a la manera de treballar a Anglaterra, podria destacar el sou laboral que tenen, el qual acostuma a superar els 2.000 euros mensuals. La gent és molt seriosa amb el treball i no perden cap oportunitat.

—Què destacaria de la feina que està desenvolupant al país?

—A Catalunya és molt complicat trobar una Aupair, mentre que a Anglaterra és una feina molt comú. Pots trobar milers de persones que realitzen aquesta feina.

—Alguna experiència que has viscut des que vas arribar que vulguis destacar?

—És molt difícil poder escollir-ne una, però possiblement haver viscut un Nadal a Anglaterra pot ser de les millors experiències.

—Què és el que més troba a faltar de casa?

— El menjar de la iaia o poder fer vida pel carrer a les sis de la tarda és el que més es troba a faltar.

—Quin costum del país actual s’emportaria cap a Catalunya?

—Els anglesos tenen costum de regalar sempre targetes de felicitació o agraïment, ja sigui per aniversaris, comunions, casaments o qualsevol celebració. Crec que és molt bonic i aquí a Catalunya no tenim tanta diversitat de targetes.

—Té intenció de tornar aviat o de moment no?

—I tant, tot just pugui hi tornaré un parell de mesos per veure la família. Després tornaré a fer maletes i marxaré cap a un altre país per seguir millorant l’idioma.