«No hi ha suficient evidència científica per recomanar només lactis baixos en greix»

—Sorprèn que una persona tan jove hagi fet una tesi doctoral.

—És possible fer-ho, l’important és focalitzar-se en investigar i publicar els articles per construir la teva tesi. I tenir un objectiu molt clar des del principi. Per tant, des d’aquí voldria animar a joves investigadors a ser doctors, perquè és un gran aprenentatge. És cert que és molt dur, però si al final es confirma la teva hipòtesi, fa una il·lusió tremenda.

—Quin ha estat l’objecte d’estudi del seu treball?

—En realitat la tesi no deixa de ser una reivindicació. El títol és Valoració del consum de lactis com a determinant d’un estil de vida i repercussió en la salut. És una qüestió que és a l’ull de l’huracà. Tot parteix del meu interès sobre els productes lactis per la seva matriu alimentària i la seva composició. Tenen molts nutrients, però a l’hora d’estudiar-los no ens podem centrar en un de sol, perquè interactuen entre ells: el calci interactua amb el greix saturat, les bactèries amb la lactosa o la fibra d’altres aliments… i tot plegat conforma una matriu molt rica per a l’estudi. En aquesta tesi he investigat amb l’equip de Nutrició de la URV, concretament amb professionals dels departaments de bioquímica i biotecnologia. Els directors de la tesi han estat la Dra. Nancy Babio, que és professora de la universitat i presidenta del Col·legi de Dietistes i Nutricionistes, i el professor Jordi Salas-Salvadó, cap de la Unitat.

—Quines eren les hipòtesis de partida?

—Creiem que els productes lactis, independentment del seu contingut en greix, poden ser útils per a la prevenció del síndrome metabòlic, que és un conjunt de factors de risc de la malaltia cardiovascular que inclouen la tensió arterial elevada, la hipertrigliceridèmia (tenir els triglicèrids alts), tenir el colesterol HDL baix (el que es coneix com a colesterol bo), l’obesitat abdominal i hiperglicèmia, problemes amb el metabolisme del sucre. També vam voler estudiar la relació amb la hiperuricèmia, que és un altre factor de risc de síndrome metabòlic i malaltia cardiovascular. Ens vam centrar en aquests elements perquè és on hi havia menys evidències, però a la tesi també s’inclou la relació amb la malaltia cardiovascular, amb la hipertensió, la dislipèmia, el sobrepès i obesitat, i la diabetis. En definitiva, hem fet una revisió per veure quines evidències científiques existeixen entre el consum de productes lactis, independentment del seu tipus de greix, i l’aparició d’aquestes malalties.

—I a quines conclusions han arribat?

—Les tres hipòtesis s’han confirmat, i les conclusions són que el consum de productes lactis, independentment del seu contingut en greix, o bé s’associen de manera inversa amb l’aparició del síndrome metabòlic, és a dir, hi ha una disminució del risc, o bé no s’associa.

—Quin tipus de producte lacti recomana, a la seva consulta?

Quan una persona em pregunti si es pot menjar un iogurt sencer, la meva resposta serà: ‘A tu t’agrada?’ I si em diu que sí, li diré que se’l mengi. D’altra banda, també és important destacar que el consum de productes lactis (llet, llet baixa en greix, iogurt total, iogurt baix en greix i formatge) s’ha associat de forma inversa a la hiperuricèmia, nivells elevats d’àcid úric en plasma. Actualment, les guies actualitzades, tant en l’àmbit estatal com a Catalunya, inclouen els productes lactis com un grup d’aliments de consum diari. Les guies han fet un pas endavant i ja no promouen tan sols els lactis desnatats. A més, les últimes guies catalanes se centren també en evitar lactis amb un elevat contingut en sucre.

—Aleshores el greix saturat no és dolent?

—No podem parlar de greixos saturats de manera generalitzada. El greix saturat dels lactis sembla que no té el mateix efecte que el de la carn vermella o del peix, per la matriu alimentària que comentàvem abans. Per exemple, el de la carn vermella s’associa amb la malaltia cardiovascular, i el dels productes lactis, no.