«Aquí poden seguir competint a un alt nivell mentre estudien»

Anna Daniel Fuentes és una tarragonina que va decidir marxar de Tarragona quan tan sols tenia 18 anys, per anar a Milwaukee, als Estats Units, a estudiar Enginyeria Industrial a la University of Wisconsin-Milwaukee, on està estudiant l’últim curs. Allà també juga a tennis, competint al més alt nivell. L’Anna va néixer el 14 de gener de 1998, actualment té 21 anys.

— Quins motius la van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

—L’oportunitat de seguir competint a tenis a alt nivell i a la vegada estudiar una carrera universitària amb l’ajuda d’una beca esportiva per part de la universitat on estic estudiant em va empènyer a canviar de residència. Un altre dels principals motius va ser l’oportunitat de viure i aprendre d’una altra cultura i perfeccionar l’anglès.

—Quina va ser la seva primera impressió en arribar-hi?

—Em vaig adonar de tres coses quan vaig arribar per primera vegada als Estats Units. La primera és que és un país amb molta diversitat cultural. La segona és que és molt gran. Una vegada comences a conduir en aquest país, pots estar-te 3 i 4 hores seguides sense veure res més que blat a un costat i altre. L’última de les impressions que vaig tenir és que els americans en general són persones molt atentes, sempre estan disposats a ajudar-te, preguntant si estàs bé o necessites qualsevol cosa.

—Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal com se l’havia imaginat?

—Vindre a viure a un país fora de casa és diferent a anar de turisme perquè t’has d’adaptar a la manera de viure. El canvi no va ser gaire sorprenent però sí que porta el seu temps l’adaptació. Recordo el primer mes entre el jet lag, el canvi d’horari dels menjars i l’estil de vida anava una mica perduda. Ara sembla que visqui de dues maneres completament diferents quan torno a casa o quan estic aquí a la universitat estudiant. A les 4 de la tarda estic sopant quan estic a la universitat mentre que a casa, a la mateixa hora d’un diumenge amb la família, podria estar perfectament acabant de dinar.

—Quins són els indrets més característics de la seva ciutat d’acollida?

—Milwaukee és una ciutat a la vora del llac Michigan, a l’hivern part del llac es congela i el paisatge és molt bonic, fins i tot es pot caminar per sobre del llac congelat. Si ets fan del bàsquet, no et perdis un partit dels Milwaukee Bucks que juguen a l’NBA i actualment estan ranquejats en el segon lloc de la conferència. La ciutat també és coneguda per la cervesa, així que recomanaria fer algun tast de les cerveses locals artesanes.

— Quines són les principals diferències entre Milwaukee i casa seva?

—Un país molt diferent del nostre tant en cultura com a història. Els costums a l’hora de menjar són les que em van sobtar més, ja que a Estats Units tenen horaris molt diferents, per exemple, el menjador de la universitat està obert de 16 a 19 h. per sopar, mentre a casa a les 19 h. encara estaria berenant. Un dels tòpics més estès dels Estats Units és que les porcions de menjar són molt grans i que el menjar ràpid és abundant. He de reconèixer, que després de 4 anys vivint als Estats Units encara em sorprenc de la grandària de les porcions de tant en tant quant vaig a un restaurant i de la varietat de menjar ràpid que tenen, fins i tot restaurant de pasta ràpida.

—Què destacaria de la feina que està desenvolupant al país?

—Una de les grans diferències que he vist respecte als esportistes a casa i als Estats Units és que aquí hi ha moltes oportunitats i facilitats per a estudiar mentre seguir competint a un nivell alt. Les universitats donen molta importància als equips esportius i els esportistes som una prioritat.

— Què és el que més troba a faltar de casa?

—Com que visc a l’estat de Wisconsin, que està molt al nord dels Estats Units, fa molt de fred a l’hivern i una de les coses que més trobo a faltar de casa és el bon temps i el sol. A més a més el bon clima sempre ve acompanyat de passar més temps a l’aire lliure en família i amb amics.

—Té intenció de tornar aviat o de moment no?

—De moment el meu objectiu és graduar-me de la carrera d’Enginyeria, sense tancar portes a res. Sé que aquí hi ha moltes oportunitats de treball tot i que com a casa no s’hi està enlloc.