«Aquí qualsevol pot ser qui vulgui ser laboralment»

SoyCarlosMiau (el seu nom a les xarxes socials, ja que vol que el seu nom real romangui desconegut), un veí de Tarragona de 24 anys, fa un any i quatre mesos que viu a Londres. Treballa en una companyia aèria. És tècnic en Turisme i és la segona vegada que viu al Regne Unit.

—Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?

—Vaig fer pràctiques a l’Hotel Ciutat de Tarragona com a recepcionista gràcies al curs FP de Turisme després de graduar-me. Després vaig decidir marxar a Worcestershire (Anglaterra) el dia del meu 20è aniversari. Vaig aconseguir dues feines, però després d’uns quants mesos vaig decidir tornar a Tarragona a principis d’abril del 2016. Vaig començar a buscar feina a diari durant dos anys. Em vaig topar amb el Centre d’Estudis Aeronàutics (CEAE) Tarragona, l’acadèmia d’auxiliar de vol (TCP). Quan vaig començar el curs al Nadal del 2016, també vaig trobar feina al McDonald’s de Tarragona a mitja jornada. Vaig haver de deixar McDonald’s als 4 mesos, em vaig graduar i vaig estar un any sencer anant per tota Europa fent entrevistes de Cabin Crew amb moltes aerolínies. Finalment, vaig trobar feina amb easyJet, l’aerolínia low cost europea. Porto amb ells un any i quatre mesos aquí a Londres.

—Quina va ser la seva primera impressió del país en arribar-hi?

—Tot era massa gran per a mi. 20 anys acabats de complir i allà estava jo, sense la meva família al costat. I també em vaig adonar que no sabia res de l’idioma.

—Quines són les principals diferències entre Londres i casa seva?

—Aquí la nit és molt més aviat que a Espanya per això tot tanca a les sis de la tarda o abans. Jo vaig començar a ser vegetarià als 18, o sigui que els hàbits alimentaris no han variat, l’únic, han sigut les diferents verdures angleses que a Espanya no hi són. Les tradicions no són gaire diferents a les espanyoles, la veritat. I la bombolla immobiliària està pels núvols. Pel que jo estic pagant de lloguer per una habitació d’un llit individual molt petit compartint casa amb tres persones més, la meva família a Tarragona té un pis de quatre habitacions i dos banys, pàrquing soterrani i zona comunitària. Però estic agraït ja que estic vivint a Londres treballant de la feina que m’encanta.

—Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?

—Si ets fan de Harry Potter, t’encantarà veure la ciutat amb els teus propis ulls. Si vols fer un viatge a l’any, et recomano que estalviïs diners, ja que és molt car tot. El transport públic és un d’ells. Una bona notícia és que venir aquí no es car. Jo estic enamorat dels museus amb entrada gratuïta, llibreries victorianes, els parcs, la quantitat de mercats de menjar fets al moment, teatres en molts idiomes, ballets, la diversitat d’idiomes que sents parlar a la gent, etc.

—Què destacaria de la manera de treballar del país?

—La puntualitat, sobretot en la meva feina ja que he d’estar una hora abans de començar el meu vol a l’aeroport. El món de l’aviació és diferent al «normal». Personalment, aquí el sistema de treball és excel·lent comparat amb l’espanyol. No és perfecte, però.

—Què és el que més troba a faltar de casa?

—La família 100%.

—Quin costum s’emportaria?

—Sens dubte l’educació i les formes angleses.

—Té intenció de tornar aviat o de moment no?

—No. Tinc plans de futur aquí a Londres ja que qualsevol pot ser qui vulgui ser laboralment sense la necessitat de ser el fill de o l’amic de dins d’una empresa.