Vox és la segona força a Vila-seca i la tercera a Salou i la Canonja

Les primeres posicions en els resultats del diumenge als municipis de la demarcació de Tarragona van tornar a dibuixar un mapa tenyit de groc. Esquerra Republicana va sumar encara més victòries locals que el passat 28 d’abril, quan el PSC encara va superar la vintena de localitats –el 10-N n’han estat 18.

En aquest cas, ERC es va fer amb la victòria a 151 municipis del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. A l’Ebre els republicans van celebrar la «confiança renovada» dels electors en 49 dels 52 municipis del Montsià, el Baix Ebre, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre.

El president de la federació republicana a l’Ebre, Alfons Montserrat, va destacar ahir que amb el 35% dels suports donen per renovada la confiança dels ebrencs per defensar-los a Madrid. Respecte a les altres tres poblacions, Mas de Barberans va conservar la seva preferència pel PSC, mentre que Arnes i Prat de Comte van triar Junts per Catalunya. En comparació amb el 28-A, els socialistes van perdre Sant Jaume d’Enveja i Tivenys.

Al Camp de Tarragona, tot i que l’hegemonia d’ERC també es va ampliar, les victòries tant de Junts com del PSC van continuar tenyint parts de la Conca de Barberà i del Baix Penedès –respectivament– dels seus respectius colors. Els socialistes no van poder renovar, però, la primera posició en places importants: Mont-roig del Camp –on governen–, la Pobla de Mafumet o Bellvei.

La línia de la costa entre Salou i Cunit va resultar novament de color vermell amb l’única interrupció d’Altafulla i Torredembarra, on van guanyar els republicans, tancant l’èxit dels socialistes entre les línies divisòries comarcals del Tarragonès i el Baix Penedès.

Pel que fa a Junts per Catalunya, el tercer partit amb més victòries locals –15–, va fer que el seu creixement electoral –un diputat més en el global de Catalunya– juntament amb la davallada d’ERC els proporcionés alguns triomfs en municipis de l’interior. Concretament, van arrebassar-li als republicans places com el Masroig (Priorat), Nulles (Alt Camp) o la Febró (Baix Camp), entre d’altres.

A banda d’aquestes tres formacions, només una altra va aconseguir ser la més votada en algun municipi. Va ser la CUP a la Vilella Alta (Priorat), un dels ajuntaments governats per ells. Ni En Comú Podem, ni el Partit Popular, ni Vox, ni Ciutadans no van assolir el podi en cap localitat tarragonina.

Majories independentistes

El repartiment del vot independentista entre tres opcions –en comptes de dues, com el 28-A– va fer que les majories absolutes –a partir del 50% per a una determinada formació política– fossin moltes menys. ERC en va sumar quatre (Blancafort, Ginestar, Pira i Torroja del Priorat) i, Junts, tres (Forès, Vallclara i Vallfogona de Riucorb). Cap altre partit no va obtenir la confiança de la majoria dels electors en cap poble ni ciutat.

Tot i amb això, ERC es continua posicionant com a primera força de l’independentisme. En el còmput global de vots, els republicans van obtenir a la província –segons el resultat provisional– 98.326 sufragis, pels 51.180 dels de Junts per Catalunya i els 21.858 de la CUP.

Les tres forces independentistes, totes sumades (171.364, 44,69%) van aconseguir prop de sis mil vots més que en els anteriors comicis d’ara fa sis mesos (165.126, 39,48%), malgrat que la participació fos de quatre punts per sota. A la pràctica, aquest increment no es va veure reflectit en nombre de diputats al Congrés (2 per a ERC i 1 per a JxCat).

Vox supera al PP i Cs

A l’altre cantó de l’hemicicle, Vox va protagonitzar un sorpasso sobre el PP i Ciutadans. A la província, els de Santiago Abascal van sumar més d’un miler de vots (31.030) més que el Partit Popular (29.765) i vuit mil més que Ciutadans (22.639). Juntament amb Almeria, Cadis, Huelva, Sevilla, Guadalajara, Girona, Ceuta i Múrcia, Tarragona va formar part del grup de demarcacions en què la batalla pel podi de la dreta es va resoldre a favor de Vox.

Finalment, cap de les tres formacions no va aconseguir cap escó tarragoní –deixant fora Sergio del Campo (Cs)–, però diferents representants polítics destacaven ahir que la suma de tots tres els hauria catapultat a la tercera posició, fins i tot per davant de Junts per Catalunya o d’En Comú Podem.

D’aquesta manera, una mena de Tarragona Suma –a l’estil de Navarra Suma– hauria obtingut 2 diputats dels 6 a la demarcació. Percentualment, dins de Catalunya, Tarragona va ser on tots tres partits van tenir un percentatge més alt de suports, però la Llei d’Hondt va fer que només obtinguessin escons per Barcelona.

El partit d’extrema dreta va ser el guanyador moral de les eleccions en aquest àmbit polític, no tan sols pels 52 escons assolits a l’Estat. En municipis com la Pobla de Mafumet, Salou, Constantí o la Canonja van posicionar-se com a tercera força –en aquest darrer cas, fins i tot superant ERC–, mentre que a Vila-seca van ser segons, només per darrere del PSC. En altres municipis també van pujar el percentatge de vot per sobre del 10%. Va ser el cas del Montmell, Santa Oliva, Querol i Vespella de Gaià. Per contra, el PP es va fer amb el segon lloc a Corbera d’Ebre.

El bloc del 155

Juntament a aquests tres partits, si se sumen els vots al PSC (73.218) –que es va mostrar d’acord a aplicar de nou l’article 155 de la Constitució per tombar l’independentisme–, el bloc unionista suma 156.652 vots (40,85%), prop de trenta mil menys que ara fa sis mesos (183.526, 43.89%). Aquests resultats permeten a l’independentisme refer-se de la derrota del 28-A, especialment gràcies a la baixada dels socialistes i de Ciutadans.

Pel que fa a En Comú Podem, que manté una posició contrària a l’independentisme però també a la suspensió de l’autonomia va caure en una mica més de tres mil vots.

El PSC destaca el creixement

Malgrat la davallada de vots, el fet que la participació baixés i que la Llei d’Hondt evités l’entrada de més formacions va facilitar que els socialistes aconseguissin un segon diputat. En un comunicat emès ahir, el cap de llista Joan Ruiz va afirmar que «estem molt satisfets després d’haver aconseguit uns molt bons resultats a la demarcació de Tarragona.

Una dada ho resumeix a la perfecció: Tarragona és una de les tres províncies del conjunt del país on hem incrementat el nombre de diputats socialistes. Hem recuperat el segon diputat que no teníem des de 2011. Estic convençut que Sandra Guaita farà un magnífic treball polític com a representant de les comarques tarragonines». En les darreres eleccions municipals i europees el PSC va obtenir 65.910 vots (eleccions municipals) i 70.676 vots (als comicis europeus) a la província de Tarragona. Diumenge van aconseguir el millor resultat en diputats i senadors a la província des de les eleccions generals de 2011.

«Ha quedat demostrat que el PSC s’ha convertit en el primer partit no independentista de Catalunya quedant, frec a frec, amb ERC en la lluita per l’hegemonia electoral. Estem convençuts que –donat, a més, el desastre històric de Ciutadans– el PSC obtindrà un resultat encara millor a les properes eleccions al Parlament i que Miquel Iceta serà el proper president de la Generalitat».

«Especialment significatiu és que, un cop més, hem guanyat les eleccions a la ciutat de Tarragona. I ja són quatre victòries consecutives aquest any (eleccions generals del mes d’abril, eleccions municipals, eleccions europees de maig i eleccions generals d’ahir). Els socialistes seguim sent la força més votada a les eleccions a la ciutat de Tarragona. Seria convenient que ningú ho oblidés...», va subratllar. Finalment, el candidat del PSC va voler homenatjar als regidors, simpatitzants i militants socialistes de les comarques i pobles de l’interior «que aquestes darreres setmanes han estat increpats o insultats». «El vostre compromís és la nostra força», va dir.