Cinc barris del Camp de Tarragona sumen més d'un 20% de vots a Vox

Les dades facilitades dilluns pel Ministeri de l’Interior espanyol sobre les eleccions del 10-N compten amb la divisió per municipis, però també per meses i seccions censals. Cada mesa té un cens que pot arribar a 800 electors, però la quantitat es pot reduir en pobles petits.

La imatge hegemònica d’ERC plantejada per la primera onada de dades, tan sols dividida per termes municipals, tret de les excepcions del PSC especialment a la Costa Daurada i el Baix Penedès, es trenca si es miren les xifres per barris. D’aquesta manera, cinc zones determinades de poblacions com ara Reus, Tarragona, Vila-seca i Constantí mostren percentatges superiors al 20% de vot per a la formació d’ultradreta Vox.

La que més percentatge de vot té és el nucli de la Plana, a Vila-seca, amb un 30,4%. En termes relatius és important, però es tracta de 101 sufragis i no va aconseguir posicionar-se com a primera força ni tan sols en aquest barri. En aquesta localitat, el PSC va acabar guanyant amb 2.568 vots (25,48%), pels 1.574 de Vox (15,62%).

La segona zona per percentatge és a l’entorn de Mas Pellicer, a Reus. Aquí sí que Vox va sumar una victòria, empatant a 135 vots amb el PSC (28,9%). A diferència del cas del barri vila-secà –on ERC encara es va posicionar com a tercera força–, el reusenc situa els republicans en la sisena posició, per darrere fins i tot d’En Comú Podem o de Ciutadans.

Distanciat d’aquests dos nuclis, el barri de Buenos Aires, al nord de Bonavista (Tarragona), va tornar a destacar pel seu suport a la formació de Santiago Abascal. Amb un 26,3% (177 vots) es va posicionar com a tercera força en un barri, Bonavista, on l’independentisme –no només ERC– no va arribar ni al 5% dels sufragis emesos.

Els dos darrers barris que van superar la barrera del 20% –per poc– van ser Rodolat del Moro –i la part nord de Sant Pere i Sant Pau– i el barri de Centcelles de Constantí.

A banda d’aquestes zones, n’hi va haver una altra, a Mont-roig del Camp, on si bé el percentatge de suport als ultradretans no va arribar al 20% (18,4%), sí que va superar Esquerra Republicana com a partit més votat per quatre vots.

ERC conquereix feus del PSC

Les primeres posicions als municipis no permeten percebre la diversitat dins dels municipis. Per exemple, si bé a la Pobla de Mafumet els republicans van guanyar en una secció censal, els socialistes van guanyar en l’altre i el còmput global es va decantar a favor d’ERC. El mateix va passar a la Pobla de Montornès i al Catllar, mentre que a Santa Oliva va ser en sentit contrari.

Els socialistes van mantenir algunes victòries per zones en municipis tenyits de groc republicà. Cambrils, el centre de Tarragona, el Vendrell, Valls, Reus, Vandellòs-l’Hospitalet de l’Infant o Mont-roig del Camp no van ser tan hegemònicament independentistes com pintava a primer cop d’ull.

Per la seva banda, Junts per Catalunya va rivalitzar per zones també amb Esquerra Republicana. Ho va fer guanyant en una secció de Riudoms, en dos de Valls i en tres del centre Reus. A la Bisbal del Penedès, va empatar en victòries (un a un) amb els socialistes.

El groc republicà també es va deixar veure en feus del PSC. Al centre de Vila-seca, a la costa de Roda de Berà o en tres seccions de Calafell, els del candidat i ara diputat Jordi Salvador van fer-se amb la victòria.

A banda dels tres principals partits, En Comú Podem va guanyar en una secció dels Pallaresos, a la urbanització de Jardins Imperi, mentre que la CUP ho va fer al municipi de la Vilella Alta (Priorat) on només hi ha una secció censal.

Zones sense vot a partits

Altres curiositats que es poden veure a través dels resultats per meses i seccions censals és la quantitat de zones en les quals cap dels electors decideix no votar una determinada opció política, és a dir, allà on aquella formació política no hi té cap simpatitzant i, per tant, anar-hi a fer campanya és posicionar-se en terreny hostil.

El partit més votat a la demarcació, ERC, diumenge va obtenir sufragis en totes les meses de la demarcació. El segon, el PSC, a prop s’hi va quedar: tan sols no el van votar a Forès (Conca de Barberà) i la Vilella Alta (Priorat). Precisament els socialistes van entrar a registre una llista fantasma a Forès, que finalment no va concórrer als comicis.

El tercer partit més votat a Tarragona, Junts per Catalunya, no va aconseguir cap suport en cinc meses de la capital, totes elles als barris de Ponent.

En Comú Podem, per la seva banda, no va ser votat a Vallclara, ni a Forès, tots dos municipis de la Conca, ni tampoc en una mesa del Catllar.

El cinquè partit, Vox, va estampar-se en diversos municipis de l’interior. Així, ni a Vilanova de Prades, ni a Vallfogona de Riucorb, Savallà del Comtat –aquests tres, on tampoc no van votar al PP–, Rocafort de Queralt, Renau, Pradell de la Teixeta, Poboleda, Margalef, Llorac, Forès, la Febró, Colldejou, Capafonts, Blancafort, ni tampoc a la Vilella Baixa cap elector es va decidir per aquesta opció política. El mateix fenomen va succeir en una mesa de Vandellòs-l’Hospitalet de l’Infant i en una altra de Tivissa. Al Partit Popular, d’altra banda, no el van votar a Conesa, l’Argentera i l’Arbolí. Un fenomen similar es va produir, afegint alguns municipis, amb Ciutadans, que va veure com perdia 30.000 vots en sis mesos.

Finalment, on la CUP es va encastar va ser en diverses meses de municipis com Bellvei, Constantí, Sant Carles de la Ràpita, Vandellòs-l’Hospitalet de l’Infant, Vila-seca i els barris de Ponent de Tarragona. En aquestes meses, el vot als cupaires va ser nul.