«Si oblides el mòbil en un lloc, saps que no te'l robaran»

—Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?

—Des de ben petita ja somiava amb volar ben alt i anar d’aquí cap allà, descobrir cada dia un nou lloc al món i, des dels meus 19 anys, realitzo el que és avui dia el treball dels meus somnis. Sóc hostessa de vol de la companyia Emirates.

—Quins motius la van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

—Els meus motius principals van ser per raons professionals, però també per descobrir i entendre millor les diferents nacionalitats i cultures arreu del món.

—Quina va ser la seva primera impressió dels Emirats Àrabs Units en arribar-hi?

—La primera impressió que vaig tenir només arribar a Dubai va ser molt impactant, ja que ningú et diu com és fins que no ho veus amb els teus propis ulls.

—Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal com s’ho havia imaginat?

—Va ser molt diferent de com m’ho havia imaginat, sobretot en l’àmbit de la cultura i la religió que tenen, ja que és molt diferent de la nostra i has de respectar la seva manera de viure i les seves creences. Una de les coses que més em va sorprendre va ser que és una ciutat molt segura, on pots deixar el teu moneder i mòbil a qualsevol lloc i tornar al cap d’una estona amb la seguretat que el trobaràs on l’havies deixat.

—Quines són les principals diferències entre Dubai i casa seva?

—A Dubai sembla que tot és possible. Pots veure des dels edificis més luxosos i gratacels més alts del món als cotxes més cars, les botigues són infinites i repletes de tota mena de marques i luxes que mai veuràs a cap lloc.

—Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?

—Recomano a tothom el que passi per Dubai, encara que sigui fent escala per anar a una altra destinació, que aprofiti el viatge i es quedi un parell de dies en un hotel del centre, preferiblement quan sigui hivern, ja que la calor a l’estiu és difícil de suportar si no vius allí.

Una de les zones que més m’agraden de Dubai es diu Downtown, on trobes el Burj Khalifa, amb 828 metres d’altura, sent l’estructura més alta de la història fins ara. També m’agrada molt la zona de Marina, on pots fer infinites activitats aquàtiques, o una excursió al desert fent safari o amb globus, i un passeig amb camells o anar amb quads.

—Què destacaria de la manera de treballar del país? Les conductes són similars o diferents de les de l’Estat espanyol?

—La manera de treballar a Dubai és molt eficient i respectuosa entre treballadors, especialment perquè la majoria de gent que vivim aquí som estrangers de quasi totes les parts del món i formem el 90% de la població dels Emirats Àrabs Units.

—Des que va arribar, ha viscut o li ha passat quelcom curiós que no s’hagués imaginat mai?

—Els centres comercials són un dels llocs preferits de la població als Emirats, ja que s’està ben fresc amb l’aire condicionat i pots passejar hores i hores sense passar pel mateix lloc. Però també has de respectar i tenir el coneixement d’on estàs vivint, i això incideix, també, en la manera de vestir, ja que moltes vegades he vist que han cridat l’atenció a noies per no anar «massa tapades». Qui vagi de vacances, ha de respectar la religió del país.

—Què és el que més troba a faltar de casa?

—La meva família, el fet de poder veure’ls més seguidament, i els meus gossos. Coses tan insignificants com sortir de treballar i poder quedar amb els teus amics pel carrer i gaudir d’unes bones tapes.

—Quin costum del país actual s’emportaria cap a Catalunya?

—M’emportaria uns termes molt simples del sistema jurídic, associats a la conducta normal dels drets, com per exemple penes per possessió, ús o tràfic de drogues i tràfic en la seguretat viària. A Dubai hi ha un índex molt baix de criminalitat i s’estan reduint els atracaments i robatoris.

—Té intenció de tornar a casa aviat?

—De moment, no tinc intenció de tornar, però tampoc descarto tornar a treballar d’hostessa de vol a Espanya. M’agradaria poder estar uns quants anys més per poder seguir vivint i aprenent d’aquesta experiència que crec que tothom l’hauria de viure un cop a la vida.