Salvador Casellas: «Si sabés quan he de morir encara estaria pitjor»

Salvador Casellas és una de les persones ateses per un Equip d’Antenció Psicosocial (EAPS) que implementa el Programa d’atenció integral al final de la vida de La Caixa a Catalunya, que aquest any compleix el desè aniversari.

A Casellas, que té 85 anys, li van detectar una neoplàsia de pròstata fa un any i mig, aproximadament. Es tracta d’un càncer terminal, i des de fa uns mesos, Verónica Linares, la professional de l’EAPS que l’acompanya psicològicament, emocionalment i espiritualment un cop per setmana, l’ajuda a suportar el fet de patir una malaltia terminal.

Sobre el fet de no saber quan morirà, Casellas va assegurar que li molesta, però «si sabés quan he de morir potser encara estaria pitjor». Durant aquesta dècada de servei, el programa de l’Obra Social La Caixa ha atès més de 1.400 pacients i més de 3.200 familiars.

Casellas viu a Vila-seca amb la seva parella Tere, de qui agafat de la mà, va explicar que pateix Alzheimer i que «ens cuidem l’un a l’altre». Sobre la mort, va assegurar que sí que li fa por i que no vol morir: «Si pogués agafar-me a una barra calenta per no ofegar-me, em cremaria abans de morir», va explicar per entendre quina és la seva forma de pensar.

Inquiet com és quan dorm bé, i ahir era un d’aquests dies, Casellas no parava d’explicar històries. Una d’aquestes, relacionades amb la consciència: «Una vegada, de jove, vaig anar a Reus, que feien ball, i vaig insistir a una noia a què sortís a ballar amb mi. Quan va acceptar, es va aixecar i vaig veure que era coixa. No vaig saber com reaccionar i vaig marxar. Mira si en fa d’anys d’això, però ho he carregat tota la meva vida i, si pogués, li demanaria perdó».

Sobre això, en parlava amb Linares, a qui va qualificar d’«excel·lent» persona i va dir que l’ha ajudat moltíssim. Amb ella parla una hora a la setmana i a Casellas se li fa molt curt. «Sap escoltar, i això em meravella d’una persona», va sostenir. I va afegir: «M’agrada molt parlar-hi perquè cada dia traiem algun tema que és important, mirant d’aprofundir una mica».

Un dels temes que té pendent per la pròxima trobada amb Linares és parlar d’un somni que va tindre dues nits abans. «Era mig somni mig realitat, perquè em vaig trobar assegut al llit amb els peus a terra, volent aixecar-me, jo que no puc posar-me dret», va explicar Casellas que necessita d’un caminador per desplaçar-se. Va prosseguir descrivint el que li va passar: «I tenia la intenció de suïcidar-me, d’anar fins la finestra per tirar-me. Però és estrany, si no vull morir, com he de tenir la idea del suïcidi?», i va atribuir aquest somni a què últimament pensa molt amb la mort.

Casellas va explicar que mira sempre Energy, el canal de televisió, i va dir que «allí la mort no té importància, hi han morts cada dia, i això m’ajuda, encara que no m’agrada, a pensar que la mort no és tan difícil com un pot pensar».

Casellas assegura que en el tema espiritual no acaba de trobar un punt de confluència amb la seva psicòloga, ja que ell es considera ateu: «La mort, per a mi, és un pas en aquesta vida, positiu o negatiu. Per mi és negatiu, no crec que hi hagi res més, per desgràcia el dia que te’n vas et podreixes al cementiri i s’ha acabat».

Va explicar que una noia creient que coneixia li va dir que «si és veritat l’encertaré i si no és veritat doncs no hi perdo res», manera de pensar que Casellas va definir de «psicològicament positiva».

Linares va explicar que la seva feina mira de «fer el vestit a mida a cada pacient», ja que no tothom viu la malaltia de la mateixa manera, i que en Casellas ha vist «una gran millora» en els últims mesos.