Els arqueòlegs deixen al descobert un nou tram de l'aqueducte del Gaià

Els treballs d’excavació arqueològica en un sector de l’aqüeducte romà del Gaià, un dels dos que proveïa la ciutat de Tàrraco han permès documentar-ne un tram de quinze metres. Tanmateix, les tasques dutes a terme han deixat al descobert només la part superior de la conducció, segons informa l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). Les restes sobre les quals s’ha estat treballant es troben al terme municipal dels Pallaresos, en una zona verda de la urbanització Jardins Imperi.

La passada setmana finalitzaven els treballs d’excavació arqueològica i, segons l’ICAC, una part de la intervenció va dirigida a posar en valor el conjunt patrimonial de l’aqüeducte i facilitar-ne l’accés a la població «a fi que, especialment els veïns i veïnes dels Pallaresos, puguin gaudir-ne tot passejant per la zona», un cop les restes estiguin consolidades.

L’excavació ha permès documentar un tram de l’aqüeducte de quinze metres aproximadament. Tot i això, els investigadors calculen que en el mateix solar es conserven soterrats i ben conservats un total de 280 metres.

Segons l’ICAC, els arqueòlegs han pogut observar les mateixes característiques ja conegudes en intervencions anteriors. És a dir, es tracta d’un canal d’obra «cobert amb volta de canó per on hi circulava l’aigua, i amb suficient amplitud perquè els treballadors que efectuaven el manteniment poguessin baixar a fer les tasques de neteja o reparació».

La conducció s’ha trobat plena de terra i amb la volta ensorrada, de manera que només en alguns punts s’observa el seu arrencament. Els treballs han deixat al descobert també un pou de registre o arqueta per on s’accedia antigament al seu interior.

Els treballs arqueològics han tret a la llum només la part superior de la conducció, ja que els murs, en època romana, quedaven sota terra. L’interior no s’ha buidat, amb l’objectiu de protegir els arrebossats interiors i evitar que acabin caient.

Tot i això, en un dels extrems del tram excavat s’ha obert una cala que ha arribat al fons, «cosa que ha permès conèixer la seva secció completa, així com la naturalesa estratigràfica del rebliment de terra de l’aqüeducte», informen des de l’ICAC.

D’altra banda, els treballs no han trobat materials ceràmics que puguin contribuir a la datació de l’aqüeducte, tot i que es coneix que va ser construït en el segle I dC i que probablement va estar en servei fins el final de l’Imperi.

Aquesta actuació s’emmarca dins del projecte de recerca Aqua Augusta (que es centra en localitzar i documentar topogràficament i fotogràficament la conducció) i el projecte d’investigació quadriennal Els aqüeductes romans de Tàrraco, ambdós dirigits per l’investigador de l’ICAC Jordi López.