«Les escoles disposen d'una gran quantitat de recursos»

Núria Rivas Pomerol és una tarragonina de 24 anys que, després de viure experiències com a professora a Itàlia i Noruega, treballa actualment com a mestra d’una classe a l’escola Neighborhood Christian Learning Center of Dallas, als Estats Units. Rivas va estudiar el Grau d’Educació Infantil amb menció de llengua anglesa a la URV.

—Quins motius la van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

—El desig de seguir millorant com a mestra i les ganes de seguir sumant experiències en sistemes educatius d’arreu em va fer plantejar l’opció d’aplicar al programa de Professors Visitants que ofereix el Ministeri d’Educació. Prèviament havia tingut altres vivències molt enriquidores en països com Noruega i Itàlia que m’havien despertat inquietuds per descobrir altres metodologies o perspectives.

—Quina va ser la seva primera impressió en arribar-hi?

—Un dels aspectes que em va sorprendre més quan vaig arribar va ser la necessitat de tenir cotxe per poder desplaçar-te i la magnitud de les distàncies. Necessites cotxe pràcticament per anar a tot arreu i et pots passar hores i hores diàries conduint. És un país amb una gran oferta d’oportunitats i que presenta una gran diversitat de cultures.

—Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal com se l’havia imaginat?

—El canvi va ser força sorprenent. Suposo que és molt diferent la visió que es pot tenir viatjant de manera temporal a un país a la de quedar-se a treballar. Aquesta segona implica canviar costums, horaris, maneres de fer tant a nivell professional com personal. Recordo que els primers mesos d’adaptació van ser molt intensos.

—Quines són les principals diferències entre Dallas i casa seva?

—Hi ha molts aspectes que diferencien la manera de viure de la gent de Dallas a la de Tarragona. A Dallas el dia a dia comença en general més aviat, l’escola per exemple comença a les 7.40. Pel que fa als hàbits alimentaris, aquí pots trobar-te de tot, persones que cuiden molt rigorosament l’alimentació i altres que no.

Però el que em sorprèn més és que la gran majoria de persones que conec no dediquen temps a cuinar, ja que prefereixen comprar el menjar en restaurants, establiments de menjar ràpid o menjar precuinat en supermercats. Pensen que fer-se el menjar requereix molt de temps i el temps per a ells són diners.

El fet d’haver d’anar al supermercat, comprar, cuinar, netejar, etc. els hi suposa un esforç massa gran. Pel que fa al consum de plàstic i el reciclatge, que és un tema que em preocupa força, a Tarragona veig a la gent cada vegada més mentalitzada en reduir i reutilitzar, en canvi aquí per exemple noto que es fa un ús abusiu de contenidors de plàstic o utensilis pel menjar i les begudes. Dallas és una ciutat amb una oferta molt àmplia a nivell cultural i d’activitats d’oci i de temps lliure, en canvi Tarragona disposa d’una oferta força més reduïda.

—Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?

—Veure el famós skyline format per edificis molt característics de la ciutat. Visitar Forth Worth Stockyards, un districte històric que et transporta a la vida de l’oest, on pots gaudir fins i tot dels rodeos. Anar al Centre American Airlines, un espai molt flexible, a presenciar algun dels seus espectacles; concerts, partits de la NBA amb els Mavericks o de hoquei gel amb els Stars. També hi ha un conjunt d’espais públic a l’aire lliure com el White Rock Lake, el Katy Trail o el Klyde Warren Park, que ofereixen una gran diversitat d’activitats i propostes gratuïtes tant pels adults com pels més petits.

—Què destacaria de la manera de treballar de Dallas?

—De Dallas destacaria la quantitat d’hores que la gent d’aquí pot arribar a treballar diàriament. Pel que fa a l’educació, la importància que donen als resultats acadèmics i als exàmens estatals en l’educació primària. I la gran quantitat de recursos dels que disposen les escoles.

—Què destacaria de la feina que està desenvolupant al país?

—M’agradaria destacar la gran tasca que duen a terme molts educadors i educadores d’arreu del món que he pogut conèixer aquí, que decideixen desplaçar-se a altres llocs per tal de tenir una visió més àmplia i poder millorar a nivell professional tot oferint les seves qualitats a un altre país.

—Què és el que més troba a faltar de casa?

—No hi ha dubte. La família, els amics i amigues i el mar.

—Té intenció de tornar aviat o de moment no?

—Malgrat que el programa de Professors Visitants del Ministeri de l’Interior facilita l’estada per un màxim de cinc anys, de moment tinc previst tornar a Tarragona en acabar aquest curs escolar.