El guèiser del Serrallo, el gran absent de la reforma del 2007

Fa deu anys que el guèiser que es va instal·lar en aigües del Serrallo va deixar de funcionar de manera definitiva. El brollador estava situat a una cinquantena de metres del Moll de Pescadors, tot just davant del carrer de Sant Andreu, i llençava un raig d’aigua de mar fins a una altura de 25 metres. El guèiser estava cridat a convertir-se en un dels elements simbòlics del Serrallo i va formar part de la profunda remodelació que es va fer en aquest sector del barri, on l’antiga llotja i elements vinculats al món de la pesca, com el moll on es construïen barques i l’esplanada on es reparaven les xarxes, van ser substituïts pel passeig actual.

El nou espai urbanístic va sorgir de la construcció del pont mòbil del Port, una infraestructura que va treure els centenars de camions que cada dia circulaven pel principal carrer del barri mariner, amb els inconvenients que aquest fet representava en el dia a dia de les persones residents al barri i els visitants. La reforma va suposar una dràstica transformació urbanística d’aquesta zona de Tarragona, que va guanyar com a punt de referència gastronòmica de la ciutat, entre altres molts factors que afavoreixen el turisme.

Una vida efímera

El guèiser es va inaugurar l’octubre del 2007. Poc temps havia transcorregut quan van començar els problemes amb el sistema que feia possible que brollés l’aigua fins als 25 metres d’altura. Un d’especialment preocupant va provenir del mesurador de vent, que feia que l’aigua provinent del brollador arribava a les barques amarrades al moll i a terra amb ràfegues fortes.

Després d’uns mesos en què es va haver de fer diferents reparacions, el guèiser va tornar a l’activitat el juliol del 2009. El fet que el brollador estava dins del mar va fer que l’aigua salada es convertís en un dels seus principals enemics. Aquesta no va ser l’única causa per la qual, poc temps més tard, el guèiser deixés de funcionar i, finalment, s’optés per la solució més dràstica, com va ser procedir al seu desmuntatge. A més de la corrosió exercida per l’aigua salada en el mecanisme del brollador, es van afegir uns petits caragolins marins que hi ha al port, que s’introduïen en elements bàsics per al funcionament del guèiser i que taponaven les sortides de l’aigua. L’aventura del brollador va durar poc temps, un fet que molts tarragonins van lamentar, ja que la seva presència contribuïa a donar una imatge singular del barri.