El canvi de les canonades a Cala Romana es converteix en «un caos»

Les tasques de substitució de les canonades de fibrociment per unes de noves han convertit els carrers de la urbanització en «un caos». Així s’expressava ahir Pau Brull, vocal de l’Associació de Veïns de Cala Romana, qui va apuntar que els residents «estan emprenyats» i són «molt crítics» amb el desenvolupament de les obres. L’Ajuntament va informar el passat setembre que les obres es farien en quatre fases, amb l’objectiu de destorbar el mínim possible el dia a dia dels veïns de la urbanització.

La realitat no respon al compromís adquirit per l’Ajuntament i no s’està complint la programació de les obres. En aquest context, Brull va dir que «tots els carrers, menys un, estan aixecats» com a resultat de les obres. «Entenem que l’obertura de carrers per posar les noves canonades sempre genera molèsties, però també estem convençuts que les coses es poden fer millor», va dir. «El normal seria que les obres es fessin per fases, com es va dir en tot moment i ens van mostrar en un planell, i no obrir un carrer fins a no tenir arreglat l’altra, perquè està tot aixecat», va remarcar.

Un dels factors resultats de les obres que afecten els carrers de Cala Romana és la dificultat que tenen els veïns per aparcar els vehicles a casa seva. «Han posat terra de manera provisional, però la pluja dels darrers dies se la va emportar a molts llocs», va indicar el vocal de l’associació, qui va afegir que «no sabem on deixar el cotxe, ja que l’únic lloc seria el que es coneix com a aparcament del Tennis, però allà no hi ha càmeres de vigilància, està lluny de les cases i és possible que l’endemà no el trobis, més si el que has deixat és una moto», va dir Brull.

Aquest fet s’afegeix a l’angoixa de molts veïns de Cala Romana a causa dels freqüents robatoris que es produeixen a l’interior d’habitatges de la urbanització.

Actuació de la grua

La problemàtica per deixar els vehicles als carrers de la urbanització on hi treballen les màquines s’ha traduït, fins i tot, en l’aparició de la grua municipal. Fa uns dies «li va passar a un veí que, a més de pagar la multa i el servei, li van dir, de males maneres, que podia aparcar el cotxe a Tarragona, és a dir, a sis quilòmetres de casa seva», va explicar Brull.

El representant de l’associació va indicar que «podien haver pres nota de la matrícula i trucar-li perquè retirés el vehicle». Brull va especificar que «hi havia un senyal que indicava que no es podia aparcar, però el pitjor van ser les formes, els comentaris que li van fer». Tenint en compte la situació en què estan els carrers de la urbanització a conseqüència de la substitució de les canonades, «es podria ser més sensible», va comentar.

Brull va lamentar el fet que «hi ha cotxes que no poden sortir si es treballa en el carrer» i també va referir-se a l’inconvenient «de no poder accedir-hi al teu garatge, en el cas que sigui possible, perquè els treballs es fan fins a les 6 de la tarda». El vocal de l’associació considera que «es podria avançar el termini una hora, ja que quan pleguen és fosc i, a més, els carrers fan pujada i això és un problema si vas carregat i has hagut de deixar el cotxe on has pogut».

Talls de llum

L’actuació urbanística ha ofert altres sorpreses als veïns de Cala Romana. «Les màquines que hi treballen han rebentat l’enllumenat públic» fins al punt d’estar «tres dies amb carrers a les fosques», va indicar el vocal de l’organització veïnal. En alguna ocasió, l’incident ha afectat el subministrament a particulars.

Brull va insistir a dir que «no tenim on aparcar el cotxe, les obres no es fan per fases com s’havia promès i hi ha talls de llum: mai he vist una obra tan mal feta». Mentrestant, el cablejat elèctric continua sent aeri, «quan s’hauria pogut aprofitar les obres per soterrar-lo».

El vocal de l’associació confia en el fet que les obres finalitzin en el termini previst. La darrera de les quatre fases que es van programar hauria de començar el pròxim mes de gener, tot i que s’ha produït un lleuger retard. El motiu va ser la petició dels veïns perquè les voreres «fossin remuntables, una mica inclinades, cosa que es va aconseguir, ja que n’hi ha que són estretes i tenen pals de l’enllumenat al mig i, d’aquesta manera, es facilita la circulació de persones», va comentar Brull.